Gesa de San Gaitan (Bari)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El porton de la gesa

La Gesa de San Gaitan a l'è una gesa de Bari Vegg, arenta a l'arch di meravilie, de proprietà de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto, del 2012 gestida de la comunità ortodossa etiopa.[1].

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fada su in tra el secol quell de vundes e quell de dodes e dedicada in principi al Salvador, l'è stada fada su ancamò del 1170 del San Ghielm de Vercej e, ancamò, del 1630 del pitor de Fiorenza Vincenzo Sirigatti, che 'l gh'ha havud el nulla osta de l'arcivescov Ascanio Gesualdo, e l'ha fornida del 1642 sota l'arcivescov Diego Sersale: l'è dada ai regolar de San Gaitan del 1675, che fann san-martin de la Gesa de Sant Isep e la dedichen donca al San Gaitan.[2]

I teatin la fann su ancamò di fondamenta del 1774, quand che l'era runada sgiò per via de la poca manutenzion, e la gesa noeuva l'è consacrada del 1776, pussee eleganta de quella che gh'era prima.[2] Quei del San Gaitan la lassen del 1789, quand che l'orden l'è soprimud a Bari, e l'è dada a la Confraternita del Purgatori.[3]

Ghe fann un noeuv restaver del 1904, voluda di familie Sagarriga Vescont e Calò Carducci, ministrador de la Confraternita[2] e del 1939 tornen i teatin[3], che la lassarann per semper del 1963.[2]

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa la gh'ha una pianta a cros grega, con la capella al center cont una voeulta a vela e quelle a lat con di voeulte a bote.[2] El presbiter el gh'ha a ogni banda un coret e l'altar magior che gh'è incoeu l'è stad fad del 1889, volud de l'arcivescov Ernesto Mazzella in del stil baroch del temp[2], in marmor con di bassrilev con la Madona del Carmen e i anime del purgatori e una pietà cont el Salvador che 'l camina per un prad pien de fior insema ai angioi.[3] Gh'è anca du altar minor: vun dedicad a la Sacra Familia e che 'l vegniva de la veggia Gesa de San Franzesch de la Scarpa, donad di Sagarriga Vescont, e 'n alter cont una cros de legn prezziosa voluda de la Confraternita del 1885.[3]

El denanz a l'è in d'un stil propi polito,[2] a forma de retangol e cont una corniss sagomada: per andàgh denter a gh'è un portal de legn e sora gh'è un spazzi a forma de mez-sercc, che incoeu l'è voeud.[1]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Bari, la chiesa di San Gaetano: dove tra musica e colori si celebra la "messa" etiope.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 San Gaetano.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Chiesa di San Gaetano.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]