Ferrovij Federai Svizzer

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Logo trilengov

I Ferrovij Federai Svizzer (in italian Ferrovie Federali Svizzere SA (FFS); in frances Chemins de fer fédéraux suisses (CFF); in todesch Schweizerische Bundesbahnen (SBB), in romancc Viafiers federalas svizras (VFS)) a hinn el principal gestor de la red ferroviaria svizzera.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del secol XIV i Ferrovij in Isvizzera i eren a gestion di Canton e privatizzaa, cont ona forta capillarità ma cont ona mancanza de standard per via del volt numer di compagnij. Tra l'alter squasi tucc i compagnij eren dree a fallì, per via di volt cost de gestion.

El 20 de febrar del 1898 el Popol el vota per nazionalizzà i ferrovij, e a capodann del 1901 el gira, in tra Zurigh, Berna e Ginevra, el primm treno pagaa de la Confederazion.

Domà el 1 de genar del 1902 nassen offizialment i FFS, che prima eren anmò i servizzi privaa ma pagaa del Stat.

In del 1982 a l'è mittuu l'orari cadenzaa e in del 1986 a l'è approvaa el progett Ferrovia 2000 per el renoeuvament de la red e dei treni, finii in del 2004 e cont el progett de AlpTransit che l'è ancamò de fornì.

Dal 11 de dicember 2005 a l'è proibii fumà in sui treni.

Società[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Ferrovij Federai a hinn spartii in quater division:

  1. Traffich passegee
  2. Cargo
  3. Infrastruttura
  4. Immobiliar

A gh'è poeu di alter suddivision in materia de sicurezza, qualità e finanza.

Lengov[Modifega | modifica 'l sorgent]

La FFS la lavora in tucc i trè lengov offiziai de la Svizzera: El romancc, che l'è lengua nazionala ma minga offiziala, a l'è no doperaa.

I stazion a hinn ciamaa in la sò lengua, per esempi "Bellinzona FFS", "Basel SBB" e "Lausanne CFF". I treni a hinn marcaa cont tucc i sigl.

I annonzi in di treni locai a hinn faa in la lengua local, e se passen per pussee zon lenguistich in tucc i lengov opportun. Per i treni turistich a l'è anca doperaa l'ingles.

Material rotabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Treno svizzer

Al di d'incoeu squasi domà la division cargo la gh'ha di locomotiv, vist che quella passegee l'ha scernuu de doperà elettrotreni e, incoeu, la dopera domà quej e di composizion fondaa in su la Re 460 cont di carrozz IC 2000. La division cargo la dopera di variant del modell TRAXX, immatricolaa 'me Re 482 e 484, e di locomotiv ibrid e diesel.

I elettrotreni de la Division Passegee a hinn per la pupart de la Stadler Rail, comé el Stadler KISS, FLIRT, RABe 514, RABDe 500 e anca i Noeuv Pendolino insemma ai SMILE, che i gh'ha de andà in servizzi in tra el 2018 e 'l 2020.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]