Gat feral

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un minin feral che l'ha copad un conili

Un gat feral a l'è un gat domestegh che 'l viv in natura e che 'l schiva el contat cont i omen, ghe permet no de vesser tocad e che de solit el se scond, anca se 'l podaria havégh di ligam con di uman che ghe dann de mangià. I gat ferai poden tirà inanz per un frach de generazzion e deventà un superpredator in vari ecosistema, roba che la po fà un gran bell dagn per la biodiversità, tant che i biolegh conservator i considera vuna di spece pussee grame e invasive che gh'è in su la Terra.

Per via de la soa invasività, inn considerad un problema de tante comunità, che i copen o proeuven a sterilizài per sbassànn l'impat, ma quella mesura chi a l'è critegada e se pensa che la fonziona minga trop. I so predator pussee important inn i canid selvagegh, 'me i can, i dingo o i coyote. In natura, in bas ai condizzion di gat ciapad per la sterilizazzion, se ved che inn despess magher, ma minga mitud mal, e nanca malad, foeura che per parassita e compagn. Quand che gh'hann l'assistenza di omen che ghe dann de mangià o i curen, poden rivà a viver squasi 'me i gat de cà. Anca i nivei de FeLV e FIV, almen in di Stat Unid, inn a nivei compagn de quei che se troeuven in di gat de cà, gh'è però el ris'c de zoonosa, soratut per la rabia e per i parassita.

I gat ferai poden ancà cobiàss cont i gat selvadegh e havégh di fioeui ibrid, vuna di robe che la met pussee a ris'c la spece selvadega.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Marra, P. P.; Santella, C. (2016). Cat Wars: The Devastating Consequences of a Cuddly Killer. Princeton University Press. ISBN 978-0691167411.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]