Carlo II de Spagna

De Wikipedia
(Rimandad de Carl II de Spagna)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Carlo II d'Asburgh (spagnoeu: Carlos II d'Asburgo; Madrid, 6 november 1661-Madrid, 1 november 1700) l'è staa l'ultim re de Spagna (1665-1700) de la soa fameja. In Sicilia e a Napoli l'era cognossuu comè Carlo V. L'è staa anca duca de Milan.

L'era l'unich fioeu mas'c del Filipp IV de Spagna a vess rimagnuu in vita dòpo la mòrt del pader. Quand l'era nassuu, tucc a cort eren content, perchè l'alter erede al tròno, Baldassar Carlo, l'era mòrt a 17 ann. Ma el Carl l'era debol e malaa, forsì perchè traj Asburgh la gh'era l'abituden de maridàss tra parent. La soa mader, la Marianna d'Asburgh, l'era la tosa de la sorela del Filipp IV, per esempi, senza cuntà che 'l Carlo l'era anca on discendent de la famosa Giovanna la Matta. El pòpol el credeva che sora de lù la ghe fudess ona maledizion.

El Carlo l'è diventaa re che l'aveva domà quattr'ann, intel 1665 e per des ann el regn l'è staa governaa di reggent. El prim l'è staa el Juan Everardo Nidhart, on gesuita, confessor de la regina mader. Ma el Don Giovann d'Austria, fioeu natural del Filipp IV, l'ha scasciaa via, e donca el noeuv regent l'è diventaa el Fernando de Valenzuela. Quest chì, dòpo che 'l Carlo l'è diventaa re a tucc i effett, l'è restaa primm minister. Anca lù però l'è staa scasciaa via di nòbil. I alter primm minister del regn del Carlo II hinn staa Don José Juan (1677-1679), el duca de Medinaceli (1680-1685) e 'l cont de Oropesa (1685-1691).

Intel 1679, el Carlo II l'ha sposaa la Maria Luisa de Borbon-Orléans, tosa del Filipp I de Borbon-Orléans, che l'era on fradel del re Frances Luis XIV. Lee l'è mòrta in del 1689 senza avèggh daa di bagaj al sò marì. Semper in del 1689 la regina mader l'ha lassaa la cort.
L'ann dòpo, el 1690, l'ha sposaa la Maria Anna del Palatinaa-Neuburgh. Anca lee la gh'ha minga 'vuu di fioeu. Donca, el Carl II, quand l'è mòrt, in del 1700, l'ha nominaa comè sò erede el Filipp d'Angiò, nevod de la soa sorella Maria Teresa e del sò marì, el Luis XIV. Quella decision chì l'ha faa s'cioppà la Guerra de Succession Spagnoeula (1700-1714), perchè i alter statt de l'Euròpa voreven minga vedè on Borbon sul tròno de la Spagna.

Dòpo de lù l'è finida l'influenza spagnoeula in Italia.