Locomotiva FFS Re 460

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
FFS Re 460
Locomotiva eletriga

Re 460 al trano di carrozz IC 2000
Agn de ordinazion 1985
Agn de costruzion 1991-1996
Agn de esercizi dal 1991
Quantitaa produxida 119
Costruidor SLM e ABB
Lungeza 18'500 mm
Largeza 3'000 mm
Alteza 4'300 mm
Scartament 1'435 mm
Massa a vœd 84 t
Classificazion di locomotive Bo'Bo'
Potenza continuativa 6'100 kW
Velocitaa massema omologada 200 km/h
Alimentazion 15 kV ~ 16⅔ Hz

La locomotiva FFS Re 460 a l'è 'na locomotiva elettrica doperada di Ferrovij Federai Svizzer dal 1991.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I locomotiv a hinn staa desviluppaa in l'ambit del programma Ferrovia 2000 per modernizzà la red ferroviaria svizzera cont di noeuv lign, carrozz e locomotiv a volta velocità. In principi la noeuva locomotiva d'elezion la gh'eva de vess la locomotiva FFS Re 4/4 IV, che però l'ha convinciuu no i FFS e donca l'è stada dada ai privaa.

In del 1985 a l'è presentaa el primm prototip de la noeuva Re 460, ispirada a la locomotiva SLM Re 456, doperada in sui ferrovij privaa e a la locomotiva FFS Re 450, de la S-Bahn de Zurigh. L'è stada doca fada su in trè serij in tra el 1987 e 'l 1990. El sò rivà l'ha permiss ai FFS de accantonà di vegg locomotiv 'me i FFS Ae 4/7.

Dal 2017 a hinn in fas de revamping, cont di noeuv cambiament ai sistema elettronich per permett on risparmi de energia pussee volt.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Re 640 a l'è retegnuda 'na locomotiva universala, anca se in pratega doperada domà per el strapòrt passeggee, e la fonziona internament a correnta alternada. La gh'ha sia di freni elettrich e magnetich sia pneumatich: I computer de bord deciden, a seconda de la velocità e de la composizion del treno, la tipologia de doperà.

Variànt[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Ferrovij Federai pensaven a 'na version de questa locomotiva per el servizzi merci, a poeu a hinn staa cattaa foeura i TRAXX de la Bombardier, immatricolaa 'me 482. Dal 1994 al 1997 a hinn staa faa in d'ona variant potenziada e venduu a la società privada BLS Lötschbergbahn.

Di alter variant a hinn staa faa per l'ester, per esempi la locomotiva VR SR2 paj ferrovij de la Finlandia, i El18 per quej de la Norvegia e i TLN/TLS per i ferrovij de Hong Kong.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]