Immanuel Kant

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


El Kant

L'Immanuel Kant (Königsberg, 22 de april del 1724Königsberg, 12 de fevrar del 1804) l'è stad un filosof todesch, vun di esponent pussee important de l'inluminism.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

La statua del Kant a Kaliningrad

El Kant el nass in del 1724 de una familia de origen umel a Königsberg, in de la Prussia Orientala, incoeu Kaliningrad, in Russia. El vegn educad in del Collegium Fridericianum (indova che el diretor a l'era el pastor e teologh Franz Albert Schultz, allev del Christian Wolff) in del spirit religios del pietism, correnta cristiana de la mader, che la moeur in del 1734. Sortid del collesg in del 1740 el studia filosofia, teologia e matematega a l'Università de Königsberg, indova che el cognoss el Martin Knutzen, maester che el svesina ai so interess filosofegh, matemategh e de fisega newtoniana. Dop di studi e de la mort del pader, in del 1746, el lavora 'me maester privad de familie de scior. A l'è del 1746 el so prim lavorà, Penser in su la vera valutazzion di forze vive, un descor intra i posizzion de la fisega cartesiana e el dinamism leibnizian in sul concet de forza. In del 1755 el scriv la so oeuvra pussee importanta del prim period, Storia universal de la natura e teoria del cel, indova che el filosof el scriv un'ipotesi in su la nassion del sistema solar, vesina a quella del fisegh Laplace del 1796, de fad la teoria la ciapa anca el nom de Teoria Kant-Laplace. In de l'istess ann, grazzia a la tesi Noeuva spiegazzion di principi de la cognossenza metafisega, el ciapa el titol de magister e el taca a insegnà in de l'Università de Königsberg, indova che el tegn tante lezzion diverse, e, dop de quindes agn, in del 1770, cont La forma e i principi del mond sensibel e intellegibel el diventa professor ordinari de logega e metafisega in fina a la mort, el refudarà anca di ciamade de oltre università. In del 1759, con l'oeuvra Una quai considerazzion in su l'otimism el scriv sora la quistion del Voltaire (Poema in sul disaster de Lisbona), in favor de un otimism radical. Del 1762 a l'è La falsa finezza di quater figure sillogisteghe e del 1763 L'unegh argoment possibel per una dimostrazzion de l'esistenza de Dé, del 1764 el Studi in su la ciarezza di principi de la teologia natural e de la moral. In del 1766 a l'era anca diventad sota-bibliotecari a la Biblioteca real. In tra el 1781 e el 1790 el scriv i so tre Criteghe: Critega de la reson pura del 1781 e con segonda edizzion del 1787, Critega de la reson pratega del 1788 e Critega del giudizzi del 1790. Del 1783 inn i Prolegomen a ogne metafisega futura che la voeur presentàss 'me scenza, del 1785 La fondazzion de la metafisega di costum, del 1786 i Principi metafisegh de la scenza de la natura. I ultem agn de la so vita inn segnad de la malatia, el moeur el 12 de febrar del 1804 cont i famose parolle «Es ist gut» ("el va ben"). In su la so tomba a troeuvom una fras ciapada de l'oeuvra Critega de la reson pratega:

«El cel cont i stelle sora de mi e la lesg moral denter de mi.»
(Epitafi sora la tomba del Kant)

Penser[Modifega | modifica 'l sorgent]

La filosofia del Kant la vegn ciamada criticism (Kritizismus), perchè lu el fa de la critega (Kritik) el so strument per domandàss, giudegà, valutà e catà foeura la bas di esperienze umane, per ciarì la possibilità, la validità e i limit.

«La colomba linsgera, quand che in del sgol liber la passa l'aria, la sent la so resistenza e la podaria imaginà che el saria mej per lee sgolà in del spazzi voeud d'aria. E defad inscì el Platon el bandonava el mond sensibel, desgià che quest chì el met di limit trop strecc a l'intellet; e el se lanzava in sui ale di ideie de là de quell, in del spazzi voeud de l'intellet pur. Lu el s'è minga incorsgiud che el guadagnava minga strada, ancaben i so sforz; perchè el gh'haveva, podom dì, nissun pont de pondàss, indova che l'havaria podud havégh sostegn e al che l'havaria podud aplicà i so forze per moeuver l'intellet.»
(Immanuel Kant, Critega de la reson pura, trad. lmo.)

Per el filosof la cognossenza la se spartiss in du tip: cognossenza de sens e cognossenza de intellet. La prima la gh'ha 'me center i fenomen (i robe inscì 'me paren al soget), la segonda i noumen (i robe inscì 'me inn). La cognossenza de sens la spartiss poeu la materia (el center de la sensazzion) de la forma (la lesg, de là de la sensibilità, che la ordina la materia de sens). La forma de la cognossenza de sens l'è fada su del spazzi e del temp, che vegnen minga de la sensibilità, ma inn intuizzion a prior, o ben che vegnen prima de la cognossenza de sens. Inn donca di condizzion sogetive e necessarie a la ment per ordinà i dat di sens. La cognossenza de sens la se spartiss in aparenza e esperienza (el confront de l'intellet intra un insema de aparenze). La cognossenza de intellet la poeud catà i robe uti sunt (i noumen), a diferenza de la sensibilità, che ja ciapa uti apparent (i fenomen). El criticism kantian el riva al so pont pussee volt cont i tre criteghe scrivude del filosof: Critega de la reson pura, Critega de la reson pratega e Critega del Giudizzi, che parlen del savé, de la moral e de l'esperienza de l'estetega e de sentiment. 'Me l'empirism ingles el criticism kantian el recognoss i limit de la reson de l'om, nonostant che en schiva i esit scetegh e el ruza pussee inanz l'analisi critega. 'Me i filosof de l'Inluminism el Kant el pensa che i limit de la reson poden vesser marcad domà de la medema reson, donca el lassa foeura de la quistion la fed o olter esperienze extra-razzionai.

La scenza la gh'ha de havégh 'me bas i giudizzi sintetegh a prior, o ben quei principi che i ne disen un quaicoss de noeuv e che poden minga vegnì sgiò de l'esperienza, desgià che inn universai e necessari; es. "tut quell che 'l capita el gh'ha una causa". Inscambi i giudizzi sintetegh a posterior se refann a un'interpretazzion empiristega de la scenza, donca fondada in su l'esperienza, anca se i ne disen un quaicoss de noeuv; es. "i corp a inn grev". I giudizzi analitegh a prior inn universal e necessari, donca vegnen minga de l'esperienza, ma i ne dann nagot de noeuv; es. "i corp a inn estes". 'Me ultema analisi la scenza l'è per el Kant l'insema de esperienza e de principi sintetegh a prior.

Oeuvre principai[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte (1746)
  • Neue Erhellung der ersten Grundsätze metaphysischer Erkenntnisse (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755)
  • Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755)
  • Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren (1762)
  • Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes (1763)
  • Versuch den Begriff der negativen Größen in die Weltweisheit einzuführen (1763)
  • Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen (1764)
  • Über die Krankheit des Kopfes (1764)
  • Untersuchungen über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und der Moral (1764)
  • Träume eines Geistersehers (1766)
  • De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770)
  • Über die verschiedenen Rassen der Menschen (1775)
  • Kritik der reinen Vernunft (Critega de la reson pura) (1781)
  • Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik (1783)
  • Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung? (1784)
  • Idee zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht (1784)
  • Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (1785)
  • Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft (1786)
  • Kritik der reinen Vernunft (Critega de la reson pura), segonda edizzion (1787)
  • Kritik der praktischen Vernunft (Critega de la reson pratega) (1788)
  • Kritik der Urteilskraft (Critega del giudizzi) (1790)
  • Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft (1793)
  • Zum ewigen Frieden (1795)
  • Metaphysik der Sitten (1797)
  • Anthropologie in pragmatischer Hinsicht (1798)
  • Der Streit der Fakultäten (1798)
  • Logik (1800)
  • Über Pädagogik (1803)

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]