Imper Roman d'Ocident

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Imper Roman d'Ocident
Imper Roman d'Ocident – Bandera
(detai)
Mot:
S.P.Q.R.
"Senatus PopulusQue Romanus"
(Ol Senad e 'l Popol Roman)
Imper Roman d'Ocident - Localizazion
Imper Roman d'Ocident - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet Imper Roman
Nom ufiçal RES PVBLICA POPVLI ROMANI o IMPERIUM ROMANUM
Lengue parlade Latin
Capitala Milan (286- 402)
Ravena (402-476)
Politega
Forma de govern Monarqia (Dominato)
Imperator d'Ocident Elenc
Orgen deliberativ Senad
Nassida 17 jener 395 con Onori
Causa spartizion de l'Imper a la mort de Teodosi I intra i so s'ciets
Fin 4 setember 476 con Romol August
Causa Deposizion de l'imperator, faita del re erul Odoacer, qe po l'ha mandad i insegne imperiai a Zenon
Territore e popolazion
Zona jeografiga Italia, Illirig ocidental, Nord Afriga (manc Ejit e Cirenaega), Penisola Iberiga, Gallia, Britania
Popolazion 20 - 25 milion ind el 400 circa
Economia
Valuda aureus, as
Relijon e societaa
Relijon principala Cristianesim
Relijon de Stat Cristianesim catoleg
Relijon minore paganesim, ebraism, cristianesim arian
Evoluzion storega
Prima al g'era
Imper Roman
L'è stait sostituid da
Regn de Soissons
Eptarqia anglosasson
Regn Visigot
Regn Franc
Regn ostrogot
Regn Vandal
Regn Sueb

L'Imper Roman d'Ocident l'è nassid (segond la convenzion storega) ind el 395 a la mort del Teodosi I. La so cerna de spartir ol governar intra i so s'ciets, anca se l'era miga ind i so intenzion, l'ha portad a la formazion de duu organism statai qe i ha ciapads do strade diverse, e i s'è mai plu reunids. Ma jà de la tetrarqia del Dioclezian s'era començad a spartir intra plu capitai ol governar de l'Imper, voramai trop grand e con trop pericoi ai confin, e jamò de un poo l'era deventad normala la presenza de duu imperator, vun a ocident e vun a orient.

De tute i manere, l'ideia de unitaa l'è semper restaita, e ge sarà tants tentativ orientai de salvar la banda ocidentala e, despò de la so fin, de far-la renasser.

L'ultem imperador l'è d'ordinare considerads ol Romol August, tirads vià del tronn del Odoaqer ind el 476; de iure, però, l'ultem sovran l'è stait ol Juli Nepot, qe l'era stait fracads del pader del Romol, Oreste. Al tegniva anc'mò la sovranitaa in su la Dalmazia, e l'è mort ind el 480, intant qe l'era dree a organizar una spedizion militara per reciapar ol tronn.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]