Kolyma

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El basin de la Kolyma

La Kolyma (in russ: Koлыма́ [kəlɨˈma]) a l’è on fium del nordest de la Siberia, longh 2.129 km. El nass de la confluenza di fium Kulu e Ajan Jurjakh in di mont Čerskij e ‘l va a finì in del Mar de la Siberia Orientala.
El sò basin imbrifer l’è spantegaa sora 644.000 chilometer quadraa in trii soggett federaj de la Russia: la republega de Jakutia, el okrug autonom de la Čukotka e la region (oblast’) de Magadan. Questa area chì a l’è vuna di region pussee fregg e voeuj de la Terra.

Cors[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Kolyma la nass del versant de sudest di mont Čerskij in de la region de Magadan, a nord del Mar de Okhotsk. La corr prima vers sudest e poeu vers nordest, cont ona granda ansa a ovest de l’altopian di Jukagir.

De l’altezza de Zyrjanka, passaa l’altopian di Jukagir, la devegn on fium de pianura, in del bassopian de la Kolyma ch'el ciappa el nomm del fium. In la pianura, a 641 km de la boca, el se troeuva el paes de Srednekolymsk, el pussee grand in del basin de la Kolyma, cont ona popolazion de 3.490 abitant.
In la pianura, la Kolyma la corr in direzion nordorientala prima de buttàss in del Mar de la Siberia Orientala cont on gran delta.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm europee a rivà in del basin de la Kolyma a l’è staa l’esploradô Mikhail Stadukhin in de l’estaa del 1644; l’area a l’era abitada de popolazion Čukči, compagn de quej de la visina Čukotka. L’area, vuna di pussee inospitaj de tutta la Siberia, l’è mai stada colonizzada di russ finn al Noeuvcent.

El pont de la M56 in su la Kolyma

Intra el 1892 e ‘l 1894 el basin de la Kolyma l’è staa esploraa in de per tutt de ona spedizion geologega del baron Eduard von Toll; in la prima metàa del Noeuvcent, però, la Kolyma a l’è devegnuda famosa per i camp de lavor forzaa del GULag faa su del menagg sovietegh sotta el Josef Stalin per sfruttà i resors mineraj (soratutt or e platin) che boeugnaven per desviluppà l’industria in di alter part del paes. Gh’eren pressapoch 80 camp del GULag in de la Kolyma; vari font parlen de on numer de mort intra 250.000 e on million.
De l’epoca sovietega a l’è anca l’unega strada che la traversa la region e la collega al port de Magadan in sul Pacifegh. El tocch faa su in etàa sovietega a l’è cognossuu coma “Strada di oss” perchè i oss di prigionee di camp che hinn mort menter a eren dree lavorà a la costruzion de la strada a hinn staa mes’ciaa cont i materiaj de costruzion. Al di d’incoeu, questa strada a l’è on tocch de l’autostrada russa M56 che la collega Magadan a Jakutsk e Skovorodino e de lì a tucc i alter part de la Russia.

I grands fiœm del mond
Amu Darja | Amur | Arkansas | Brahmaputra | Colorado | Congo | Danübi | Dnepr | Dnestr | Elba | Eüfraa | Gange | Huang He | Indu | Irrawaddy | Irtysh | Jenisej | Kolyma | Lena | Lòira | Mackenzie | Madeira | Mekong | Mississippi | Missouri | Murray-Darling | Niger | Nilu | Ob | Oder | Ohio | Orange | Orinoco | Paraguay | Paranà | Pechora | Red River | Renu | Riu dii Amazzun | Riu Graand | Rio Negro | Ròdan | Salween | San Lorenz | São Francisco | Sèna | Syr Darja | Snake River | Tago | Tigri | Tocantins | Ural | Uruguay | Vistola | Volga | Yangtze | Yukon | Zambezi |