Benriàcc sö la Wikipedia, l'ensiclopedéa lìbera che töcc i pöl dà öna mà a scrìv.
Lagh MagiurEl Tisín a SestVedüda de BerghemMadona del Sass: Lucarn.
Chèsto ché l'è ü progèt portàt inàcc dóma da di olontare, col propóset da fà sö ön'ensiclopedéa lìbera, deèrta a töcc, e co la colaborassiù de töcc e scricia 'n piö tàte lèngue che se pöl. L'edèa l'è chèla de trasmèt la conoscènsa sènsa ìga di restrissiù editoriài o comerciài.
Chèsta versiù ché la à 'nacc dal setèmber del 2005, e adèss come adèss la g'ha dét 79 971 artìcoi en Lombard.
El Laserdisc a l'è stad un formad de registristrazzion per l'home video vendud del 1978 ai prim agn 2000, prim esempi de disch otegh a vesser comerciad publegament. In principi del tut analogich, con l'andà del temp el gh'ha havud acess a l'audio digital e anca se la soa qualità a l'era pussee volta de quella de la VHS e de Betamax el gh'ha havud minga inscì tant de success in Ocident, soratut per el sò volt cost e l'impossibilità de registràgh la television, e l'è stad doperad soratut di videofil che voleven pussee de qualità, al contrari in Giapon l'è rivad a 'na penetrazzion de mercad de circa el 10%.
L'ideja de 'n formad de registrazzion video otegh cont un disch trasparent la vegn in del 1963 a James Russell e David Paul Gregg, che la breveten in del 1970. La MCA la crompa 'sta tecnologia chì in del 1968 e in del 1969 Philips la desvilupa un disch otegh video rifletent, e i do aziende se meten insema per fà su on sistema pussee bon, che l'è demostrad per la prima voeulta in del 1972 e comercializaa per esperiment in del 1978, du agn dopo del rivà in sul mercad del videoregistrator VHS e quater agn prima del rivà del CD.
In principi a l'è vendud 'me MCA DiscoVision, ma poeu in del 1980 Pioneer la crompa la pupart di azzion del sistema e l'ha mitud dent i nom LaserDisc e LaserVision. In l'otover 1981 a l'è lanziad in Giapon e, fina a la soa fin in del 2009, inn stad vendud circa 3,6 milion de letor. El prim film sortid per la piataforma a l'è stad Jaws in del 1978 menter el darrer a l'è stad Tokyo Raiders, sortid in del setember 2001.
In del 1984 Sony l'ha lanziad un sistema Laserdisc bon de tegnì dent dacc digitai, compagn de 'n CD-ROM, bon de havégh denter pussee de 3 GiB.
In del 2001, in del mercad american, el Laserdisc l'era stad sostituid del tut del DVD, anca se 'n quaj letor l'era an'mò importad del Giapon per i collezzionista. Propi in Giapon, inveci, i letor inn stad fad su fina al 2009. In Europa, inveci, a l'è stad semper un formad poch cognossud, anca se la BBC l'ha doperad el sistema per el BBC Domesday Project, oltra che per mostrà i so stema in di trasmission e studi televisiv.