Lengua sindarin

De Wikipedia
(Rimandad de Sindarin)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Sindarin (o Elfegh Gris) a l'è ona lengua artificial inventada del scrittor ingles John Ronald Reuel Tolkien per i sò stori in de la Terra de Mezz.
L'era la lengua elfega pussee parlada in de la Terra de Mezz in de la Terza Età.

A l'era el lenguagg di Sindar, quell rosc de Elf comandaa de re Thingol che l'aveva minga voruu andàggh adree ai alter Elf in del viagg invers Valinor. Per 'sta reson, col passà di agn, la soa lengua la s'è evoluda in manera diferenta de quella de chi che l'era partii. Per 'sta reson i Noldor e i Vanyar hann segutaa a parlà el Quenya (pussee conservativ), intant che i Sindar hann taccaa a doperà ona lengua che la mudava pussee (e defatt a gh'è anca on quai dialett).
El Sindarin el partiss de l'elfegh comun, proppi compagn del Quenya. El Tolkien l'ha faa su col partì del galles, ma anca cont ona quai influenza di lengov germanegh.

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Elbereth Gilthoniel
silivren penna míriel
o menel aglar elenath!
Na-chaered palan-díriel
o galadhremmin ennorath,
Fanuilos, le linnathon
nef aear, sí nef aearon!

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]