Kurów

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Localizazion de Kurów in Polonia

Kurów a l'è un paesot qe al se trœva ind el Sud-Est de la Polonia, posizionad intra Puławy e Lublin, sul fium Kurówka. L'è anca la capital de la omonima provinça Gmina qe la se trœva ind el territori de la Rejon Lublin e la g'ha 2.811 abitants (ajornad a'l 2005). Tra el 1431 e a'l 1442 el paes al cata i dreits de citaa grazia a la lej de Magdeburg. Dop de vesser diventada una citaa privada la se trasforma in centr de comerci alimentar per tuts i territori vixin. Numeros artixan dei setor de pelliça e coram se stabilissen lí. Ind el secol XVI l'eva diventad un centr del Calvinism, perqè tants apartegnents a la giexa protestanta polonesa (Brethren) a s'evan stabilids a Kurów. Gradualment, infin a'l 1660, la plupart dei abitants la se convertiss a'l Arianesim.

De alora la scompartiss la storia de la rejon intrega. Dop de la spartizion de la Polonia, ind el 1795, la vegn conquistada de l'Austria. Ind el 1809 la diventa part del Ducad de Varsavia, e domá ind el 1815 la vegn incorporada ind el Regn de Polonia. Durant la Insurezion de Novembr, ind el febrar del 1831, la vegn combatuda la Bataia de Kurów cont i armade Polonese sota a'l comand del jeneral Józef Dwernicki qe l'è staita venjuda contra i Russ. Dop la Insurezion de Novembr, ind el 1870, Kurów al perd per sempr la denominazion de citaa. Del 1918 la fa part ancamò de la Polonia.

In quella de la Guerra de difesa Polonesa, quand qe l'eva apena s'ciopada la Segonda Guerra Mondiala, ind el 9 de setembr 1939 el paes a l'eva stait bombardad de la Luftwaffe Todesca. Tra i obietiv destrugads a g'eva l'ospedal civil (segnad cont dei crox rosse) indov diverse persone i g'hann perdud la vita. Durant la guerra, la Jermania l'heva impientad ind el paes duu camp de lavorar obligad (camp de concentrament todesc) e ind el 1942 anca un getto, ma la plupart dei polones imprexonads la reussiva a scapar e meter-s insema ai so soldads qe operaven ind i bosc vixin.

Tra i atrazion turistege a g'è : la giexa del rinasciment restruturada ind el 1692 indova se trœva una tomba de la fameia Zbąski e sculture de Santi Gucci (1587). Kurów l'è anca cognossuda comè el sit indova l'è nassud el jeneral Wojciech Jaruzelski.

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]

http://www.kurow.lubelskie.pl/ Arqiviad qé: [1]