FC Internazzional Milan

De Wikipedia
(Rimandad de F.C. Inter)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El logo oficial del Football Club Internazionale Milano
FC Internazzional Milan
Logo
Nom ofiçal Football Club Internazionale Milano
Nom d'afezion I Nerazur, I Bauscia, El Bisson, La Beneamada
Nom del passat FC Internazionale, SS Ambrosiana, AS Ambrosiana-Inter
Data de fondazion 9/3/1908
Color Negher e bloeu
Stadi Giuseppe Meazza o San Siro
(75923 post)
Sede Flag of Italia Milan
Viale della Liberazione, 16-18 20124
President Flag of the People's Republic of China Steven Zhang
Alenador Flag of Italia Simone Inzaghi
Campionad atual Serie A
Sit Web www.inter.it
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
En ca
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
Fora ca
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
Fora ca 2

El Football Club Internazionale Milano (Folber Club Internazzional Milan in lombard), mei cognossud coma Internazzional o pussee fazil Inter, a l'è una squadra de folber de Milan. In di temp del fassism l'era ciamada Società Sportiva Ambrosiana e Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter. I color del club, fincora de la fondazzion, inn el negher e el bloeu.

Fondad el 9 de marz del 1908 de un grup de soci destacad del Milan, el club l'ha sempar tolt part in del pussee alt campionad nazional de la soa prima partida ofizzzial, in del Campionad 1909, e l'è l'unegh a havé tolt part a tucc i edizzion de la Serie A, fada su in del 1929.

La gh'ha la divisa negra e bloeu, e el so simbol l'è el bisson, vun di simboi padron de Milan. El so stadi l'è el Giuseppe Meazza, che el gh'ha 75.923 post de setàss.

In del so palmares gh'è 19 Scudet, 7 Cope Italia, 5 Supercope italiane, 3 Cope di Campion, 2 Cope Intercontinentai e 1 Copa del Mond per Club.

El so prim scudet l'è staa vensgiud in del Campionad 1909-1910 e l'ultim, quell del desnoeuv, in del Campionad 2020-2021, con Antonio Conte coma alenador. In Italia l'è la segonda squadra che l'ha vensgiud pussee titoi nazzionai (dedree a la Juventus e par un titol inanz del Milan, l'altra squadra de Milan).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fondazion e i primm agn

La roeusa de l'Inter in del 1910, che l'è 'dree a festesgià el so prim scudet

El Football Club Internazionale el nass la sera del 9 de marz 1908 al restorant "Orologio" ("orelogg" in lombard) de Milan per iniziativa de un grup de soci destacad del Milan Football and Cricket Club, contra a l'imposizzion del club ross e negher de fà minga sgiugà i forester. In del Campionad 1909 la squadra la sgiuga la soa prima partida ofizzial.

El prim campionad vengsiud l'è in del 1909-1910, apena du agn dopo de la fondazzion. Besognarà spetà des agn per el segond titol, in de la stasgion 1919-1920.

L'Ambrosiana-Inter in di temp del fassism[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Isep Meazza con la Nazzional Italiana in di agn 30

In di temp del fassism, el Football Club Internazionale Milano el gh'ha de cambià nom prima in Società Sportiva Ambrosiana e poeu in Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter per la forta italianizazzion doprada del regim fassista, a ciapà dent anca l'Union Sportiva Milanesa.

El vensg tri titoi e una Copa Italia in di agn 30 (1929-1930, 1937-1938 e 1939-1940). El sgiugadur pussee important de quell period chi l'è l'Isep Meazza.

Del segond dopoguerra ai agn 70[Modifega | modifica 'l sorgent]

Helenio Herrera, allenador de l'Inter del 1960 al 1968 e del 1973 al 1974

Dopo de la segonda guerra mondial, con la toma del fassism in Italia, l'Ambrosiana-Inter la torna a ciamàss Football Club Internazionale Milano.

In del 1946 l'Isep Meazza el torna a la squadra 'me allenador e sgiugador, senza però confermà el livell di agn passad in reson de un infortuni, e in del 1947 el scerniss de retiràss e restà lì domà 'me allenador ancamò per un ann.

In di agn 50, con l'allenador Alfredo Foni, l'Inter la vensg du scudet (1952-1953 e 1953-1954).

I agn 60, inveci, inn un'epoca d'ora per l'Inter: la vensg tri scudet (1962-1963, 1964-1965 e 1965-1966), do Cope di Campion (1963-1964 e 1964-1965) e do Cope Intercontinentai, sota la guida del capitan Armando Picchi e de l'allenador arsgentin Helenio Herrera, che la sarà ciamada poeu Gran Inter.

Del 1970 al 2001[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Karl-Heinz Rummenigge, sgiugador de l'Inter del 1984 al 1987

In del 1970-1971 l'Inter la vensg un alter scudet, sota la guida del noeuv allenador Giovanni Invernizzi.

In del 1973 el torna a l'Inter Herrera, ma in reson de un problema al coeur, el lassa la squadra l'ann dopo.

Del 1977 al 1982 con l'allenador Eugenio Bersellini, l'Inter la vensg 2 Cope Italia e un Campionad (1979-1980).

In del 1989 cont el Giovann Trapattoni, dopo squas des agn, l'Inter la vensg ancamò un alter scudet (1988-1989) e nei di agn 90 dopo de 26 agn, la torna a vensger anca in Europa, con tre Cope UEFA (1990-1991, 1993-1994 e 1997-1998).

In del 1995 el taca a sgiugà in Serie A el sgiugador arsgentìn Javier Zanetti.

Del 2001 al 2009[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Javier Zanetti, capitan de l'Inter del 2001 al 2014

In del 2001 el Javier Zanetti el vegn capitan de la roeusa e dopo poch el vegnarà una bandera de la squadra.

In del 2005, cont el noeuv allenador Roberto Mancini, l'Inter la torna a vensger con do Cope Italia infilera.

Dopo el scandol del Calciopoli, el Campionad 2005-2006 l'è ranzad a la Juventus e dad a l'Inter, e de chi l'Inter la taca la segonda "età d'ora" del club, che dopo quell scudett chì el en vensg tri infilera (2006-2007, 2007-2008 e 2008-2009), sota la guida prima sempar de l'allenador Mancini, e poeu cont el José Mourinho.

2009-2010, l'ann del Triplete[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Diego Milito, el principal atacant de l'Inter, vun dei sgiugadur pussee important per el Triplete del 2010

El 2009-2010 l'è l'ann di record per l'Inter che, allenà del José Mourinho, el riva a fà el Triplete, o ben a vensg el Campionad (el quint de infilera), la Copa Italia e la Copa di Campion, tucc in de l'istess ann.

Coppa Italia 2009-2010 > El 5 de masg del 2010 a Roma l'Inter la vensg la final de la Copa Italia 2009-2010 contra la Roma per 1 a 0, gol in del prim temp del Diego Milito. La Roma la finiss in 10, desgià che 'l Francesco Totti el ciapa 'l cartelin ross per havégh dad una gran pesciada al Mario Balotelli.

Campionad italian 2009-2010 > El 16 de masg l'Inter la vensg l'ultima partida del campionad a Siena per vun a zer contra l'omonima squadra Siena, cont el gol del Diego Milito, e la vensg el Campionaa 2009-2010 con 82 pont, segonda inscambi la Roma con 80. L'è el so Campionad numer 18.

Copa di Campion 2009-2010 > El 22 de masg l'Inter la vensg al Bernabeu de Madrid la Copa di Campion 2009-2010 contra el Monegh de Baviera, cont du gol semper del Milito. L'è la terza Copa di Campion de la so storia.

2010 - dì d'incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

El José Mourinho al Real Madrid in del 2010

Dopo la Copa di Campion, el José Mourinho el lassa l'Inter per andà al Real Madrid. L'Inter in de la stasgion 2010-2011 la ciama al so post el Rafael Benitez. El vensgiarà un Mondial per club FIFA e la Supercopa italiana. La so panchina però la durarà poch dopo de perder la Supercopa Uefa contra l'Atlético Madrid per 2 a 0. Al so post el rivarà el Leonardo che el vensgiarà la Copa Italia contra el Palermo. L'ann dopo el cambiarà tri allenador e la perdarà la Supercopa Italiana contra el Milan.

In del 2013, el Massimo Moratti el vend el club a l'imprenditor indonesian Erick Thohir. In del 2014 el Javier Zanetti el se retira dal folber.

In del 2016, la società cinesa Suning Holdings Group la compra la part pussee granda del club, e in del 2018 el Thohir el lassa la carega de pesident del club al cines Steven Zhang.

In del Campionad 2017-2018 e 2018-2019 l'Inter la riva a qualificàss per la Copa di Campion, sota la guida de l'allenador Luciano Spalletti.

In del Campionad 2019-2020 la sgiuga el titol con la Juventus e la Lazio, sota la guida del noeuv allenador Antonio Conte, però ghe riva no a vensgel e la riva segonda a 82 pont, vun in men de la Juventus.

La vensg inveci el Campionad 2020-2021, semper con l'Antonio Conte come allenador, con 12 pont pussee del Milan, che el riva segond. Dopo la stasgion, l'Antonio Conte, per un problema de daner con la società, el lassa la squadra.

Per la stasgion 2021-2022 el riva come mister el Simone Inzaghi, e 'l scudet a l'è perdud a la carrera giornada contra el Milan.

Lista di loeugh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El logo de l'Inter del 2014 al 2021
El logo de l'Inter del 2021 al dì d'incoeu

Sgiugador e allenador[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sgiugador famos e allenador de la squadra scrivud in lombard o de fà su:

Sgiugador

Alenador

Palmares[Modifega | modifica 'l sorgent]

Titoi nazzionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

31 titoi

1909-1910; 1919-1920; 1929-1930; 1937-1938; 1939-1940; 1952-1953; 1953-1954; 1962-1963; 1964-1965; 1965-1966; 1970-1971; 1979-1980; 1988-1989; 2005-2006; 2006-2007; 2007-2008; 2008-2009; 2009-2010, 2020-2021
1938-1939; 1977-1978; 1981-1982; 2004-2005; 2005-2006; 2009-2010; 2010-2011; 2021-2022
1989; 2005; 2006; 2008; 2010; 2021; 2022

Titoi internazzionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

9 titoi

1963-1964; 1964-1965; 2009-2010
1990-1991; 1993-1994; 1997-1998
1964; 1965
2010


Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]