Nicéphore Niépce

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Joseph Nicéphore Niépce

El Joseph Nicéphore Niépce, mej cognossuu domà 'me Nicéphore Niépce (Chalon-sur-Saône, 7 de marz 1765Saint-Loup-de-Varennes, 5 de luj 1833) l'è staa on inventor e fotograf frances, cognossuu per vess staa l'autor del primm scatt fotografegh in de la storia, la Veduda da la fenestra a Le Gras del 1826.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu a Chalon-sur-Saône in d'ona familia benestant, so pader Claude Niépce l'era on avvocaa de cort e la soa mader Claude Barault l'era fioeula de l'Antoine Barault, consiglier del Re de Francia. Dopo avegh da giovin pensaa inizialment de fass prevost el se traa denter a l'Armada Revoluzionaria frances e l'ha scomenciaa on period de temp in gir per l'Europa, durant i qual el g'ha vissuu anca in Sardegna per on quaj temp. Intant che l'era in viagg però a l'è dovuu tornà a ca per colpa d'on quaj problem de salud. Rivaa in Francia el s'è maridaa cont la Agnes Romero e l'è devegnuu amministrador del distrett de Nìsa in de la Francia post-revoluzionaria. L'era tuttavia on lavor che'l ghe piaseva minga e per quest el g'ha scomenciaa a studà fisega e chimega insemma al so fradel maggior Claude (1763–1828)

Cont el so fradel, el Niépce el g'ha portaa innanz di important esperiment in di numeros ambit scientifegh, 'me in su la combustion interna, in su el svilupp di sistem idraulegh ma soratutt in su la sensibilitaa a la lus di divers materiai. L'è staa propri travers 'sti ultem esperiment che el g'ha poduu creà on aparecc per fà vegnì foeura di riproduzion fotografeghe sora ona superfis de metal: cont quest strument el g'ha scattaa la prima fotografia de la storia del mond, la Veduda da la fenestra a Le Gras. In del 1827 el Niépce l'è andaa a Paris indoe'l g'ha cognossuu i fotògrafi Louis Daguerre e Augustin François Lemaître che pussee innanz i deventerann so collaborador e cont i quai el fondarà on associazion per el perfezionament di materiai fotosensibil.

A l'è mort per on infart in del 1833, avant de vedegh recognossu l'importanza di so recerch. I so rest sont staa seppellii in del foppon de Saint Loup de Varenne, arent el loeugh indoe el g'ha scattaa la so Veduda da la fenestra a Le Gras

El Niépce e la fotografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Veduda da la fenestra a Le Gras in d'ona reproduzion del 1952

L'idea de sviluppaa on metod de realizazion d'i immagin artificiai l'è vegnuda in ment al Niépce despoeu avegh faa on fracch de tentativ per faa sù d'i litografij e avegh capii che l'era minga tropp bon de fall. El g'ha scomenciaa alura in del 1816 a fà di esperiment in su quella che luu el ciamava eliografia. L'è staa menter l'era a dree a vun di 'sti esperiment cont la camera scura che'l g'ha pensaa de drovaa sora i laster d'incision el bitumm de Giudea, on mes'ciot chimegh de bitumm, standoli, terra crea e trementina che l'era caratterizzaa da on'alta resistenza a i acid.

Donca, el Niépce el quattava la lastra cont on fin soeul de bitumm de Giudea per falla deventà fotosensibil e la metteva denter a la camera scura, indoe despoeu ona esposizion de on quaj ore la vegniva foeura l'immagin eliografega inizial, cont i zon espost a la lus che se induriven e smontaven e quelle rimast a l'ombria che inscambi i rimaneven istess. La lastra donca la vegniva deslenguada cont di oli de lavanda per trà via el bitumm de tropp e quattada de incioster, che se depositava in d'i zon scur mangiade via da i acid. A la fin del procediment la vegniva foeura l'immagin fotografega definitiva.

Quest procediment el g'ha avuu d'i perfezionament in d'i agn e in del 1826 el g'ha portaa al svilupp de la prima immagin fotografega de la storia, Veduda da la fenestra a Le Gras. A vess ritraa l'era el panorama che se vedeva da la cà-laboratori del Niépce, cont i tecc e i cà visine

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Olter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]