Mar de Azov

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
foto dal satelit (NASA)
Mar de Azov arent el villagg de Novaja Ialta, region de Doneck

El mar d'Azov (russ: Азо́вское мо́ре - Azovskoye more; ucrain: Азо́вське мо́ре - Azovs'ke more) l’è ona sezzion de Mezzanocc del Mar Negher, ligad a lu cont el Stret de Kerč. L'è limitad a Mezzanocc da l'Ucraina, a Sira da la Crimea (territori russ ma mìa recognoeussud inscì a nivell internazzional), a Matena da la Russia.

Origin del nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

In l'Antega Grecia l'era cognoeussud coma “Lagh o Mar Meotian” opura “Litton Meotid (Palus Maeotis per i andegh romann e inscì anca seconda el Tacitus) dal nom di antegh abitant de quist region chi, i meot. I scita el ciamaven “Kargaluk”, i meot “Temerinda” (che el voeur dì "mader del mar"), i arab — "Bakhr-al-Azuv", i turch — "Bakhr-el-Assak" opura "Bakhr-i-Assak" ("Mar bloeu scur"; in del turch d'incoeu "Azak Denizi") ma anca "Balisira", i zeneves e i venezzian el ciamaven "Mare delle Zabacche". Despess el mar el vegniva ciamad anca “Mar de Caffa”, desgià che Caffa l'era ona colonia zenevesa che la se troeuvava li indova che incoeu la gh'è la zità de Feodosia, in Crimea.

L’ipotesi pussee probabela de l’origin del nom l’è la version segonda la che el nom el vegnariss da la zità de Azov. Nepunemanch l’esist apò on’oltra ipotesi, seconda la che el nom del mar el ghe saria stad dad in onor del sovran di polovizz, tribù del lengua turcega che l’abitava i region aproeuv la costa de Mezzanocc del Mar Negher e del Mar d’Azov medem

Carateristeghe sgenerai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Da Matena a Sira el mar l’è longh 340 km e da Mezzanocc a Mezzdì 135 km. La soa superfiss l’è de 37'555 km2. I fium prinzipai che ghe vegnen dent inn el Don insema al Kuban; quist fium chi i fann sbassà fess la salinità del mar, soratut in di so canton determinad e coma olter lavor ghe menen adree ona gran quantità de Loam. El Mar d’Azov l’è el mar manch afiond del mond, cont on’afiondità massema de domà 13 meter e in d’on quai di so canton, in dova l’è stad tolt sossen loam, coma per esempi el golf de Taganrog, l’afiondità del che l’è de vun meter. I maree inn variabei ma poeuden tocà anca nivei de pussee de 5 meter. In inverna, grand part del mar el vegn quatad dal giazz.

Ind el Mar d Azov gh'inn anca di isle, che i se troeuven arent i coste, inn basse, ma soratut piscinine fess.

I pòrt prinzipall inn: Berdiansk, Mariupol, Rostov in sul Don, Taganrog e Ieisk. El mar l'è ligad cont el Mar Caspi travers el canal de Manyč. El Mar d’Azov el gh’ha di important sezzion de pesca e l’è dovrad per l’estrazzion de gas natural e petroeuli.

A nivell storegh el mar l’ha ospitad ona gran varietà de vita marina, cont pussee de votanta di spezzies de pes identifegade e 300 varietà de invertebrad. El tipo de pes pussee spantegad l’è l’Allosa fallax. La varietà e la quantità de fauna la s’è sbassada per colpa de la pesca intensiva e de l’oment di nivei de inquinament.