Ghell (valuta)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la centesema part del meter, varda Ghell.
Un ghell di Stad Unid d'Amerega.

El ghell (anca rapan in lombard svizzer) a l'è la centesema part de un'unitaa fondamentala de 'na valuta, in particolar per el dolar ameregan e per l'euro. In di Stad Unid e in Canada 1¢ l'è cognossud cont el soranom de penny, compagn del franch ingles che el gh'ha l'istess nom.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla ghell la vegnaria del todesch geld, rivada in Lombardia in de la dominazzion austriaca.

Simbol[Modifega | modifica 'l sorgent]

I valor in ghei in tra 1 e 99 inn anca indicad de una o do cifre seguide del "simbol de ghell" (cent sign) una letera c minuscola tajada del volt in bass de una linea verticala ¢ (2¢, 99¢). In del cas che el simbol el sia minga a disposizzion (coma per esempi in ASCII) el vegn doperada domà una letera c minuscola (2c, 99c). La prima modalitaa de usagg l'è comuna in di Stad Unid e in Canada, la segonda in Australia, Noeuva Zelanda, Sudafrica e in de l'Eurozona. In di foj eletronegh l'usagg del formad decimal (per esempi € 0,99) l'è comun in quant el rend semplis tegnì linead i separador decimai.

El simbol "¢" el gh'ha un valore Unicode U+00A2 (ereditad del Latin-1)[1], inscambi la representazzion decimala l'è 162. In de l'HTML el vegn inserid con ¢ o ¢

El simbol "¢" el poeul vesser otegnud in ANSI cont el tast ALT e el numer 155 (ALT + 155) (in su un Mac doperà ALT + 4).

El simbol de ghell el va minga sconfondud con quell del colón ₡, che el gh'ha codifega Unicode U+20A1 (o 8353 in decimal) o cont el segn del cedi ₵, che el gh'ha codifega Unicode U+20B5 (o 8373 in decimal).

Usagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

2½ ghell di Paes Bass, 1877.

I zeche in del mond normalment fann monede per i valor in tra 0,1 e 10 euro, inscambi tegnen la carta moneda per i valor pussee volt. Se l'inflazzion la fa andà sgiò el valor d'aquist de la valuta in tant cas la carta moneda la vegn sostituida di monede, per esempi l'è capitad in del cas di dollar canades, dollar australian, sterlina britanega e franch italian, che hann anca ritirad i monede de poch valor e/o hann emess carta moneda de pussee valor. El dollar statunitens el tegn inscambi ancamò in circolazzion la carta moneda de $1 insema a la (manch popolara) moneda, inscambì tute i oltre nazzion industrializzade doperen de norma di monede metalleghe per l'istess valor.

Olter sistem de spartizzion monedaria, coma per esempi in del cas de la veggia sterlina che in fina a la decimalizzazzion del 1971 l'era spartida in 20 scellin ("s") o in 240 vegg penny ("d").

Esempi de valute che gh'hann i ghei o termin conligad coma cents, centimo, centesimo, sen inn:

Esempi de valute che hann minga i ghei:

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]