Grenoble

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Grenoble
Comun
Grenoble - Bandera Grenoble - Stema
Grenoble - Sœmeanza
Grenoble - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Grenoble e Grenoble
Stat Frància
Region Rhône-Alpes
Dipartiment Isère (préfecture)
Arrondissement Grenoble (chef-lieu)
Canton Six cantons
Politega
Sindegh Éric Piolle
(4 april 2014)
Territore
Coordinade 45°11′13″N 5°43′35″E / 45.186944°N 5.726389°E45.186944; 5.726389
OSM 80348
Voltituden 212 m s.l.m
Superfix 18,13 km²
Abitants 157 477 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 8685.99 ab./km²
Confin Saint-Martin-d'Hères, Saint-Martin-le-Vinoux, Sassenage, Seyssinet-Pariset, Seyssins, La Tronche, Échirolles, Eybens, Fontaine e Saint-Égrève
Fus orari Central European Time, UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 476
Codex postal 38000 e 38100
Sigla autom. 38
Codex INSEE 38185
Localizazion
Grenoble - Localizazion
Grenoble - Localizazion
Sit istituzional


Grenoble (Grenoblo in arpitan; Gratianopolis in latin) a l'è ona città de la Francia sud-oriental. Per popolazion, Grenoble l'eva in del 2009 quela dei 16 se se cunsidera el cumun con 160 215 abitant, e la soa area urbana l'eva quela dei 10 in Francia cun 664 832 abitant (2008). .
La città l'è 'l capploeugh del departiment de l'Isère, in de la region Ròden-Alp.

El 20% de la popolazion l'è de origin siciliana.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Grenoble la se troeuva arent a l'arch alpin, e per quest i frances le ciamen capital di Alp. Intorna a lee se troeuven el Vercors, i prealp de la Chartreuse e la cadena de Belledonne.
El sò clima l'è puttòst variegaa: in inverna l'è voeuna di zònn pussee fregg de la Francia, ma in estaa i montagn intorna fann on effett basinella e pòrten on fracch de cald.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città l'era on insediament di Gai quand che in del 379 l'è diventada ona città romana ciamada Gratianopolis, in onor de l'imperador Grazian. De Gratianopolis a Grenoble el pass l'è facil.
In del XII secol l'era sòtta ai cont de Albon, conossuu anca col nòmm de delfin: quei lì hann estenduu el pròppi domini (ciamaa Delfinaa) a bòna part di departiment de l'Isère, di Alt Alp e de la Drôme. El titol e 'l feud del Delfinaa hinn poeu passaa ai eredi al tròno frances in del 1349: anca al dì d'incoeu delfin l'è sinònim de erede. In del 1447 l'era el signor del loeugh el Luis II (poeu Luis IX de Francia), che l'ha portaa on parlament a Grenoble.
L'autonomia de la provincia l'è stada scancellada del cardinal Richelieu in del 1628.
In temp pussee recent, Grenoble l'ha ospitaa i X Olimpiad invernai (1968).

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]