Giovanni Segantini

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Giuàn Segantini ind el 1890

Giovanni Segantini (Arch, 15 genàr 1858Munt Schafberg, Puntresina, 28 setembor 1899) l'è stai un pitùr d'urigin trentina.

Biugrafìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassüd ad Arch, ind una famiglia in cundissión ecunòmiche dificil (i Segatini: l’è stai pö el stess pitùr a cambià el sò cugnùm), a la mort d'la mador ind el 1865 l’è stai mandàd dal pador a Milàn, in cüstòdia d’la fiöla de prim let, Irene. Privàd de ‘na familia vera e propia, Segantini l’ha vissüd 'na giuinessa stupada e sulitaria, de solit vagabunda, tant che ind el 1870 l'è stai saràd sü ind el rifurmatori "Marchiondi", dal quàl ha pruàd a scapà ind el 1871, ma el gh'è restàd pö fin al 1873. Segantini l’è stai pö afidàd al fradelastor Napuleón, che’l gh’èva bisògn de un garsón par el sò laburatori futugrafich a Burgh Valsügàna, indùe el gh'e restàd fin al 1874. Prubabilmént l’è lì che s’è svilüpàda 'na prima idéa artìstega, tant che quànd l'è turnàd indré a Milàn el s’è iscrìt ai curs seràl de l'Academia de Brera, che ha frequentàd par quasi tri an.

A Milàn l’ha vissüd grassie al laurà a la butega de Luigi Tettamanzi, artigiàn decuradù, e all’insegnamént de diségn all'istitüt "Marchiondi". Chel picul sustégn ecunomich chi el gh’ha permìss de andà, dal 1878 al 1879, a l’Academia de Brera indùe l’ha seguìd i lessión de Giuseppe Bertini e migliuràd el propi bagài de savè e d’esperiensa. Chi l'ha fai le prime amicisie ind el ambiént artistich citadìn, in primis cun Emilio Longoni.

L’ha cuminciàd a pitürà ispiràd dal verìsm lumbàrd, ma bele ind el 1879, ind el curs de l'esposissión nassiunàl de Brera, l’è stai nutàd dai critich che i gh’han dai i prim premi: tra i prim sustenidù gh’è Vittore Grubicy, cun el quàl l'ha stabilìd un rapòrt de laurà e de amicissia düràd par tant temp.

Briansa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'an dopu l'ha cunussüd Bice Bugatti, la dona che la sarà la sò cumpagna par tüta la vita. Dopu el s'è trasferìd in Briansa, a Pusiàn, e l'ha lauràd grassie al sustégn ecunomich de Grubicy, a cuntàt cun Emìli Longoni: in ‘sti an chi la sò art la s'è distacada da le impustassión académiche giuanìl, ala ricerca de 'na furma espressiva püssè persunàl e uriginàl. Ind el 1883 Segantini el s'è ligàd cumpletamént al sustégn de Grubicy, cun el quàl l'ha firmàd un cuntràt.

Grisón[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1886 l'ha lassàd l'Italia par trasferìss a Savognin, ind el cantón di Grisón; ind el curs dal sò percùrs stilistich l'è passàd arént al muimént divisiunista, prima cun qual sperimentassión e cul temp in d'una manera sempor püssè fort.

Ind a cal perìud lì, Grubicy l'ha fai 'na prumussión par lü, tant che l'è diventàd famùs in patria e a l'estor. Ind el 1889 l'è stai presentàd all'Italian Exhibition de Lundra e l'è diventàd ancassì un rispetàd scritùr de giurnàl d’art. Ind el curs del stess an l'ha cuminciàd a integrà la sò caraterisassión artìstega divisiunista cun marcade inflüénse de simbulìsm, suratüt cun alegurìe basade sü mudèi nordich.

Engadina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1894 l'ha lassàd Savognìn e se spustàd in Engadina, a Malögia, anca parchè el desidereva un post püssè tranquìl ala scuerta dal misticìsm: el picul vilàg del’engandina el gh'ha permìss 'na vita sulitaria in cumpagnìa dal maestùs e incuntaminàd paesàg alpìn che l’è mustràd in tüte le sò òpere da cal perìud lì. Da Malögia el se spusteva apena ind i mumént de freg püssè fort, ind el curs di quài el steva in albèrgh a Sogl, in Val Bregaja, cun qual viàg anca a Milàn.

El gh'eva un prugèt grandiùs: la realisassión dal padiglión dall'Engadina par l'Espusissión Universàl de Parìs dal 1900: 'na custrüssión rutunda dal diàmetor de 70 metor cun ai mür 'na gigantesca rafigürassión pitòrega dal panurama engadinés, lunga 220 metor. Anbén el sò prufùnd travài ind l'òpera, la stesa l'è staia spetassada par i cust trop volt. L'è vegnüd anca a mancà el prumèss sustégn finansiari d'i albergadù engadinés, tra i prim cumitént. Par quést el pugèt el s'è trasfurmàd ind el Tritich d'la Natüra (o di Alp), la sò òpera püssè famusa: el tritich pitorich l'è stai però refüdàd, parchè cunsideràd miga in sintunìa cun l'imagin türìstica che i cumitént i vurevun dà a Parìs e l'ha finìd par es mustràd ind el padiglión italiàn.

La vita – La vita
La vita – La vita
La natura – La natüra
La natura – La natüra
La morte – La mort
La morte – La mort

Il trittico della natura – El tritich d'la natüra
La vita, 190 x 320 cm – La natüra, 235 x 400 cm – La mort, 190 x 320, 18981899, oli sü tela
Segantini Museum, St. Moritz.

El Giuàn l'è mort a 41 an ins al Schafberg, el munt che'l se tröva sura a Puntresina, el 28 setembor dal 1899, culpìd da un atàch de peritunìt menter l’era adré a pitürà. Incö el sò corp el possa ind el picul cimiteri de Malögia.

Nassiunalità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quànd Segantini l'è nassüd, el cumün de Arch de Trent l'era suta al dumini 'ustrìegh. El picul a l'età de quator an, ind el curs de un'alluvión lè stai salvàd da un citadìn dal paés che par quést l'è stai premiàd cun 25 fiurìn dal guèrn de Viena. Segantini giuinòt l'ha pö vissüd a Milàn. La surela che'l tegneva l'ha miga fai tüt el necessari par fagh ciapà la nassiunalità italiana, anca se l'eva chièst e utegnìd de scancelà quela 'ustrìega.

Sücessivamént, datu che i capurión ‘ustrìegh i evun miga ricevüd cunferma dell'iscrissión, par altor mai avegnüda, ind le liste dall'anàgrafe de un cumün italiàn, l’è stai ciamàd ‘me suldà ind el esercit d'Àustria. Segantini el s'è mai presentàd e par quést l'è stai dichiaràd disertùr.

Püssè tardi, ind el 1886, el pitùr l’è 'ndài a stà prima a Savognìn e pö a Malögia sensa mai ciapà nianca la citadinansa svisra. Segantini el parleva cume prima lengua in milanés e'l scriveva ind un gram italiàn. Ind i Grisón l'ha imparàd i bas dal rumànc e miga el tudésch.

Quador[Modifega | modifica 'l sorgent]

Imagin Titul An Dimensión/Tècnica/Materiàl Prupietari/Culessión
Natura morta con S. Cecilia
1878 74,5 × 54 cm
pitüra a témpera sü carta e cartón
"Cìvica Galerìa d'Art Muderna", Milàn
Il coro di Sant'Antonio
1879 119,5 × 84 cm
oli sü tela
Culessión privada
Autoritratto a vent'anni
1879–1880 35 x 26 cm
oli sü tela
Cumün de Arch
La falconiera
(cun Bice cum mudèla)
1879–1880 143 x 106 cm
oli sü tela
Müsé Civich dal Castél di Viscùnt, Pavìa
Paesaggio con donna
su un albero

1880–1883, betg finì 68,5 x 104,5 cm
oli sü tela
"Fundassión Sturzenegger",
"Müsé Allerheiligen", Schaffusa
Autoritratto
1882 52 x 38,5 cm
oli sü tela
"Fundassión Gottfried-Keller",
Müsé de Segantini
I Zampognari in Brianza
1883–1885 107,2 × 192,2 cm
oli sü tela
Müsé naziunal par l'art ucidentàla, Tokyo
Pianura sull'imbrunire
1883–1885 80 × 100 cm
oli sü tela
Culessión Beat Curti
La benedizione delle pecore
1884 189 x 120 cm
oli sü tela
Müsé de Segantini
L'ultima fatica del giorno
1884 117 x 82 cm
oli sü tela
"Szépművészeti Müsé", Budapest
A messa prima

2. edissión dopu avè repitüràd "La penitente"
1884–1885 108 × 211 cm
oli sü tela
"Fundassión Giovanni Segantini", San Gal,
Müsé de Segantini
La penitente
1. edissión prima de repitürà
1884–1885 108 × 211 cm
oli sü tela
Pastorello con agnellino
enturn l'onn 1885 42 x 27,5cm
pastèl e gess culuràd sü carta da acquarèl
Prupietari privàd,
Müsé de Segantini
Ritratto della Signora Torelli
1885–1886 101 × 74,5 cm
oli sü tela
Culessión privada, New York
Alla stanga
1886 169 x 389,5 cm
oli sü tela
"Galleria Nazionale d'Arte Moderna", Roma
Ave Maria a trasbordo
2. edissión
1886 120 × 93 cm
oli sü tela
"Fundassión Giovanni Segantini", San Gal,
Müsé de Segantini
La portatrice d'acqua
1886–1887 74 x 45,5 cm
oli sü tela
Prupietari privàd
Costume Grigionese
1887 54 × 79 cm
oli sü tela
"Fundassión Giovanni Segantini", San Gal,
Müsé de Segantini
Ritratto di Vittore Grubicy
(particulàr)
1887 151 × 91 cm
oli sü tela
"Müsé der Bildenden Künste", Lipsia
I miei modelli
1888 65,5 × 92,5 cm
oli sü tela
Casa d'art Turitg
Ragazza che fa la calza
1888 53 × 91,5 cm
oli sü tela
Casa d'art Turitg
Vacche aggiogate
1888 83 × 139,5 cm
oli sü tela
"Fundassión Gottfried-Keller"
Müsé d'art Basilea
Il frutto dell'amore
1889 88,2 × 52,2 cm
oli sü tela
Müsé d'art figüratìva, Lipsia
Le due madri
1889 157 × 280
oli sü tela
"Galleria d'Arte Moderna", Milàn
L'aratura
1890 116 × 227 cm
oli sü tela
Nova Pinacoteca, Minca
Ritorno dal bosco
1890 64 × 95 cm
oli sü tela
"Fundassión Giovanni Segantini", San Gal
Mezzogiorno sulle alpi
1891 77,5 × 71,5 cm
oli sü tela
Müsé de Segantini
Riposo all'ombra
1892 44 × 68 cm
oli sü tela
Culessión privada, Turitg
Sul balcone

(particulàr)
1892 64,5 × 41 cm
oli sü tela
"Fundaziun Gottfried-Keller"
Müsé d'art dal Grischun, Cuira
Autoritratto
1893 34,4 × 24,2 cm
pena Conté e apiss sü carta
"Fundassión Giovanni Segantini", San Gal
Donna alla fonte
1893–1894 71,5 × 121 cm
oli sü tela
Müsé "Oskar Reinhart", Winterthur
Pascoli alpini
1893–1894 169 × 278 cm
oli sü tela
Casa d'art Turitg
L'angelo della vita
1894 216 × 217 cm
oli sü tela
"Galleria d'Arte Moderna", Milàn
L'angelo della vita
1894 275,5 × 212 cm
oli sü tela
Müsé de Segantini
Le cattive madri
1894 120 × 225 cm
oli sü tela
"Österreichische Gallerie", Vienna
Autoritratto
1895 59 × 50 cm
carbunsìn, pulvor d'or e gess sü tela
Müsé de Segantini
Il ritorno al paese natio
1895 161 × 299 cm
oli sü tela
"Neue Nationalgallerie", Berlin
Il dolore confortato dalla fede
1895–1896 151 × 131 cm
oli sü tela
"Hamburger Kunsthalle"
L'amore alla fonte della vita
1896 70 × 98 cm
oli sü tela
"Galleria d'Arte Moderna", Milàn
Pascoli di primavera 1896 95 × 155 cm
oli sü tela
Pinacoteca di Brera, Milàn
La propaganda
1897 51,3 x 53,7 cm
gess biànch e negor sü carta
Müsé de Segantini
La vanità
1897 78 × 126 cm
oli sü tela
Casa d'art Turitg
Il trittico della natura
La vita
1898–1899 137 × 108 cm
pena Conté e apiss sü cartón
Müsé de Segantini
Il trittico della natura
La natura
1898–1899 137 × 127 cm
pena Conté e apiss sü cartón
Müsé de Segantini
Il trittico della natura
La morte
1898–1899 137 × 108 cm
pena Conté e apiss sü cartón
Müsé de Segantini