Francesco Hayez

De Wikipedia
(Rimandad de Cecu Hayez)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Uturitràt de quand el gh'eva 69 an (1860)

El Francesco Hayez (Venessia, 10 febràr 1791Milàn, 26 nuembor 1882) l'è stai un pitùr d'urigin venessiana[1], cunsideràd cume el massim espunént dal rumanticìsm storich italiàn.

Biugrafìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Francèsch l’è nassüd ind una familia d’urigin pupulàr. El pador Giuàn l'era de urigin francés; la mador Chiara Torcella l’era de Müràn.

El picul Francèsch l’era ültim de cinch fiöi, cressüd da la surela d'la mador che l'eva spusàd Giovanni Binasco, armadü e mercànt d'art, prupietàri de 'na buna culessión de quador.

Bele da picinìn el mustreva bune qualità de diségn e par quést el ziu l’ha indirissàd a un restauradù par imparà el mesté.

Dopu l’è diventàd garsón dal pitùr Francesco Magiotto cun el quàl l’è stai par tri an. L’ha fai el prim curs de nüd ind el 1803 e ind el 1806 l’ha inissiàd a frequentà i curs de pitüra d'la Növa Academia de Bele Art indùe el gh’eva cume prufessùr Teodoro Matteini.

Ind el 1809 l’ha vinsüd un cuncùrs de l'Academia de Venessia[2] par andà ind un curs a l'Academia de San Lüca a Ruma. A Ruma l’è stai guidàd dal Canova che’l gh’ha fai da prutetùr ind i an rumàn.

Ind el 1814 l’ha lassàd Ruma dopu un'agressión par fat de cör, e’l s’è trasferìd a Nàpuli indùe gh’è stai cumissiunàd da Gioacchino Murat el quador Ülìss a la curt de Alcinoo.

Ind el 1822 l’è stai ciamàd a insegnà a l'Academia de Bele Art de Brera, cume 'iüt de Luigi Sabatelli. L’è stai prufessùr a l'academia cume giünt fin al 1850, quand, ala mort de Sabatelli n’ha ciapàd la cadrega che l’ha tegnüd fin al 1879[3]. L’è mort a Milàn el 21 disembor 1882 a l'età de 91 an.

Òpere[Modifega | modifica 'l sorgent]

El bas (1859)

La sò migliùr prudussión artìstega la cunsìst ind una culessión de ritràt che l'ha fai ai om e a le done püssè famùs d'i sò temp: Gioacchino Rossini, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni, Antonio Rosmini, Massimo d'Azeglio, Cavour, ecc[4].

Un elénch cumplét d’le so òpere l'è miga facil parchè el pitùr el firmeva e’l dateva miga i so quador. De solit la data indicada ind i libor l'è miga quela de prudüssión, ma l'è quela de dunassión. Ancasì el Francèsch l’era solit de pitürà püssè d’una volta i stess sugèt cun pìcule mudìfiche o anca sensa variassión.

L'è quest el casu de El Bas, la sò òpera püssè famusa, che l'è staia pitürada in quator versión.

La prima, cumpletada ind el 1859, l'è cunservada a Milàn ind la Pinacuteca de Brera, menter la variànt triculùr che l'è stata realisada ind el 1861 per la familia Mylius, in bianch, russ e verd in ucasión de l'ünità d'Italia, l'è staia vendüda a l'asta da Sotheby's a Lundra, el 12 nuembor dal 2008.

Crìtica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sò art l’è basada sü bune capacità de disegnadù. La magiùr crìtica che la vegn faia ai sò mesté, l’è che i en fred e artificiùs. Par quest el so rumanticìsm l'è sempor stai cunsideràd furmàl e miga sustansiàl.

Galerìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferimént[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Francesco Pirovano, Milano, nuovamente descritta
  2. Atti della reale Accademia e del r. Istituto di belle arti in Venezia
  3. Biblioteca italiana, ossia giornale di letteratura, scienze ed arti
  4. Lorenzo Pareto, Camillo Pallavicino e Massimiliano Spinola, Descrizione di Genova e del Genovesato...