Và al contegnud

Modell:PP (LOR)

De Wikipedia


  Benriàcc sö la Wikipedia, l'ensiclopedéa lìbera che töcc i pöl dà öna mà a scrìv.

Lagh Magiur
Lagh Magiur
El Tisín a Sest
El Tisín a Sest
Vedüda de Berghem
Vedüda de Berghem
Madona del Sass: Lucarn.
Madona del Sass: Lucarn.
Chèsto ché l'è ü progèt portàt inàcc dóma da di olontare, col propóset da fà sö ön'ensiclopedéa lìbera, deèrta a töcc, e co la colaborassiù de töcc e scricia 'n piö tàte lèngue che se pöl. L'edèa l'è chèla de trasmèt la conoscènsa sènsa ìga di restrissiù editoriài o comerciài.

Chèsta versiù ché la à 'nacc dal setèmber del 2005, e adèss come adèss la g'ha dét 79 971 artìcoi en Lombard.

Convensiù ortogràfeca Registrà ön utènte nöf Pàgine in de le parlàde locài Ortografée per le parlàde locài Come modificà öna pàgina FAQ

Comparazzion in tra un Laserdisc e 'n DVD

El Laserdisc a l'è stad un formad de registristrazzion per l'home video vendud del 1978 ai prim agn 2000, prim esempi de disch otegh a vesser comerciad publegament. In principi del tut analogich, con l'andà del temp el gh'ha havud acess a l'audio digital e anca se la soa qualità a l'era pussee volta de quella de la VHS e de Betamax el gh'ha havud minga inscì tant de success in Ocident, soratut per el sò volt cost e l'impossibilità de registràgh la television, e l'è stad doperad soratut di videofil che voleven pussee de qualità, al contrari in Giapon l'è rivad a 'na penetrazzion de mercad de circa el 10%.

L'ideja de 'n formad de registrazzion video otegh cont un disch trasparent la vegn in del 1963 a James Russell e David Paul Gregg, che la breveten in del 1970. La MCA la crompa 'sta tecnologia chì in del 1968 e in del 1969 Philips la desvilupa un disch otegh video rifletent, e i do aziende se meten insema per fà su on sistema pussee bon, che l'è demostrad per la prima voeulta in del 1972 e comercializaa per esperiment in del 1978, du agn dopo del rivà in sul mercad del videoregistrator VHS e quater agn prima del rivà del CD.

In principi a l'è vendud 'me MCA DiscoVision, ma poeu in del 1980 Pioneer la crompa la pupart di azzion del sistema e l'ha mitud dent i nom LaserDisc e LaserVision. In l'otover 1981 a l'è lanziad in Giapon e, fina a la soa fin in del 2009, inn stad vendud circa 3,6 milion de letor. El prim film sortid per la piataforma a l'è stad Jaws in del 1978 menter el darrer a l'è stad Tokyo Raiders, sortid in del setember 2001.

In del 1984 Sony l'ha lanziad un sistema Laserdisc bon de tegnì dent dacc digitai, compagn de 'n CD-ROM, bon de havégh denter pussee de 3 GiB.

In del 2001, in del mercad american, el Laserdisc l'era stad sostituid del tut del DVD, anca se 'n quaj letor l'era an'mò importad del Giapon per i collezzionista. Propi in Giapon, inveci, i letor inn stad fad su fina al 2009. In Europa, inveci, a l'è stad semper un formad poch cognossud, anca se la BBC l'ha doperad el sistema per el BBC Domesday Project, oltra che per mostrà i so stema in di trasmission e studi televisiv.

(innanz)


nomina un articul per quela vedrína chì

Indes di categurij Ìndice di categorìe

Modell:IndesLOR


Podes atopar Wikipedia en moitas outras linguas
Podes atopar Wikipedia en moitas outras linguas
la Wikipédia in di ótre lèngue

Wikipédie con de piö de 2.000.000 de artìcoi: Inglés

Wikipédie con de piö de 1.000.000 de artìcoi: Todèsch  · Fransés  · Olandés  · Italià

Wikipédie con de piö de 500.000 artìcoi:Spagnöl  · Rüsso  · Polàch  · Giapunés  · Portoghés

Wikipédi in di lèngue minoritàrie: Català  · Galissià  · Basch  · Brétone  · Piemontés  · Galés  · Aragonés  · Ocità  · Lombard  · Sicilià  · Napoletà  · Tarantì  · Vèneto  · Valù  · Quechua  · Irlandés  · Còrso  · Friulà  · Manés  · Lìgure  · Arpità  · Cornovaiés  · Sardegnöl  · Emilià-Romagnöl