El Scior di Anei

De Wikipedia
(Rimandad de El Signor di Anei)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El liber cond ona riproduzion de l'Unigh Anell.

El Scior di Anei (titol original: The Lord of the Rings) a l'è on romanz fantasy, el pussee famos e important del scrittor e professor ingles John Ronald Reuel Tolkien. El liber, el sequel del liber El Hobbit, l'è sortii in del 1954-1955. 'Sto liber chì el gh'ha avuu on'influenza enorme per tutta la litteradura fantasy che gh'è vegnuda dòpo.
La vicenda del Scior di Anei e i alter stori che gh'è ligaa hinn cuntaa brevement anca in de l'ultima part del Silmarillion (I anei del poder e la Terza Età).

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El romanz l'è compòst de trii liber:

Ogni liber (che 'l gh'ha circa des capitol) l'è spartii in dò part. A la fin del romanz, a gh'è poeu ses appendis. Prima del primm liber a gh'è ona longa introduzion che la ciariss i origin di hobbit.

Trama[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Compagnia de l'Anell[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 22 settember de l'ann 3001 (1401 per el popol di hobbit) de la Terza Età de la Terra de Mezz, el mago Gandalf el va a visità el sò vegg amis Bilbo Baggins, on hobbit che pròppi quel dì lì el compiss i ann. Bilbo, che 'l s'è stufii de viv in la Contea (la patria di hobbit), l'ha deciduu de sparì pròppi in occasion de la soa festa, grazzie a l'aiutt del sò anell magigh (el gh'ha el poder de fà vegnì invisibil chi che se 'l mett al did) per poeu andà ancamò in gir per el mond.
Gandalf, dòpo avè vist insema a tucc i alter hobbit la sparizion de Bilbo, el tacca sù a pensà che quell anell lì el sia ben pussee important de quell che 'l credeva. El troeuva conferma de quest quand, rivaa a cà de Bilbo, el ved la reazion del vegg hobbit quand lù ghe domanda de lassà giò l'anell: el gioiell el gh'ha ona specie de poder sora el sò proppietari, tanto che quest el gh'ha fort difficoltà a lassàll perd. A la fin, Bilbo el ghe da a trà a Gandalf e lassa l'anell in eredità al sò giovin cusin Frodo Baggins. Gandalf el raccomanda a Frodo de tegnì al sigur l'anell, poeu el part de la Contea.
Dersett ann dòpo, Gandalf el torna a cà de Frodo e 'l ghe dis cosa l'è che l'ha scovert in di sò viagg e coi sò ricerch: l'anell de Bilbo in realtà l'è l'Unigh Anell, faa sù de Sauron, el Scior Oscur de Mordor. 'Sto anell l'è in grado de dominà el mond e 'l reconoss domà on padron, cioè Sauron, che gh'ha miss tutta la soa forza. Quand tremila ann prima on omm (Isildur) l'era riessii a toeuggh via l'Anell, Sauron l'era vegnuu on spirit e l'era quasi sparii del mond. Ma vist che Isildur l'eva minga distrutt l'Anell (che l'aveva usaa el pròppi poder sora de lù), Sauron l'era riessii a resist ancamò e adess l'era dree a tornà. Inoltra, Isildur l'era mòrt e l'eva perduu l'Anell in del fiumm Anduin: chì l'era staa trovaa de on tal Sméagol (ona specie de hobbit, poeu mej conossu 'me Gollum), che l'eva conservaa per quasi cincent ann sotta i montagn. Chì l'era staa trovaa de Bilbo, in de la manera che l'è cuntada in del Hobbit.
Ora, Sauron l'ha scovert che 'l sò Anell l'esist anmò e, dòpo avè torturaa Gollum, el sa che 'l partegn a on tal Baggins de la Contea. Per quest Gandalf l'ordina a Frodo de lassà tutt e partì per la città de Brea (appena foeura de la Contea): là Gandalf el ghe saria andaa incontra e de là sarien partii per la città de Imladris, la cà del sagg Elf Elrond.
Insema a Frodo el partiss anca el sò fedel giardiniee Samvise Gamgee (anca Sam) e in del camminà vers Brea se gionten anca i sò duu cusin Meriadoc Brandibuck (Merry) e Peregrin Tuc (Pipin). Longh la strada viven vari avventur e conossen el curios Tom Bombadil, che ghe da ona man in d'on quai moment de difficoltà: prima el ghe ajutta a scappà de on Sales che voreva mangiài, poeu de on Fantasma. Inoltra veden per la prima voeulta i Nazgûl, serv de Sauron (el nomm el voeur dì s'ciav de l'Anell) che sotta forma de cavalier negher hinn rivaa in de la Contea per ciappà l'Anell.
A Brea gh'è minga Gandalf (che nissun el sa indove l'è finii), ma on sò amis ciamaa Grampass o Aragorn. Quest chì l'è on omm vagabond, vun di tant che giren misteriosament per el nord de la Terra de Mezz. Per quest i quatter hobbit se fiden minga subit de lù, ma l'omm el riess ben prest a fà varì i pròppi merit. De fatt on quai dì dòpo i cinch, in marcia per Imladris, vegnen taccaa de nott di Nazgûl: el sò capp el colpiss Frodo cont on cortell stregaa, ma Aragorn el riess a fài scappà e a ciamà di Elf che porten el hobbit (che 'l ris'cia de vegnì on fantasma compagn di Nazgûl) a Imladris. Inoltra, grazzie ai magii de Elrond, i Nazgûl e i sò cavai vegnen strusaa via de la corrent de on fiumm, e per on poo de temp sparissen.

El segond liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Frodo el se desseda a Imladris, indove l'è staa curaa con amor di sò amis. Chì inoltra el troeuva el cusin Bilbo, che dòpo 'n quai viagg l'ha scernii de passà in la città elfiga i sò ultim ann de vita: de fatt, senza l'Anell, el se sent pù tanto fort compagn de on temp.
A Imladris se tegn on concili al qual toven part rappresentant di popol liber de la Terra de Mezz:

In 'sto Concili, el vegn faa el pont de la situazion. Sauron el sa ben che l'Anell a l'è staa trovaa de on hobbit e l'è determinaa a ciappàll de noeuv: se 'l riessiss in del sò intent, nissun el podaria fermàll in de la conquista de la Terra de Mezz. De fatt i Elf hinn troppi pocch rispett a l'ultima voeulta che Sauron l'è staa fermaa, e i omen deperlor hinn troppi debol e facil de corromp per podè resist a longh. Senza cuntà che Saruman, on stregon possent e vegg amis de Gandalf, quand l'ha scovert che l'Anell el gh'è anmò, l'ha deciduu de passà de la part del Maa, in la speranza de trovàll per primm e vegnì inscì el noeuv padron del mond (Gandalf l'aveva refudaa de andàggh andree e per quest l'era staa impresonaa: per quest l'eva minga poduu rivà a Brea in temp).
El Concili, dòpo avè esaminaa i vari ipotesi, capiss che la gh'è domà ona soluzion per evità che Sauron el troeuva l'Anell: bisogna buttàll in del volcan indove l'è staa faa sù, in del coeur de Mordor, la patria de Sauron. Nissun però, savend qual l'è 'l poder corruttor de l'Anell, el gh'ha voeuja de portàll. L'unigh coraggios assee per ciappà 'sta decision l', per ironia, on hobbit piscinin: prima Bilbo (che poeu lassa perd quand ghe disen che l'è tropp vegg), poeu Frodo. Insema a lù parten Aragorn, Legolas, Gimli, Gandalf, Boromir (l'unigh che 'l voreva doperà l'Anell contra Sauron), cont el compit de proteggel duranta tutt el viagg; inoltra se unissen a la Compagnia de l'Anell anca Sam, Merry e Pipin, che voeuren minga lassà andà Frodo senza de lor.

Inscì el scomincia el viagg de la Compagnia in direzion de Mordor. In del passà la cadena di Montagn Nebbios, i noeuv compagn se troeuven in del mezz de ona tormenta de nev: inscì scernissen de passà sotta i mont, per la città sotterranea de Moria, governada del nan Balin, on alter amis de Bilbo (oltra a vess parent de Gimli). Ma quand che riessen a andà dent a Moria, quell che veden l'è minga on bell spettacol: tucc i Nan hinn staa coppaa in d'on'invasion de Orch (ona popolazion de moster al servizzi del Maa, bella granda e numerosa). Menter se difenden de on attacch de quei moster chì, incontren on nemis ancamò pussee grand: on Balrog. Quell lì l'è on demon di temp antigh, che l'era scappaa sotta i montagn mijee de ann prima. In del provà a difend i sò amis, el Gandalf el spariss in de l'abiss insema al Balrog. I compagn adess hinn domà vott.
Cont el coeur a tocch e sotta el comand de Aragorn, i vott riessen a sortì de Moria riven in del bosch fataa de Lothlórien (o domà Lórien), indove vegnen ricevuu de la regina Galadriel, on'elfa antiga e saggia. Chì troeuven on poo de requi e pas prima de partì anmò. A Lórien Frodo, stremii per la pròppia mission, el ghe domanda a Galadriel se la voeur tegnì lee l'Anell. Galadriel per on moment l'è tentada, ma poeu el refuda.
I vott compagn partissen de Lórien con di barchett e vari don che gh'je staa donaa de Galadriel. Cont i barch viaggen a longh in sul fiumm Anduin, fina a rivà arent ai Cascad de Rauros. Chì Boromir, che l'era semper staa tentaa de ciappà l'Anell, el proeuva a robbàgghel a Frodo, ma lù el riess a scappà. Frodo el capiss che prima o poeu l'Anell el riessirà a corromp tucc i sò compagn e inscì el decid de partì indeperlù. Ma l'ha minga faa i cunt cont el fedel Sam, che le gionta e 'l tacca a viaggià con lù.
Intrattant i alter compagn hinn taccaa de on esercit de Uruk-hai, ona popolazion de Orch superior ai ordin de Saruman. Quest chì, cont i sò poder, l'è riessi a capì indove l'è che se trovaven i compagn e l'ha deciduu de fà catturà tucc i hobbit, con la speranza de trovà l'Anell. Per soa sfortuna, el riess a catturà domà Merry e Pipin, che con l'Anell gh'entren pròppi on bell nagott. Boromir, pentii de la soa azion cattiva, el proeuva a difend Merry e Pipin, ma el ven coppaa di Uruk-hai. Inscì però l'è riessii a riscattàss.
Inscì però la Compagnia de l'Anell l'è stada divisa e i destin di sò member hinn separaa.

I dò Torr[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vicenda de 'sto liber, compagn anca del terz, la ved tre stori different: la storia di ultim trii compagn (Aragorn, Legolas e Gimli), la storia de Merry e Pipin e la storia de Frodo e Sam.

Aragorn, Legolas e Gimli[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ad Amon Hen, indove gh'è staa l'attacch di Uruk-hai, Aragorn, Legolas e Gimli troeuven Boromir che l'è dree a morì e ghe dis cosa l'è che l'ha faa e 'se l'è success, e poeu el moeur. I trii ghe fann on bell funeral e poeu deciden de andàggh adree ai Uruk-hai, per liberà Merry e Pipin. Intrattant hinn andaa dent a Rohan, on regn de omen (ciamaa Rohirrim) amis de Gondor ma sotta l'attacch de l'esercit de Saruman (compòst de Uruk-hai, alter Orch e di omen selvadigh di montagn del Dunland). Dòpo trii dì de marcia, semper sui trasc di Uruk, incontren on grupp de cavalier. El sò capp, Éomer (nevod del re Théoden), ghe cunta sù che 'l re l'è vegg, stracch e malconsejaa; che 'l consijee del re, on tal Gríma Lenguadevermen l'è ormai el ver sovran de Rohan e l'ha bandii Éomer; che i soldaa de Saruman ormai fann quell che voeuren in tutta la region occidental del regn e che hann mazzaa el fioeu del re, Théodred; che la sera prima lù e i sò cavalier hann coppaa on grupp de Uruk-hai che 'l vegniva de l'istessa direzion di trii compagn. Aragorn el ghe domanda se lor hann trovaa on para de hobbit ed Éomer el ghe respond de nò. Disperaa, i trii amis riven al sitt indove gh'è staa el sconter (grazzie ai cavai che ghe dona Éomer) e veden che tucc i corp hinn staa brusaa: ma gh'è minga traccia di hobbit. Dòpo 'n poo, i trii capissen che Merry e Pipin hinn riessii a scappà e hinn rivaa in la foresta che se troeuva lì arent e donca, cont on poo de paura (la foresta la gh'ha on'aria strana) ghe vann dent anca lor. Chì veden on'ombria che giamò on quai dì prima even vist passà vesin a lor: quella de on vegg vestii de bianch. Col pensà che 'l se tratta de Saruman (che in effett l'era semper vestii de bianch), Aragorn, Legolas e Gimli proeuven a coppàll, ma ghe riessen minga. El vegg in bianch allora el se fà vedè, e l'è ona sorpresa granda: l'è Gandalf.

Quest chì infatt a l'era minga mòrt in del borlà giò in de l'abiss, ma l'eva combattuu col Balrog per des dì. A la fin, in sul picch del mont Zirak-Zigil, l'era riessii a coppà el moster e poeu, stracch, el s'era buttaa a terra. Ma l'era staa salvaa del re di aquil gigant, Gwaihir, che l'eva portaa a Lórien. Chì l'era staa curaa e l'era vegnii pussee possent anmò: l'esser pussee possent de la Terra de Mezz dòpo Sauron. L'aveva anca cambiaa el nomm de Gandalf el Gris a Gandalf el Bianch, pròppi per mostrà come l'era staa grand el sò cambiament.
Gandalf el da bonn notizzi reguard a la sort de Merry e Pipin: poeu, insema ai sò trii amis, el partiss per Edoras, la capital de Rohan, per convincc Théoden e fàll partì per la guerra contra Saruman. La Guerra de l'Anell l'è scominciada, e nissun el pò restà a vardà.

Grazzie ai sò cavai, i quatter compagn riven a Edoras, riessen a passà la sorvejanza di guardi del Palazz d'Or e riven al cospett de Théoden. Quell lì l'è vegg e curv, e 'l sò consijee el va dree a dìggh robb trist e desolant, pròppi per tegnìll in d'on statt de tristezza e malumor. Ma Gandalf el riess a smascaràll (de fatt Lenguadevermen l'è on serv de Saruman) e a fà finì l'incantesim che l'era staa gettaa sora Théoden. El re Théoden, come se 'l se fuss dessedaa de on longh sogn, el ciappa de noeuv forza e vigor, col portà de noeuv la felicità in del coeur di sò duu nevod (Éomer e la sorella Éowyn) e de la popolazion de Edoras. Gríma inveci el scappa via, in direzion de Isengard, la fortezza indove el viv Saruman.

Miss denanz a la trista situazion del sò regn, Théoden ed Éomer, insema a Gandalf e Aragorn, comincen a pensà cosa l'è la cosa giusta de fà per batt i esercit de Isengard. A la fin se decid de andà al Foss de Helm, ona fortezza situada in sul fianch di montagn a sud de Rohan. Insema ai Rohirrim partissen anca Aragorn, Legolas e Gimli; Éowyn la resta a Edoras per controllàlla e per protegg i donn e i fiolitt; Gandalf inveci el partiss per l'ovest a la ricerca de alter Rohirrim 'me rinforz.
La battalia al Foss de Helm l'è longa e dura e a la fin el someja che i Isengardian sien in sul pont de vincc; ma a l'alba l'esercit de Gandalf e del Rohirrim Erkenbrand el riva in soccors e 'l riess a liberà Théoden e i alter de l'assedi. I Orch che hinn scappaa del massacher, finissen in d'on bosch misterios che l'è vegnii foeura in de la nott e 'n sortissen pù.
A 'sto pont i noster eroi partissen per Isengard e la veden trada giò.

Merry e Pipin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intant, Merry e Pipin eren staa ciappaa di Uruk-hai, che gh'even avuu l'ordin de portài a Isengard viv. Saruman de fatt el saveva che l'Anell l'era in man de on hobbit. Ma longh la strada i Uruk-hai (che eren insema a on grupp de Orch del nord, che inseguiven la Compagnia giamò quand quella l'era sortida de Moria) incontren ona truppa de orch de Mordor (o Lugbúrz, come la ciamen lor), che voeuren portà i duu hobbit a Sauron. Vist el numer de la soa truppa e i vari interess in camp (quei de Moria voeuren tornà al nord; quei de Mordor voeuren portà i hobbit a cà soa; i Uruk-hai gh'hann de andà a Isengard), el capp di Uruk-hai, Uglúk, l'è costringiuu a 'ndà pusse lent de quell che 'l vorariss, anca se 'l riess a tegnì ben lontan i trii inseguidor che ghe corren adree. Ma i Orch vegnen a savè che gh'è anca on grupp de Rohirrim che j'hann vist e hinn dree a 'ndàggh incontra. Per quest gh'hann de fermàss, arent a la foresta de Fangorn. Chì, Merry e Pipin, che fina a 'dess eren semper staa vardaa a vista, riessen a scappà. Menter proeuven a 'ndà dent a la foresta vegnen però ciappaa de l'Orch de Mordor Grishnàkh, che 'l cred che vun di duu el gh'abbia l'Anell: ma intant che l'è dree a cercàll tra i vestii di hobbit, el ven coppaa de on cavalier de Rohan, inscì 'me tucc i alter Orch e Uruk.
Merry e Pipin voeuren minga restà lì a vardà el combattiment e profitten de la confusion per scappà in de la foresta.

Chì, i duu hobbit fann on inconter pròppi particolar. De fatt incontren on Ent, ciamaa Barbadalber (in elfigh Fangorn).
Barbadalber, forsi la cosa pussee antiga e vivent che la viv in sù la Terra de Mezz (dopo de Tom Bombadil), el varda con simpatia i duu hobbit, el diventa sò amis e ghe cunta sù la storia di Ent. I Ent hinn ona popolazion proppi antiga de gigant di bosch, in profond contatt con la natura, tant de vess ciamaa I Pastor di Alber. On temp la foresta de Fangorn l'era on bell poo pussee granda e donca gh'eren on fracch de Ent, ma poeu col passà del temp i robb hinn cambiaa, e lor hinn destinaa a sparì (anca perchè se sa pù indove hinn finii i donn di Ent, i Entess). Poeu ghe domanda a lor perchè se troeuven in la soa foresta, e i duu hobbit ghe parlen del sò viagg.
El vegg Ent, content de savè tutt 'sti notizzi (i Ent viven puttost isolaa, anca perchè tucc pensen che lor sien domà di leggend di temp passaa), el viv con preoccupazion quell che 'l sent a proposit de Saruman. Isengard, la sede del strion, l'è pròppi arent a Fangorn. Barbadalber l'ha vist i Orch tajà alber per fà sù fabbrigh de armi, e l'è minga content de quest.
On poo preoccupaa, el raduna tucc i alter Ent in d'ona Entaconsulta, per decid 'se fà. Intant Merry e Pipin viven con lù e beven la soa aqua, cosa che per on quai misteri je fa vegnì pussee alt.
Dòpo or e or de discussion (i Ent gh'hann ona lengua puttost longa e complicada), i Ent deciden de andà a fà guerra a Saruman, e inscì sorten foeura de la foresta e trann giò i mur de Isengard, col lassà in pee domà la torr de Orthanc, indove se troeuva Saruman. Intant, di alter Ent ciamaa Ucorni (Ent che hinn quasi vegnuu alber) vann in direzion del Foss de Helm, indove formen ona foresta indove i Uruk-hai scappaa di Rohirrim moeuren misteriosament.

A Isengard trada giò e inondada del fiumm Isen (i Ent hann traa giò anca ona diga che 'n bloccava el cors) Merry e Pipin troeuven on fracch de mangià e de bev, oltra che a l'erba-pipa tipiga de la Contea. E chì poeu finalment rencontren i sò amis Aragorn, Legolas, Gimli e Gandalf, oltra a fà la conoscenza con Théoden ed Éomer. Insema, entren denter a la torr de Orthanc e fronten Saruman. El strion l'ha perduu quasi tucc i sò poder, foeura quell de ona vos inscì possenta che la pò fàtt cambià idea. Ma Théoden el riess a resist ai tentazion de Saruman, menter Gandalf, oramai vegnuu l'omm pussee possent de tutta la Terra de Mezz, el s'ceppa el baston magigh de Saruman. Gandalf e i alter deciden che Saruman e Lenguadevermen (rivaa de pocch con la speranza che Saruman el fudess anmò quell de on temp e che adess l'è pù bon de andàssen via) gh'hann de restà 'me presonee sotta la guardia di Ent.
Intant Pipin el troeuva ona strana sfera de preja negra: Gandalf el se incorgg de la cosa e ghe la ciappa. Ma de nott, curios come l'è, Pipin el ghe varda denter. Quella preja lì a l'è on palantír, ona sfera che i re di omen de Númenor (on regn de la Segonda Età; ma a cuntàlla giunta eren ben pussee vegg ed eren staa faa de l'Elf Fëanor) doperaven per controllà i vari region del regn. Ma 'dess la pupart di palantír eren in di man de Sauron, che je doperava a sò favor. Quell de Isengard ghe serviva per parlà e per controllà Saruman. Adess Sauron el ved che de l'altra part el gh'è on hobbit, inscì el pensa che Saruman l'abbia tolt in gir (cosa gnanca troppa falsa) e che 'l gh'abbia lù el hobbit con l'Anell. Gandalf el riess a staccà Pipin del palantír prima che el hobbit poda parlà de Frodo, inscì per el Scior Oscur i robb resten minga tropp ciar.
Ma ormai Pipin el pò restà minga a Isengard, indove adess gh'è fiss l'oeugg de Sauron. Inscì Gandalf le ciappa e le porta con lù in del viagg che 'l gh'ha de fà in direzion de Gondor. Intant, Merry, Aragorn, Gimli e Legolas resten a Rohan per preparà l'esercit (insema a Théoden, ovviament) a partì per Minas Tirith, capital de Gondor e obbiettiv primari del pont de vista strategigh per i pian de Mordor.

Frodo e Sam[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dòpo avè lassaa el rest de la Compagnia, Frodo e Sam hann traversaa el fiumm Anduin e hinn rivaa in sù la sponda oriental. Donca tacchen a camminà per i Emyn Muil, ona cadena de mont che la portaria in direzion del Morannon, el Cancell Negher de Mordor. Menter vann in direzion est, scomincen a sentì ona presenza che je seguta: Gollum, el vegg proppietari de l'Anell, che j'ha vist a Moria e da allora gh'è semper andaa dree senza fàss vedè. I duu hobbit però deciden de spettàll per fàggh ona trappola, e inscì el succed. Gollum ona nott el proeuva a mazzài per ciappà l'Anell intant che dormen, ma Frodo e Sam se desseden a l'improvvis (per Gollum; in verità s'eren mai indormentaa) e dòpo 'n quai moment de lotta riessen a ligàll.
Inscì dòpo avè provaa a resist on poo, Gollum el tacca a caragnà. L'è pròppi miss maa: a l'è on esserin gris e quasi senza pell, con duu grandi oeugg e che cont ona vos sibilanta el parla deperlù, come se 'l gh'avess dò personalità. Frodo el gh'ha pietà de lù e le lassa viv, regordandes de ona discussion che l'eva faa con Gandalf pocch prima de partì de la Contea. Inscì, anca se Sam l'è minga tant d'accordi, el decid de portàll con lor, in moeud de podèll controllà. Quand che 'l capiss che i duu voeuren andà a Mordor, Gollum (che l'odia la corda elfiga con la qual l'è staa ligaa) el proeuva a vegnì sò amis disendegh che 'l sarà lù a guidài fina al Morannon. Per dimostrà de vess leal ai sò noeuv padron el giura in sul Tesor (el nomm cont el qual el ciama l'Anell) de protegg el Padron del Tesor (donca, al moment, Frodo).
Inscì el scomincia el viagg di trii. Sam l'è minga tant content de questa situazion perchè 'l ved ciarament che Gollum l'è foeura de coo, tutt ciappaa a vorè 'l tesor per sè. Ma vist che quell lì l'è l'unigh a savè la strada per Mordor, i duu hobbit gh'hann de fidàss de lù. Dòpo 'n viagg pericolos assee (passen per ona granda palud piena de gent mòrta dent; ris'cen de vess vist de vun di Nazgûl, che dòpo avè perduu i sò cavai adess gh'hann di cavalcadur alaa) i trii riven denanz a Cancell Negher. Ma chì veden che poden minga passa de lì: a gh'è troppi orch, troppa sorvejanza. Gollum allora el capiss che 'l pò portà la situazion a sò vantagg e 'l ghe dis a Frodo e Sam de conoss on'altra via pussee sigura per andà dent a Mordor. Ancamò senza alternativa, i duu hobbit ghe vann adree.

I trii passen per la region de l'Ithilien (la Terra de la Luna, ona region de Gondor a est de l'Anduin). Chì incontren on grupp de soldaa de Gondor che viven in di bosch e coppen tucc i amis de Mordor che passen de lì. Quei soldaa chì hinn comandaa de on tal Faramir. Quand che Gollum el ved quei omen, el scappa via stremii, menter Frodo e Sam vegnen ospitaa del generos comandant. Inscì poden assist a on'imboscada tenduda a on grupp de Haradrim (omen del sud al servizzi de Sauron). El ven foeura però che Faramir l'è 'l fradell de Boromir, e che i duu hinn i duu fioeu del Sovrintendent de Gondor, ona specie d visrè in attesa che 'l vegna de noeuv l'erede di antigh re de Gondor (cioè Aragorn). Quand Faramir el ven a savè che i duu hobbit conosseven Boromir, el scomincia a fàggh milla domand (ma lor duu saveven gnanca che lù el fuss mòrt). A la fin, per on lapsus de Sam, Faramir el capiss che Frodo el gh'ha l'Unigh Anell. Ma Faramir a l'è minga Boromir e, dòpo 'n brevissim moment de tentazion, el rinuncia a l'Anell e 'l garantiss ai duu hobbit ogni aiutt necessari per vegnì denter a Mordor.
Inoltra in del loeugh segrett che i soldaa de Faramir doperen 'me base, el ven trovaa Gollum che l'è dree a fàss on bagn in d'on laghett. I legg de Gondor vorarissen che 'l fuss coppaa, ma Frodo (con gran dispiasè de Faramir, che come Sam se fida minga tant de quell lì) el ghe salva la vita col garantì per lù.

Dòpo avè lassaa Faramir, i trii riven in sù i Ephel Dúath, i montagn de Mordor. Passen visin a la città de Minas Morgul (la città di Nazgûl) e poeu ciappen on longh sentee in salida. Poeu riven a ona galleria, che la porta a la torr de Cirith Ungol, a Mordor. In de la galleria el pian de Gollum el ven foeura ciar e nett. L'esserin j'abbandona e 'l spetta che 'l riva on moster orrend: Shelob, on demon antigh cont i somejanz de on ragn gigant, che 'l mangia tutt quell che 'l troeuva. L'obbiettiv de Gollum l'è de lassà i duu hobbit a Shelob e poeu ciappà l'Anell e tegnìssel per semper. Shelob la riess (l'è ona femmina) a ferì col sò velen Frodo e l'è in sul pont de mangiàll quand Sam el tira foeura la soa spada e le colpiss durament, fasendola scappà. Ma Frodo l'è lì a terra che 'l part mòrt, e Sam allora el ciappa la decision pussee dura de la soa vita. El ciappa l'Anell e 'l decid de finì la mission. Intant però el riva on grupp de Orch de Cirith Ungol che 'l ved Frodo e le porten a la torr. Inscì Sam el capiss che Frodo l'è anmò viv e donca lù, prima de tutt, el gh'ha de salvàll. E intant i duu hobbit hinn rivaa a Mordor.

El ritorna del re[Modifega | modifica 'l sorgent]

La guerra de l'Anell[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gandalf e Pipin riven a Minas Tirith e là incontren el Sovrintendent de Gondor, Denethor. Quest chì, che l'ha savuu de la mòrt del fioeu Boromir, el ghe fa a Pipin on fracch de domand sora el perchè e 'l per come l'è moruu. Pipin, movuu a commossion (Boromir l'è mòrt domà de tredes dì), el decid de mettes al servizzi de Denethor. Inscì el vegn ona guardia de la Cittadella de Minas Tirith. Ben prest el diventa amis de on'altra guardia ciamada Beregond. Col passà di dì, menter la città la se svoeuia di abitant che scappen in di montagn e menter i soldaa spetten i armad de Mordor e i (pocch) rinforz, Pipin el ved cress l'odi de Denethor per Gandalf (el pensa che la determina de la mòrt de Boromir el sia pròppi lù). Quand che 'l riva Faramir, i robb hinn semper pesg, perchè Denethor el riva a dì che l'avria preferii che 'l fuss mòrt lù puttost che Boromir. Faramir l'è appena tornaa de ona mission longa e pericolosa a est de l'Anduin, in de l'Ithilien, indove l'ha difenduu a longh la città de Osgiliath (on temp capital de Gondor e adess on mucc de ruvinn) e indove l'ha incontraa Frodo e Sam, appena duu dì prima. Gandalf e Pipin hinn content de savè che i sò amis hinn anmò viv, ma el strion l'è on poo preoccupaa quand che 'l Faramir el ghe dis che eren dree a 'ndà in direzion de Cirith Ungol (e donca capiss che Gollum el voeur tradìi). Inveci Denethor l'è bell inrabii, perchè l'avria voruu (compagn de Boromir), che l'Anell el fuss portaa a Gondor, in manera de podèll doperà contra Sauron in cas de pericol estrem. Quella chì l'è anca ona scusa per inrabìss anmò pussee con Faramir, che 'l ven mandaa a difend de noeuv Osgiliath, anca se ormai l'è pacifigh che ghe sia pù speranza de tegnìlla.

Intant a Rohan, Aragorn, Legolas, Gimli, Théoden, Éomer e Merry hinn dree a tornà de Isengard al Foss de Helm. In del viagg, de nott, incontren on grupp de ona trentena de personn a cavall: a hinn i Ramingh del Nord (compagn de Aragorn) e i duu fioeu de Elrond, ciamaa Elladan e Elrohir. Hinn rivaa a dàggh ona man ad Aragorn e hinn staa contattaa de Galadriel. El capp di Ramingh, Halbarad, el porta on messagg ad Aragorn: el gh'ha de passà per el Sentee di Mòrt. Rivaa al Foss de Helm, Aragorn el va dent a la fortezza indeperlù e 'l sfida Sauron col vardà el palantír: adess Sauron le sa che in gir per el mond a gh'è on erede de Isildur, che inoltra el gh'ha la spada (Narsil) che gh'ha tajaa el did con l'Anell tanti ann prima. Poeu l'Omm, insema a Legolas, Gimli, ai Ramingh e ai duu Elf el partiss per Dunclivi, indove el tacca el Sentee di Mòrt. Chì incontren Éowyn, che la prega Aragorn de podè andàghh adree (de fatt l'è innamorada de lù), ma Aragorn el ghe dis de nò.
Besogna intant però savè che 'l Sentee di Mòrt el se troeuva in del mezz di montagn che dividen Rohan de Gondor (i Ered Nimrais, o Mont Bianch) e l'è ciamaa inscì per i gent che ghe viven. Quei là eren on popol de omen che dòpo avè giuraa a Isildur ajutt in la guerra contra Sauron, poeu per paura s'eren refudaa de rispettà la parola. Allora Isildur el gh'ha parlaa col re 'l gh'ha ditt che lor, anca quand sarien moruu, avrien mai trovaa la pas fina a quand avrissen minga rispettaa el giurament. L'unigh che 'l podariss fà rispettà 'sto giurament l'è 'l discendent de Isildur, cioè Aragorn. Donca la Grisa Compagnia la passa dent al Sentee di Mòrt (on loeugh longh e tremend: e anca Gimli el gh'ha paura a passàggh dent) e rivaa a la Roccia de Erech, Aragorn el ciama i Mòrt. Lor responden a la ciamada, e inscì vann tucc innanz in la strada dent i montagn, in direzion de Gondor.

On quai dì dòpo passen per Dunclivi anca Théoden, Éomer, Merry (che, vist la soa amicizzia con Théoden, l'è staa nominaa scudee de Rohan) e tutt l'esercit de Rohirrim che 'l re l'è riessii a radunà in quei brev period de temp. Rivaa là, incontren Éowyn e de lee sann che Aragorn l'è partii per el Sentee di Mòrt. Hinn proppi trist (compagn de Éowyn), perchè pensen che le vedarann mai pù. Donca resten lì per on para de dì, col spettà che riven alter soldaa. A la fin di duu dì, hinn pront per partì. Anca Merry el voraria partì per la guerra (vist che l'è restaa a Rohan sol e senza amis), ma Théoden el ghe dis de nò e le lassa a Edoras. Ma intant che l'è dree a disperàss, on cavalier ciamaa Dernhelm le carga in sul sò cavall e le porta con lù. I Rohirrim però gh'hann paura de rivà minga in temp per salvà Mundburg (el nomm col qual ciamen Minas Tirith): hinn tropp lontan. Ma ecco che ghe riva in aiutt i Drúadan, ona popolazion de omen di bosch bella antiga. El capp di Drúadan, ciamaa Ghân-buri-ghân el ghe mostra ona via per i bosch per rivà a Gondor in d'ona manera pussee svelta: in cambi el voeur domà che i Rohirrim dien pù la cascia a lù e ai alter del sò popol. Théoden a l'è d'accordi.

A Minas Tirith intant la situazion l'è bella critiga: i armad de Mordor hann passaa l'Anduin con di barch e hann riconquistaa tutta Osgiliath; inoltra hann traa giò la muraja che la proteggeva i camp del Pelennor, i praa che se troeuven denanz a la città. In ajutt di Orch hinn rivaa anca popolazion de omen fedel a Sauron: i Haradrim e i pirata de Umbar del sud, i Esterling de l'est e i Variag del sud-est. Senza cuntà che giamò de on quai dì a gh'è tanta ombria che se ved pù el e che i Nazgûl, coi sò besti alaa, hann portaa el stremizzi tra i soldaa de Minas Tirith. Denethor l'accetta de dàggh a trà a Gandalf e 'l manda foeura on poo de cavalier comandaa del princip de Dol Amroth Imrahil per difend i soldaa de Faramir, che hinn dree a scappà de Osgiliath. Faramir e pocch alter soldaa riessen a tornà dent a la città (anca grazzie a la sortida de Gandalf che 'l riess anmò 'na voeulta a mett in fuga i Nazgûl), ma l'è ferii de ona freccia piena de velen. Denethor le ved e 'l va foeura de matt: el se pentiss de avèll trattaa in quel moeud e, col pensà che 'l sia tutt perduu, el decid de brusàss insema al sò fioeu. A 'sto pont l'unigh che 'l poda comandà la difesa de Minas Tirith l'è pròppi Gandalf. Per tutta la nott i Omen difenden la città di attacch tremend di soldaa de Sauron, ma gh'hann pròppi pocch speranz. A on bell pont el riva anca el capp di Nazgûl che l'è dree a sfidà Gandalf. Ma a l'alba se senten i corni de Rohan.
Théoden el guida i sò cavalier per tutt el Pelennor e 'l devasta i trupp de Mordor. Menter l'è dree a cavalcà contra i Haradrim (che hann nananmò combattuu), el ghe riva 'doss el capp di Nazgûl in sù la soa bestia alada. El cavall de Théoden el croda giò per el stremizzi e 'l re de Rohan l'è paralizzaa. Ma menter el capp di Nazgûl l'è dree a coppà el vegg re, riven in sul post Dernhelm e Merry. El ven foeura che Dernhelm in realtà l'è Éowyn (che la voreva minga restà a cà on'altra voeulta menter i mas'c se ciappeven tutta la gloria) che, dòpo vess stada ferida al brasc, la riess a mazzà el re di S'ciav de l'Anell. Merry la ghe da ona man. Poeu, per el dolor, anca Éowyn la croda giò senza forz. Théoden (che 'l sa minga che la nevod l'è lì visin) el gh'ha domà el temp per parlà a l'hobbit e perdonàll anca se l'è andaa contra i sò ordin e saludà Éomer 'me noeuv re de Rohan e poeu el moeur. Éomer l'è disperaa, sia perchè 'l se incorgg che la soa sorella l'è lì e la par mòrta, sia perchè 'l ved di nav di nemis che vegnen sù de l'Anduin. El decid de fà l'ultima granda resistenza
Ma sora i nav gh'è minga i pirata de Umbar, ma Aragorn, Legolas, Gimli e on grand esercit del sud de Gondor. De fatt, insema ai Mòrt l'eva conquistaa la città de Umbar, poeu l'era tornaa a nord e l'eva radunaa tutt i forz de Gondor che eren restaa a protegg i confin meridionai. In 'sta manera, la Battalia di Camp del Pelennor l'è vinciuda.
Intant, Pipin l'è on poo preoccupaa per la quistion de Denethor e Faramir e 'l va a ciamà Gandalf, che l'è in del mezz de la battalia. A sentì la storia, Gandalf el lassa tutt e 'l corr insema a l'hobbit in la Cittadella. Chì el riva in temp per vedè Denethor che l'è in sul pont de brusàss insema a Faramir (creduu bell e mòrt, o lì lì). Con l'ajutt de Beregond, Gandalf e Pipin riessen a salvà Faramir del foeugh. Denethor però el voeur minga savènn e 'l dis che tutt l'è perduu, vist che lù l'ha vist quant hinn grand i esercit de Sauron. E 'l misteri l'è ben prest risolt: Denethor el tira foeura on palantír, e con quell el va dent in la pira del foeugh e 'l moeur. Gandalf el capiss perchè Denethor l'era vegnuu matt: col vardà el palantír, Sauron l'era riessii a ingannàll e a fàggh perd la speranza.

Dòpo la battalia, Faramir, Éowyn e Merry (che l'è staa trovaa de Pipin), vegnen portaa ai Cà de Guargion, indove vegnen curaa de Aragorn, che inscì el mostra de vess el Re. Poeu, i general de l'esercit leaa (Gandalf, Aragorn, Éomer e Imrahil, pù Legolas, Gimli e i duu fioeu de Elrond) se riunissen per decid 'se fà. Gandalf el sa ben che l'è stada vinciuda domà ona battalia, minga la guerra; dent a Mordor a gh'è anmò 'na motta de soldaa ai ordin de Sauron. El problema l'è che con tucc quei Orch a Mordor, Frodo podarà mai rivà a l'Orodruin, la montagna indove 'l gh'ha de buttà giò l'Anell. Besogna donca svoià Mordor del sò esercit, e i unigh che poden fàll hinn lor. Se tratta donca d'on diversiv, per dàggh on poo de temp anmò a Frodo: e l'è possibil che 'l vaga minga ben. Tucc i generai accetten e se porten via, in direzion del Morannon, domà sesmila personn (trai quai gh'è anca Pipin - ma minga Merry). Rivaa al Cancell Negher, Aragorn (che l'eva giamò sfidaa Sauron col palantír) l'invita el Scior de la Terra Negra de vegnì foeura. I armad de Sauron circonden forz del Ben. On serv de Sauron, on omm che se fa ciamà la Bocca de Sauron, ghe mostra ad Aragorn e Gandalf i vestii de Frodo, inscì ghe fa cred che l'abbien ciappaa. Disperaa, i Omen se preparen a la battalia, convinciuu che la sia l'ultima. Combatten durament, ajuttaa di Aquil che lotten contra i besti di Nazgûl. Ma el par ciar che la ghe sia minga speranza.

Frodo e Sam[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intant, Sam el riva a la torr de Cirith Ungol e, bell inrabii, el fa foeura ona motta de Orch (che tra l'alter s'eren giamò 'n bell coppaa tra de lor, perchè gh'aveven opinion different de 'se fà de Frodo). Vun di capp di Orch (Gorbag) l'è staa mazzaa de l'alter (Shagrat). In seguit a la confusion che ghe 'n ven foeura, Shagrat el riess a scappà coi vestii de Frodo e ghe je porta a la Bocca de Sauron.
Ma intrattant Sam el riess a liberà Frodo, che però l'è anca lù senza speranza, perchè 'l pensa che ghe abbien portaa via l'Anell. Ma Sam el ghe dis che l'eva ciappaa lù. Frodo, ormai quasi s'ciav de l'Anell, in d'on primm moment el se inrabiss on poo, ma poeu el ghe domanda scusa a Sam. Dòpo avè ciappaa di uniform di Orch, i duu hobbit entren denter a Mordor, in direzion de l'Orodruin.
La strada l'è longa e fadigosa, e i duu ris'cen anca de andà a la battalia del Morannon, vist che hinn vestii 'me Orch. Ma per fortuna riessen a scappà. Frodo l'è semper pussee stracch, perchè l'Anell, tant pù che se vesina al sitt indove l'è staa faa sù, pù el vegn pesant e difficil de portà. Sam l'ajutta come 'l pò, savendo che 'l pò minga portàll lù l'Anell.
Finalment, dòpo 'n bell poo riessen a rivà a la Montagna: la fin de on viagg longh quatter mes (hinn partii de Imladris el 25 dicember, e adess l'è 'l 25 de marz). Menter hinn dree a salì longh i fianch del mont, el salta de noeuv Gollum, che ormai el se sgond pù e 'l mostra ciarament de vorè l'Anell. Ma per el moment, el riess minga a ciappàll.

I duu hobbit riven dent a la Montagna, grazzie a on passagg faa sù de Sauron on'era prima. E lì, finalment, Frodo el gh'avariss l'occasion de liberàss de l'Anell e salvà el Mond. Ma oramai lù l'è tropp debol, menter l'Anell l'è semper pussee fort. Inscì, Frodo, a l'ultim, el resist minga a la tentazion e 'l scerniss de buttàll minga giò, e se 'l mett al did. Ma Sauron el sent finalment el sò Anell, e 'l se rend cunt de tutt i pian di sò nemis. L'è totalment stremii, e 'l ciama i sò Nazgûl per mandài a l'Orodruin.

A 'sto pont però anca Gollum el vegn dent a la Montagna, el capiss indove l'è dree a 'ndà Frodo (anca se con l'Anell l'è vegnuu invisibil) e ghe salta addoss. Dòpo 'n quai moment de lotta, Gollum el ghe sgagna via el did con l'Anell a Frodo, che inscì le perd e 'l torna visibil. Gollum l'è tornaa in possess del sò tesor. Ma l'è inscì content che in del saltà per la contentezza el borla giò dent a la lava del volcan, e col morì se porta dree l'Anell.
Sauron, perduu la font de tutt el sò poder, senza pù forza, el moeur; la soa torr (Barad-dûr) la croda giò; i Nazgûl, mòrt el sò padron, sparissen in del Nagott; i soldaa de Mordor perden la soa guida e scappen via stremii del camp de battalia, menter i Omen ne coppen ona motta. Sauron l'è mòrt, l'Anell el gh'è pù, la Guerra de l'Anell l'è stada vinta. Ma Frodo e Sam se troeuven denter a on mont che l'è dree a saltà per aria.

Conclusion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Frodo e Sam se desseden on quai dì dopo a Gondor. Hinn staa salvaa di Aquil che, sotta la guida de Gandalf, hann sgoraa sora Mordor per cercài. A Gondor incontren tucc i sò vegg amis: Gandalf (che lor credeven anmò che 'l fuss mòrt a Moria), Merry, Pipin, Aragorn, Legolas, Gimli e Faramir (che in di Cà de Guarigion el s'è namoraa de Éowyn). Lì, in del Camp de Cormallen, riceven i onor de tucc i esercit che hann combattuu contra Sauron, e perfin Aragorn (vegnuu re de Gondor e de Arnor col nomm elfigh de Elessar) ghe rend omagg.
I Compagn resten a Gondor anca per l'incoronazion de Aragorn e per el sò matrimoni cont Arwen, la tosa de Elrond (quest chì l'è 'l terz matrimoni tra on'Elfa e on Omm in tutta la storia de la Terra de Mezz, dopo quei de Beren e Lúthien e de Tuor e Idril: tutti av sia de Aragorn che de Arwen). Al matrimoni vegnen anca Galadriel e 'l sò marì Celeborn. Faramir, sposaa a Éowyn (che l'ha finalment rinunciaa ai sò amibizion de guerra), el vegn el Princip de l'Ithilen, la terra che l'eva difenduu per tanto temp.
Poeu se sposten tucc a Rohan, per el funeral de Théoden, ma poeu de lì i strad tacchen sù a separàss: Aragorn, Arwen, Legolas, Gimli, Éomer ed Éowyn saluden i quatter hobbit arent a Isengard. Chì tra l'alter saluden anca Barbadalber, che ghe dis d'avè lassaa 'ndà via Saruman perchè ghe somejava ormai vegg e stracch. Aragorn saluda i hobbit e ghe promett, quand che 'l rivarà sù al Nord (perchè l'è anca re del Nord), de vegnì a trovài.
I hobbit, Gandalf, Galadriel, Celeborn ed Elrond vann innanz per l'Eriador, in de la direzion de Imladris. Menter hinn dree a passà per el Dunland, veden Saruman e Lenguadevermen andà in gir 'me di barbon e ghe offren el sò perdon. Ma Saruman el refuda e je maledis e, per minga andà con lor, el cambia direzion. Galadriel e Celeborn a on bell moment se separen di alter per andà a cà soa, a Lórien. I alter riven a Imladris, indove incontren Bilbo (che, senza l'Anell, l'è vegnuu vegg de brutt): chì ghe cunten sù tutta la storia e passen di bei moment. Quand che i quatter hobbit e Gandalf hinn dree a partì per la Contea, Elrond el ghe dis a Frodo che se voeur, vist che Arwen l'è vegnuda mortal, lù el gh'ha diritt a on post in sù la nav che la porta i Elf a ovest del Mar, a Valinor (la Terra Beada).

Gandalf e i quatter hobbit riven a Brea, e dormen in la locanda indove on ann prima aveven incontraa per la prima voeulta Aragorn. El dì dopo, Gandalf je saluda e 'l partiss. I quatter entren in la Contea e veden che l'è cambiada on bell poo: on fracch de alber e cà hinn staa traa giò per fàggh sù di alter cà de preja orrend. Inoltra i hobbit hinn sotta al domini de on omm ciamaa Sharkey, che 'l viv a Cà Baggins. Dopo 'na quai resistenza, Merry e Pipin guiden la rivoeulta di hobbit contra quei Omen gramm chì, e riven a Cà Baggins per la resa di cunt con Sharkey. E 'l ven foeura che Sharkey l'è proppi Saruman, che l'è rivaa a la Contea prima de lor e 'l gh'ha faa sù el sò regn piscinin, domà per fàggh on dispiasè. Battuu ancamò 'na voeulta, Saruman el partiss, ma dopo avè insultaa Lenguadervermen, l'è coppaa de quest chì. Lenguadevermen però el ven coppaa de tre frecc di hobbit. Inscì la finiss la Guerra de l'Anell, in del pont precis (l'uss de Cà Baggins) indove l'era scominciada l'avventura de Bilbo (in del liber El Hobbit).

El passa on ann, e grazzie ai sforz de Sam (che 'l s'è sposaa con Rosie Cotton e 'l gh'ha 'vuu ona tosa ciamada Elanor) la Contea la torna bella come on temp. Frodo intant el scriv tutt i sò avventur e 'l ciama el liber El Scior di Anei. Ma i ferid del cortell del Nazgûl e de Shelob hinn tropp pesant per podèi sopportà anmò a longh. Inscì on dì Frodo el ciama Sam e 'l ghe domanda de fà on ultim viagg con lù: i Port Gris, a ovest de la Contea, indove parten i nav per Valinor. Sam el capiss minga subit la robba, ma quand ghe riva anca lù el tacca a caragnà. Intant hinn rivaa anca Merry e Pipin, che saluden per l'ultima voeulta el sò amis. Insema a Frodo, partissen per Valinor anca Elrond, Galadriel, Gandalf (ormai la soa mission in la Terra de Mezz l'è finida) e Bilbo. Inscì la finiss l'Età di Elf in sù la Terra de Mezz e la scomincia la Quarta Età, quella di Omen.
Sam, dopo avè saludaa la nav, el torna a cà soa (Cà Baggins), el varda la soa miee e la soa tosa e ghe dis: Son tornaa.

I Appendis[Modifega | modifica 'l sorgent]

I appendis hinn ses.

Appendis A[Modifega | modifica 'l sorgent]

Presentada 'me on'antologia di annai storigh de la Terra de Mezz, la cunta sù on quai antefatt necessari per capì on poo mej el contest in del qual hinn capitaa i avveniment cuntaa sù in del liber. Se poden trovà di risconter de quell che gh'è scritt anca in del Silmarillion e in del Hobbit.

  • I re de Númenor
    • Dopo avè faa ona prima brev introduzion con la Storia de la Prima Età, la guerra che l'Elf Fëanor l'ha faa contra el Scior Oscur Morgoth, l'apparizion di Omen in sù la Terra de Mezz, i matrimoni de Beren e Lúthien e de Tuor e Idril, se parla di discendent de 'sti dò union: i fradei Elrond ed Elros, mezz Elf e mezz Omen (Peredhil). Quand che i Valar riessen a batt Morgoth, i Omen che hann lottaa contra al Maa (i Edain) vegnen ricompensaa cont ona noeuva patria, l'isola de Númenor. El primm re di Númenorean (o Dúnedain, cioè Omen de l'Occident) l'è staa Elros, che l'ha scernii de vegnì uman, menter sò fradell l'è diventaa on Elf. I Númenorean eren bei e cont ona vita bella longa, ma col passà del temp gh'hann avuu paura de la mòrt e invidios di Elf. In l'appendis donca l'è cuntada sù la storia de la ruvina de Númenor (anca per colpa di tentazion de Sauron, el noeuv Scior Oscur), de come l'isola la sia stada quattada giò in del Mar e de come domà noeuv barch de gent fedee ai Elf e ai Valar, comandada de Elendil, la sia soravivuda a la catastrofe. Inoltra el ven cuntaa sù de la fondazion di regn de Anor e Gondor, la guerra contra Sauron e la soa mòrt.
    • Elendil e i sò duu fioeu (Anárion e Isildur) fonden duu regn in la Terra de Mezz: Isildur a nord el fonda el regn de Anor, Anárion a sud el fonda Gondor. L'è donca cuntada sù la storia di duu regn: al nord, el regn el finiss per sparì per colpa di invasion del capp di Nazgûl, anca se la familia real la resist e la riva bella drizza fina a Aragorn; al sud el regn inveci el resist ai attacch de Mordor, ma la dinastia real la spariss e 'l poder 'l ven ciappaa di Sovrintendent.
    • Infin, la ven cuntada sù la longa e difficil storia d'amor tra Aragorn e Arwen.
  • Poeu la gh'è la storia di Re de Rohan, a partì del primm re Eorl el Giovin fina a Éomer. I Rohirrim in origin eren on popol barbarigh che l'era vegnuu in soccors de Gondor dopo on'invasion de Esterling. El re de Gondor l'è staa inscì content de l'ajutt che gh'ha donaa a quel popol la region de Calenardhon, ciamada poeu Rohan. L'è cuntada la storia di guerr contra i Omen del Dunland e 'l rapport on poo ambigov con Saruman.
  • Per ultim, l'è cuntada sù la storia di Nan de la stirpe de Durin I el Senzamòrt.

Appendis B[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gh'è la cronologia di avveniment pussee important de la Segonda e Terza Età (per la prima gh'è minga di cronologii, vist che l'era soratutt l'età di Elf che, vist che hinn immortai, gh'hann minga l'istessa nostra vision del temp).
Fina a l'ann 3017 de la Terza Età la cronologia la va innanz per ann; poeu, a partì del 3018, la scandiss dì per dì la vicenda cuntada sù in del liber, fina a la partenza de Frodo di Port Gris. A quell pont, la gh'è ona brev cronologia de la Quarta Età, per fà vedè 'se l'è success ai member de la Compagnia che hinn restaa in de la Terra de Mezz.

  • Sam el vegn sindigh de la Contea per ben sett voeult e, oltra a quell, el finiss de scriv el liber scominciaa prima de Bilbo e poeu de Frodo. A la mòrt de la soa miee, on 22 de settember de tanti ann dopo, el ciappa sù tutt i sò robb, lassa el liber a la soa tosa Elanor e a sò marì e 'l partiss per i Port Gris e poeu per Valinor, ultim di Portador de l'Anell.
  • Merry e Pipin (che per i sò merit in battalia hinn vegnuu vun Cavalier de Rohan e l'alter Soldaa de Gondor) viven ona vita piena de soddisfazion in la Contea, vist che poeu hinn anca amis stregg del re Elessar. Quand se senten vegg, partissen prima per Rohan e poeu per Minas Tirith, indove moeuren on quai ann pussee tard. I sò tomb hinn staa miss arent a quella del re.
  • Aragorn (cioè Elessar) el regna per on bell poo de temp, come l'è staa giamò cuntaa sù, e 'l lassa el trono al fioeu Eldarion on poo prima de morì. El moeur a centnovant'ann, compagn di omen de la soa razza.
  • Legolas el porta di Elf del sò paes a viv in de l'Ithilien, menter Gimli, cont on quai Nan de la soa patria el se trasferiss a Rohan, in di Grott che se troeuven denter al Foss de Helm. Ma quand Aragorn el moeur, Legolas el decid de partì anca lù per Valinor, e 'l par che Gimli el sia partii con lù (unigh de la soa razza, e per grazzia de Galadriel).

Appendis C[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'appendis C la gh'ha dent on quai alber genealogigh de famili hobbit, cioè la familia Baggins, la familia Tuc, la familia Brandibuck, la familia Gamgee (che dopo Sam l'è vegnuda bella importanta) e quella di Cotton.

Appendis D[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gh'è ona nota sora i lunari di Elf e di Omen, oltra che al nomm di mes e di dì in vari lengov (Quenya, Sindarin e Kuduk).

Appendis E[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gh'ha ona guida a la scrittura e a la pronuncia di paroll present in del liber e che hinn minga staa voltaa in Ingles. Inoltra, la mostra duu di abecee doperaa in de la Terra de Mezz, cioè i tengwar (pensaa per el Quenya) e i run (i Cirthas Daeron), pensaa per el Sindarin e doperaa anca per l'Ovestron e 'l Khuzdul.

Appendis F[Modifega | modifica 'l sorgent]

La forniss informazion etnològigh sora i vari razz de la Terra de Mezz (Elf, Omen, Orch, Ent, Nan, Troll e Hobbit) e sora i lengov principai de la Terza Età (Quenya, Sindarin, Khuzdul, Lenguagg Negher, Adûnaigh, Ovestron e Kuduk). A proposit del Kuduk, la lengua di Hobbit, vegnen mituu dent di informazion sora la manera che l'autor l'ha doperaa per voltà i vari nomm del Kuduk a l'Ingles, con particolar attenzion ai cognomm Gamgee (Galbasi), Cotton (Hltothram) e Brandibuck (Brandagamba).

I personagg principai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Hobbit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Frodo Baggins: el protagonista de la storia, l'erede de Bilbo e 'l portador de l'Anell. Intelligent e curios, col passà del temp el ciappa anca on gran coragg, che le porta a fà di scern difficil, come quella de decid de vess lù quell che 'l portarà l'Anell a Mordor, quella de lassà i sò compagn ad Amon Hen, dopo avè capii che l'Anell je menarà tucc a la perdizion o quella de risparmià Gollum, decision che la sarà quella che le salverà a la fin. In del gir de on para d'ann l'è maduraa on sacch (anca se al temp de la storia el gh'ha giamò cinquant'ann). A la fin, stracch del mond e per i ferid che l'ha ciappaa duranta la soa avventura, el partiss per Valinor.
  • Samvise Gamgee: el servidor e 'l mejor amis de Frodo, al qual l'è ligaa de on sentiment che 'l pò parè quasi amor. Senza de lù, senza la soa fedeltà incondizionada, Frodo el saria mai riessii a finì la soa mission. El gh'ha on anim sempliz e pur, che le salva quand, dopo avè salvaa l'Anell di man di Orch, el riess a resist a la tentazion de tegnìssel per doperàll come che voeur. A la fin, l'è lù che, col restà in de la Terra de Mezz, el porta a la conclusion la vicenda de Bilbo e Frodo.
  • Meriadoc Brandibuck: vun di cusin e amis de Frodo. Insema a l'amis Pipin, l'aiutta Frodo longh la strada, col restàggh semper vesin. Quand i sò strad se separen, Merry el compiss grand impres (compagn de guidà i Ent a Isengard) e tra l'alter el feriss a mort el Scior di Nazgûl.
  • Peregrin Tuc: l'alter cusin e amis de Frodo. Lù e Merry per on bell poo paren quasi inutil a l'impresa, ma a la fin lù, col vardà el palantír, el riess a distrà Sauron; inoltra, a Minas Tirith, el salva Faramir de la mort.
  • Bilbo Baggins: el protagonista de l'alter romanz, l'è quell che l'ha portaa l'Anell in la Contea.

Elf[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Elrond: re (de ascendenz sia Noldor che Sindar) di Elf de Imladris, fioeu de on Omm e de on'Elfa, l'ha scernii de viv 'me Elf. L'è voeuna di personn pussee sagg de la Terra de Mezz, e la soa reggia l'è ona cà per tucc quei che scappen del poder de Sauron. L'ha vist la prima sconfitta de Sauron in la Segonda Età, e donca el gh'ha minga tanti speranz. Però l'ajutta i Compagn in tutt i moeud che 'l pò. L'è lù che 'l guariss Frodo de la ferida che 'l gh'ha 'vuu del capp di Nazgûl. A la fin del liber el partiss per Valinor.
  • Legolas: vun di noeuv compagn. L'è on Elf di Bosch, fioeu de Thranduil, el re de Bosch Oscur. Col passà del temp, el vegn on amis fedee de Gimli.
  • Arwen

Omen[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cattiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

La critiga[Modifega | modifica 'l sorgent]


Al cinema[Modifega | modifica 'l sorgent]


Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]