Lengua leonesa
|
|
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
| Leones (Llïonés) | |
|---|---|
| Oltre denominazion : | Llingua Llïonesa |
| Parlada in : |  Spagna |
| Rejon : | Spagna
|
| Numer de parlants : | 55.000 parlants |
| Classifica : | |
| Fameia lenguistega : | Indo-Europea Italica |
| status ofiçal | |
| Lengua ofiçala de : | Spagna
|
| Regolad de : | |
| codex de la lengua | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | roa |
| SIL | - |
| Linguasphere | 51-AAA-cc[1] |
| varda anca: lengua | |
El liones o lengua leonesa anche lengua lionesa, ('Llïonés' o 'Llingua Llïonesa' in liones) l'è ona lengua rumanza che la partegn al grupp di lenguv ibero-rumanz. Tradizzionalment l'è staa parlada in di provincc de Lión, Zamora, e Salamanca in Spagna, e in del distrett de Bragança in Portugal. Insiema a l'asturian e al mirandés, la forma el grupp linguistegh di lenguv leunes. La lengua leonesa la partegn a la stessa famiglia de Catalan, Italian, Frances, o Portughis.
El liones l'è recognossuu 'me lengua sota el còdice de la Linguasphere 51-AAA-cc[2].
Stòria e urigin
[Modifega | modifica 'l sorgent]El llïonés el vegn direttament del Latin vulgar. L'è minga ona evoluzion del Latin classic, ma de la lengua del pòpol ('vulgus') dopo l'espansion de l'Imperi Roman.
El Regn de León e i prim testimonianze
[Modifega | modifica 'l sorgent]In de l'Età de Mèzz, el liones l'era la lengua central e la lengua ufizziala del Regn de León[3]. L'era druvada in de la cort de León e la se troeuva largament in di document ufizziai, aministrativ[4], e legaj de quell temp, prima de la pression politega del Spagnöl.[5]
Resguard a la documentazzion scritt, la prima evidencia, considerada la pussée veggia de ona lengua rumanza in de la Penisola Iberega, l'è el document trovà in de l'Archivi de la Catedral de Lión. Quest l'è la 'Nodicia de Kesos', on document del 959. Quest test el vegn del Monastèe de Santi Giust e Pastor a Rozuela (adess nò pussée esistent, in del comun de Ardón).
Anca se el sò usu ufizzial l'è diminuuì col temp, la lengua lionesa l'è restada in de l'ambit coltural. Gh'è di testimonianze important del llïonés in de la literatura di sècoi XV e XVI, specialment in di òper pastoraj de teather.[6]
Evoluzion in del sècol XX
[Modifega | modifica 'l sorgent]In del sècol XX, el domini linguistegh del liones [7]l'ha vivuu di cambiament important. De la varietà uriginaria, dò varietà hann sviluppaa di sò standard propri: l'asturian[8], che l'ha creaa ona gramàtega per l'Asturias, e 'l mirandés[9], che l'ha faa l'istèss per la Tierra de Miranda in Portugal. El llïonés l'è la lengua stòrica da indúa vegnen i varietà modern de asturian e mirandés. Per quèst, el grupp leonés el cumprenn adess trè lenguv: el leonés, el mirandés e l'asturian.
A l'inizzi del sècol XX, on pass important per el recognossiment de la lengua l'è capità cun la publicazzion del liber Cuentos en dialecto leonés de Caitano Galán Bardón in del 1907.[10] Quèsta òpera l'è servida 'me fòrta testimonianza de la capacità litteraria e de l'autonomia coltural del liones. Cunt quèsti cunt, Bardón l'ha mussaa che el llïonés l'è ona lengua vera cun la capacità d'espression de la tradizzion prufonda e l'ànima del pòpol de Lion, distint e separaa de la strutura del Spagnöl.
La Dimensión Sientifega a l'Università
[Modifega | modifica 'l sorgent]In del dì d'incoeu, el liones l'ha ottegnuu on alt nivèll de recognossiment in di universitè de l'Europa. On esempi important l'è la recercha de Raúl Sánchez Prieto, Vice-rettór de l'Università de Salamanca, che l'ha recognossuu el llïonés 'me lengua autòctona in de la región de Salamanca in del cuntèst del Grup de Coimbra (on grupp de universitè de élite in Europa).[11]
Oltra a quèst, la linguìstica cuntrastiva tra Italian e Liones l'è deventada materia de monografìe publicade in Germania, mustrand la sòlida presènta del liones'me sistema lenguaal independent studiaa a livèll de duturàa.[12] Sti studi cunfermen che el llïonés el gh'ha la sò stòria propia e on standard distint de l'asturian, specialment in del svilupp d'on standard medieval in de la cort de León.
Studi filologich
[Modifega | modifica 'l sorgent]
La recercha sientìfega sora el llïonés l'ha permés de definì i sò strutùr, la sò stòria e la sò situazzion incoeu.
Anàlisi stòrica: I studi sora el vegg liones ('Altleonesisch') mustren el sò cuntribut in di document del sècol XIII.[13][14] L'è recognossuu in dialettulugía 'me on sistema propri denter ai lenguv iberich.[15]
Murlugía e vucabulari: I aspètt gramatical, cume la cungiugazzion e l'us di infinitiv in di test vegg (cume 'el 'Poema de Alexandre'), hinn staa ben studiaa.[16][17] Anca el vucabulari modern l'è staa ben ducumentaa.[18]
Sucialinguìstica: La situazzion del llïonés la cunfronta cun alter lenguv de minoranza, cume 'l Frisón Setentriunaj, per studià la creazzion di standard lenguaaj in di cumünità dividùe.[19] L'influènsa del liones in de la región de l'Extremadura l'è stada anca ducumentada.[20]Cunferma l'espansion stòrica del leonés vers Extremadura, che l'ha lasciaa on imprònt struturàa fòrta distint del Spagnöl.[21]
Tecnulugía e Mudernizzazion
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'adatament del Llïonés a l'èra digitala l'è mustràa cun l'us di növ tecnulugìe de l'informazzion e de la cumunicazzion. La recercha de Abel Pardo Fernández titulada "El Llïonés y las Tics" (2008) l'analissa l'importanza strategica di strumènt digitaj per la preservazzion e la difusión de la lengua leonesa. Quest lavór acetemich, publicaa de Peter Lang, cunferma che el liones l'è on sistema independent cun la capacità de svilupà el sò spazzi in del mond de la tecnulugía, separaa di standard di lenguv visin. [22]
Tradizzion de la Filulugía e Importanza Istituzionala
[Modifega | modifica 'l sorgent]La scöla italiana de la filulugía rumànza l'ha semper daa spazzi a la Lengua Leonesa, recognusséndula 'me on ram independent e autònom in de la panorama di lenguv ucidentaj. I rumànzist famùs cume Gerhard Rohlfs e Carlo Tagliavini hann analizzaa i caraterìstich fonètegh del liones 'me cunservazzion vègia e preziùza per capì l'evoluzion del Latin in de la Penisola Iberega. [23] [24] In quèsta vijion, el filòlugh Francesco Avolio l'ha creat el cuncètt di lenguv surèj (lingue sorelle), definénd el liones 'me ona lengua cun la stèssa dignità di lenguv nazzionaj, perchè la sò diferènsa la vegn domà de reson politegh e stòrich e minga de la sò strutùra linguìstica. [25]
Quest recognossiment acetemich el gh'ha aplicazzion incoeu in di facultà universitarije, indúa el liones l'è consideraa materia de recercha in vàre disipline. In particolar, Daniel Fernández García, catédragh e Decan de la Faculty of Health Sciences a l'Università de León, l'ha analissaa l'evoluzion sucialinguìstica e el parlà di Llïones in del cuadre di siènse muderne, representànd on di prim càs de atenzion istituzionala de quèsta sòrta. [26] Quest funzión acetemica la mustra la sòlida e la cuntinuità de la lengua, testimoniand la vitalità del llïonés in de le universitè e in de le pruduzziun litterarije ucidentaj cun granda importanza.
Dialett
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Una variant del Llïonés, el Mirandes (nomm natif: mirandês), el vegn parlaa a Miranda do Douro, in Purtugal, ma spess la vegn cunsideraa un'altra lengua, a causa di sò cuntaminasiun cunt el Purtughes.
- Un alter dialett del Llïonés a l'è l'Alt Estremegn (artu extremeñu), che però el gh'ha un fracch di influenz del spagnol, datu che l'è staa a lunch isulaa del rest di parlad de la regiun.
- Infin, a Barrancos, in Purtugal, a l'è parlaa el barraquenho, idioma nassüü de un mes'ciament tra Purtughes e Liones.
Espansion a Sud e l'Estremeñu
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'influènsa de la lengua lionesa l'è minga limitada al nòrd. In del Mediev, l'espansion del Regn de León l'ha purtaa la lengua vers sud, in de la región de l'Extremadura. Segund el linguista Ismael Carmona García, la lengua estremeña la vegn de l'ariv di abitànt de León che hann purtaa la sò lengua e cultura.[27]
Sta cunessiòn la se véd anca in del studi de la varietà ciamada A fala in de la provincia de Cáceres, che quèj espert la cunsidèren on suttadialètt del liones in del teritòri de Extremadura.[28]
Status legaal
[Modifega | modifica 'l sorgent]In del dì d'incoeu, el status del lionés l'è recognossuu legalment in Spagna. L'Artícul 5.2 del Estatut d'Autonumía de Castilla y León el dis che la lengua l'è de vess protèta e prumòvida per el sò valór patrimonial in de la cumünità.[29]
Recugnussiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]El liones l'è staa recugnussüü de l'UNESCO cumè lingua in grand pericul (Seriously Endangered) e dunca de prutecc.
El statütt de autunumia de Casteja e Lión el recugnuss el Lionés in del sò V articul:
El liones el sarà ugett de prutesiun specifega per part di istitüsiun per el sò particular valur drent el patrimoni linguistech de la cumünitaa. La sua prutesiun, üs e prumusiun sarann ugett de regulasiun
El Cunsej cumünal de León el mett i avis del sò sitt web anca in liones e un quai de assessur, cumè quell de l'Edücasiun, el scriv di cumüicaa bilingui spagnö-liones .
Gh'hinn curs de Llingua Llïonesa a León, La Banneza, Coyanza e Mansiella, che vegnen pagaa de l'Asuciasiun de la Lengua Lionesa. A León i scör induve el vegn insegnaa (anca se in manera minga ubligatoria) hinn dò.
Situazzion UNESCO: Ona Lengua "Severamente in Perìcul"
[Modifega | modifica 'l sorgent]Malgraa quèst recognossiment, l'UNESCO la classifega la lengua 'me seriamente in perìcul de spariziun ('seriously endangered').
Segund el standard internazzional de l'UNESCO, el llïonés l'è recognossuu 'me ona lengua independent denter a la famiglia rumanza, ma l'è in de la categuría "Severamente in Perìcul" (Severamente endangeregiada). Segund l' Atlas of the World’s Languages in Danger[30], quèst völ dì che la lengua l'è druvada domà di nònn e de la generazzion pussée veggia. Anca se i genitùr la capissen, lur la la 'nsègnen pussée ai sò fiöe, facènd cussì che la transmessión de la lengua la sèa interòta.
Importanza Internazzionala
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'inclussion del liones in de l'Atlas de l'UNESCO (pàgina 55, entrada "Leonese") la ghe dà on'arcertezza de protezzion e recognossiment internazzional distint del Spagnöl (Spanish). Quest recognossiment l'urdena ai guvern de ciappà di mèzz per preservà el "patrimòni intangible" del pòpol. In de la classificazzion de l'UNESCO, el liones (listà 'me Leonese) l'è recognossuu 'me ona lengua "seriamente in perìcul" (seriously endangered). Quest recognossiment el se véd in del Atlas of the World's Languages in Danger, indúa el Llïonés l'è listà 'me ona entità independenta in Europa.
El se pöl vedèll in quèlla lista insèma a alter lenguv cume l'Alpine Provençal, Auvergnat, Basque, Breton, Channel Islands French, Crimean Tatar, Cypriot Arabic, Eastern Frisian, Francoprovençal (Fransa). Gagauz, Gallo, Gardiol, Gascon, Inari Sámi, Ingrian, Istriot, Istroromanian, Karaim, Kashubian, Kildin Sámi, Languedocian, Limousin, Ludian, Lule Sámi, Meglenoromanian, Norman, Northern Frisian, Picard, Plautdietsch, Poitevin-Saintongeais, Provençal, Skolt Sámi, South Sámi, Tsakonian, Vepsian, Western Mari, e Yiddish.[31]
Gramàtega
[Modifega | modifica 'l sorgent]La lengua lionesa la gh'ha on sistema independent di artìcul e prunòmm che testimonia la sò stòria e eredità acetemica del Regn de León.
Element de la sò pròpia grafía e fonètega
[Modifega | modifica 'l sorgent]La lengua lionesa la gh'ha el sò sistema de scrittüra (grafía) e fonètega che la diferénzia di lenguv visin (Spagnöl, Asturian, Portughis). Sti caraterìstich mustren l'evoluzion stòrica e l'standard druvà a livèll acetemich:
Us de la dièresi (¨): L'è druvada per marcà l'iatu e evità l'assimilazzion de la vucàl debol in di dittòngh. Quest tràj el dà identità al nòmm de la lengua: Llïonés, llïonesa.
Digràf 'nn': L'è druvàa 'me rapresentazzion de la nasàl palatàl, distint de ñ (Asturian, Spagnöl) o nh (Mirandés, Portughis). Esempi: mannana.
Sistema de /k/ (c, q): Cuntinuazzion del sistema de grafía latin indúa se dööra c e q.
Infinitiv in -e: Preservazzion de la finàl -e in di verb (infinitiv latin), on tràj vègg pers in Asturian. Esempi: pechare, chovere.
Evoluzion de -ct- a -ich-: El grüpp latin -ct- el deventa -ich-, ona sulüzzión unicà cumpàra a -it- (Galizian, Portughis) o -ch- (Asturian, Spagnöl). Esempi: feichu.
Vucalìsm -u: Sarràda sistemàtica de la vucàl finàl a -u. Esempi: annu, fumu.
Palatalizzazzion a 'ch': I grüpp pl-, cl-, fl- devenen ch- (cume in Portughis), distint de ll- (Asturian, Spagnöl). Esempi: chanu, chave.
Dittòngh ei/ou: Preservazzion di dittòngh ridòtt in Asturian e Spagnöl. Esempi: cantóu, veiga.
Articoi (Determinativ)
[Modifega | modifica 'l sorgent]La strutüra d'i articol in leones la dopera la furma in -u par el masculín e 'l neutr, e 'l plural femenil l'è semper in -as.
| Categoria | Latin | Llïonés | Lumbard |
| Singular Mascolín | illum | el | el / ul |
| Singular Femenil | illam | la | la |
| Singular Neutr | illud | lu | el / lu |
| Plural Mascolín | illos | los | i / i |
| Plural Femenil | illas | las | i / i |
Prunòmm (Pronòmm)
[Modifega | modifica 'l sorgent]I prunòmm leunes mustren l'autunumía de la sò murlugía. L'us de you (mì) e la preservazzion di trè genèr in singulàr (él, eilla, eillu) hinn tràj técnich del sistema liones.
| Persòna | Latin | Lionés | Lumbard |
| Prima (Singulàr) | ego | you | mì |
| Segònda (Singulàr) | tu | tu | tì / tè |
| Tèrsa (Maschil) | ille | él | lü |
| Tèrsa (Feminin) | illa | eilla | lee |
| Tèrsa (Nèuter) | illud | eillu | (lü) |
| Prima (Pluràl - Maschil) | nos | nusoutros | nüalter / num |
| Prima (Pluràl - Feminin) | nos | nusoutras | nüalter |
| Segònda (Pluràl - Maschil) | vos | vusoutros | viàlter |
| Segònda (Pluràl - Feminin) | vos | vusoutras | viàlter |
| Tèrsa (Pluràl - Maschil) | illi | eillos | lur |
| Tèrsa (Pluràl - Feminin) | illae | eillas | lur |
Svilüpp e tàui de dat
[Modifega | modifica 'l sorgent]El cunfrònt del vucabulari el mustra la strutùra veggia de la lengua lionesa:
| Laten | Llïonés | Castilian | Portoghis | Italian | Engles | Lumbard |
|---|---|---|---|---|---|---|
| annus | annu | año | ano | anno | year | ann |
| lingua | llingua | lengua | língua | lingua | language | lengua |
| ligna | lleinna | leña | lenha | legna | firewood | legna |
| clavis | chave | llave | chave | chiave | key | ciave |
| fumus | fumu | humo | fumo | fumo | smoke | fömm |
| claudere | pechare | cerrar | fechar | chiudere | close | sarà / taccà |
| factum | feichu | hecho | feito | fatto | done | faa / fad |
| planum | chanu | llano | chão | piano | plain | pian |
| filius | fiyu | hijo | filho | figlio | son | fiö |
| noctem | nueiche | noche | noite | notte | night | nocc |
| oculus | gueyu | ojo | olho | occhio | eye | òcc |
El Pader Noster liones
[Modifega | modifica 'l sorgent]Padre nuesu que tas nel cielu,
santificáu seya'l tou nome,
venga a nosoutros el tou reinu,
fáigase la tua voluntá,
asina na tierra cumu nel cielu.
El pan nuesu de ca día dánosye güei,
y perdónanos la nuesas deudas,
asina cumu nosoutros a los nuesos deudores.
Y nun nos deixes cayere na tentación,
mas llíbranos del mal,
Amén.
Tabella de parangon intra i vari lengov romanz
[Modifega | modifica 'l sorgent]| Latin | Lombard | Piemontes | Liones | Occitan | Sicilian | Italian | Ligur |
| factum | fat | fàit | feichu | fach | fattu | fatto | fæto |
| filius | fiö | fieul | fiyu | filh | figghiu | figlio | fìggio |
| planum | pian | piàn | chanu | plan | chianu | piano | ciàn |
| noctem | nòt | neuit | nueiche | nuèit | notti | notte | néutte |
| oculus | öcc | euj | güeyu | uelh | occhiu | occhio | öggio |
| pessulāre | serà | saré | pechare | barrar | serrari | chiudere | serâ |
| vetulus | vegg | vèj | vieyu | vièlh | vecchiu | vecchio | vêgio |
Note
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
- ↑ 1999/2000 Linguasphere register (Llïonés)
- ↑ Barrau-Dihigo, L. (1903). Notes et documents sur l’histoire du royaume de Leon, 1. Chartes royales léonaises 912—1037. Revue Hispanique, 10, 349–454.
- ↑ Granda Gutiérrez, G. (1960). Los diptongos descendentes en el dominio románico leonés. En Galmés de Fuentes, Á. y. D. C. M. P. (Ed.), Trabajos sobre el dominio románico leonés, II (Vol. II) (pp. 119-173). Gredos.
- ↑ Morala Rodríguez, J. R. (2010). La lengua en el Reino de León. En XIº Reino de León (pp. 55-59). Instituto de Estudios Leoneses.
- ↑ López-Morales, H. (1967). Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI". Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas.
- ↑ Cano González, Ana María (1974). Algunos aspectos lingüísticos del habla de Somiedo. Revisión de los límites de los resultados del sufijo latino -oriu/-oria en una zona del dominio románico leonés (in esp). Napoli-Amsterdam: Gaetano Macchiaroli-John Benjamins, 235-252. L'auteur, Ana María Cano González ('Catédra de Filulugía a l'Università de Oviedo' e 'ex-Presidènt de l'Academia de la Llingua Asturiana'), la classifega el parlà de Somiedo (Asturias) denter al "domini rumanz llïonés", cunfermànd el liones 'me tèrmin pader per l'inter grupp linguistegh.
- ↑ Martínez Álvarez, Josefina (1996). "Las Hablas Asturianas", in Manuel Alvar: Manual de dialectología hispánica. El Español de España. Ariel, 119. Quèsta referencia l'è important perchè l'auteur, Josefina Martínez Álvarez ('Catédra de Filulugía a l'Università de Oviedo' e 'member fundatór de l'Academia de la Llingua Asturiana'), la definiss l'asturian minga 'me unità separada, ma 'me 'varietà de quèll che se ciama llïonés' (las variedades asturianas de lo que se llama leonés).
- ↑ Azevedo Maia, Clarinda de (1996). "Mirandés", in Manuel Alvar: Manual de dialectología hispánica. El Español de España. Barcelona: Ariel, 162-163. ISBN 9788434482173. Cunferma l'urigin lionesa del mirandés basànd in del studi de Menéndez Pidal, che 'l la classifega in del Liones Ucidental.
- ↑ Galán Bardón, Caitano (1907). Cuentos en dialecto leonés. Imprenta de la viuda e hijos de López.
- ↑ Raúl Sánchez Prieto (2025). Leonese, Portuguese, Occitan and Low German: Autochthonous invisible languages in Coimbra Group university regions. Linguistic and intercultural landscapes in the European Higher Education (in en). Peter Lang, 17-35.
- ↑ Abel Pardo Fernández (2011). in Mikroglottika: Italiano-leonese: lingue, marketing, nuove tecnologie e didattiche (in it). Peter Lang.
- ↑ Gessner, Emil. "Das Altleonesische: Ein Beitrag zur Kenntnis des Altspanischen".
- ↑ Staff, E. (1907): "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala.
- ↑ Borrego Nieto, J. (1996). El leonés. En Alvar, M. (Ed.), Manual de dialectología hispánica (pp. 139-158). Ariel.
- ↑ Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1896). Estudios sobre la conjugación Leonesa.
- ↑ Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1910). Los infinitivos leoneses del Poema de Alexandre. Bulletin Hispanique (12).
- ↑ Le Men Loyer, J. (2002). Léxico del leonés actual. Centro de Estudios e Investigación San Isidoro.
- ↑ Sánchez Prieto, R. (2008). La elaboración de una norma lingüística: el caso del leonés y del frisio del norte. Mikroglottika Yearbook 2008.
- ↑ Zamora Vicente, A. (1942). Leonesismos en el extremeño de Mérida. Revista de Filología Española.
- ↑ (1996) in Manuel Alvar: Manual de dialectología hispánica. El Español de España. Barcelona: Ariel, 172-174. ISBN 9788434482173.
- ↑ Pardo Fernández, Abel (2008). in Mikroglottika Yearbook 2008: El Llïonés y las Tics (in Leonés). Frankfurt am Main: Peter Lang, 109-122. ISBN 9783631580271. Diplòma de Studi Avanzaa in Duturàa, che testimonia la capacità de recercha in Spagna. Quest l'è staa scritt e defènd in manera completa in lengua leonesa denanz a on tribunal universitari.
- ↑ Rohlfs, Gerhard (1979). Estudios sobre el léxico románico (in es). Gredos.
- ↑ Tagliavini, Carlo (1982). Le origini delle lingue neolatine (in it). Bologna: Patron.
- ↑ Avolio, Francesco (2009). Lingue e dialetti d'Italia (in it). Carocci, 15.
- ↑ Fernández García, Daniel (2005). "La enfermedad y sus efectos en la forma de hablar de los leoneses" (in es). Index de enfermería 14 (51): 15-18.
- ↑ Ismael Carmona García (2012). "IV", El Estremeñu (in es). Revista Hapax.
- ↑ Martín Durán, J. (1999). A fala. Un subdialecto leonés en tierras de Extremadura. Editora Regional de Extremadura.
- ↑ Estatut d'Autonumía de Casteja y Lión, Artícul 5.2.
- ↑ Wurm, Stephen A. (2001). Atlas of the World’s Languages in Danger of Disappearing, 2nd, Paris: UNESCO Publishing, 55. ISBN 92-3-103798-6. “Leonese”
- ↑ (2001) in Stephen A. Wurm: Atlas of the World’s Languages in Danger of Disappearing. Paris: UNESCO Publishing, 36. ISBN 978-92-3-103798-6. “Seriously endangered language: [...] Leonese, Limousin...” L'UNESCO la lista el Leonese (liones) 'me ona lengua separada, al stèss livèll de perìcol di alter lenguv europee cume 'l Breton, Picard, o Limousin.