Modell:Vetrina/1

Immagin del bus de l’ozòno pussée grand de tutt i temp sora l’antartide (settembre del 2006). Foto: NASA.

La riduzion de l'ozonosfera e ‘l bus de l'ozonosfera a hinn du fenòmen correlàa cont la riduzion de l'ozòno stratosferich, e quand che se parla di chi fenòmen chi a se voeur indicà:

• el càl manemàn, assèe stàbil e globàl de l'ozòno stratosferich totàl ind l’ozònosfera a partì di primm ann '80 e adrée;
• el fenòmen de la riduzion de l’ozòno sora i region polar terrèster, assosènn pussé fòrt ma intermittent; de sòlit a se voeur indicà chesschì quand ch’a se parla del "bus de l'ozòno", o ben el suttigliàss de bon del strat medèmm.

El strat de l’ozòno a l’è on schèrmo fondamentàl de fermà i radiazion mortìfer per la vita in su la Tèrra, el se forma soratùtt ind la stratosfera sora i latitudin tropicaj, inscambi la circolazion globàl la tend poeu a mucciànn su pussée sora i alt latitudin e i pòli.

El meccanismo de formazion del bus a l’è divèrso de quèll del suttigliàss ai latitudin de mèzz del strat de l’ozono, ma tutt e du i fenòmen hinn caosàa de fàa che i alògen, soratùtt el clòro e ‘l bròmo, catalizzen i reazion distruttrìs de l’ozòno. I compòst responsàbil paren che sìen soratutt miss denter ind l'atmosfera per via di attivitàa di òmen. I fenòmen stratosferich a hinn nò de vèss sconfondù cont el fàa che l’ozòno a l’è on ossidant fòrt e per i organismi vivént, a l’è on gas assosènn velenos, donca dannós se l’è present a bassa quòta, indoe el pò formàss, e in quèll caso chì a l’è on inquinant atmosferegh segondari che ‘l se forma adrée, de sòlit , a di combustion, e ‘l gh’hà di caratteristich sterilizzant per ògni forma de vita. Inscambi, in alta quòta, a l’è on gas fondamentàl per la vita in su la Tèrra, de già che el surbìss i ragg ultraviolètt dannós, e quèll strat chì el pò suttigliàss ma minga descomparì del tutt, dato che dòpo el strat de ozòno i ragg UV inluminarìssen l’ossigen in del strat atmosfsregh adrée e de conseguenza el se farìss su anmò de l’alter ozòno.

(Va inanz)