Mart (dia)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Bataja intra el Mart e la Minerva

Ind la religion de la Roma antiga, el Mart (latin: Mārs)[1] l’è el dia de la guerra e ancasì vun di protetor de l’agricoltura, carataristeghe che incarnen ben i inizzi de la zitaa de Roma.[2] Fiœul del Sgiœuv e de la Sgiunona, l’era assossenn important ai prateghe religiose de l’armada romana. La pupart di sò feste l’era in marz – el mes che l’ha ciapad el sò nom – e in occiover, i mis che tradizzionalment marcaven l’inizzi e la fin di seson di campagne militare e de la coltivazzion de la terra.[3]

Sota l’influenza ellenizanta de la coltura de la Grezzia antiga, el Mart l’è stait identifegad con l’Ares,[4] i mitologie del qual inn staite reinterpretade sota el nom de ‘Mart’ ind la literadura e art romana. El carater e la dignitaa de Mart inn descompagne e cambien in de di manere fondamentai de quii del sò equivalent gregh, che l’è sovenz sprezzad ind la literadura grega.[5] L’altar del Mart ind el Camp marzian – vun di sit de Roma che el ciapava el sò nom propri de lu – se pensava che l’era stait fait su del Numa Pompili, el rè lesgendari de Roma che ghe piaseva propri tanta la pas; adree al period republegan a ghe se conzentrava denter i ativitaa eletorai. L’August l’ha fait trà in pee un templi al Mart Ultor coma vuna di carataristeghe religiose prenzipai del sò for nœuv.[6]

Descompagn de l’Ares, che l’era vedud soratut coma una forza de destabilizazzion e destruvanza, Mart el representava el podé militar coma una manera de segurà la pas, e in quell aspet chì el vegneva considerad un pader (pater) del popel roman.[7] Ind la sgenealogia mitega romana e ind la fondazzion de Roma, el Mart l’era el bobà de Romel e Rem che l’haveva razzad intravers el violentament de la sazzerdotessa vestal Reja Silvia. La sò relazzion con la Vener la reconzejava simbolegament dò tradizzion diferente de la fondazzion de Roma – Vener l’era la mader divina de l’eroj Eneja, l’assossenn zelebrad refugiad trojan che l’haveva ‘fondad’ Roma devers segoi inanz che el Romel l’ha trait su i prim mur de la zitaa.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Chapter 3, Charles E. Bennett (1907) The Latin Language – a historical outline of its sounds, inflections, and syntax. Allyn & Bacon, Boston.
  2. Mary Beard, J.A. North, and S.R.F. Price, Religions of Rome: A History (Cambridge University Press, 1998), pp. 47–48.
  3. John Scheid, An Introduction to Roman Religion, translated by Janet Lloyd (Indiana University Press, 2003), pp. 51–52; Robert Turcan, The Gods of Ancient Rome (Routledge, 2001; originally published in French 1998), p. 79.
  4. Larousse Desk Reference Encyclopedia, The Book People, Haydock, 1995, p. 215.
  5. Kurt A. Raaflaub, War and Peace in the Ancient World (Blackwell, 2007), p. 15.
  6. Paul Rehak and John G. Younger, Imperium and Cosmos: Augustus and the Northern Campus Martius (University of Wisconsin Press, 2006), pp. 11–12.
  7. Isidore of Seville calls Mars Romanae gentis auctorem, the originator or founder of the Roman people as a gens (Etymologiae 5.33.5).

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]