01 09
Sata a-a navegassion
Sata a-a serchia
Jer / Domà
Ol dé 1 de setèmber l'è 'l 244 ( 245 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 122 dé a finí l'an.
Ul dí
1 de setèmber al è ul dí da pòost
244 ( 245 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca
122 dí a finí l'an.
SET | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Aenimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]
- 5509 a.C. - cumìncia l'an 1 del calendàre bizantì. Segónt la tradisiù bizantìna chèsta l'è la dàta de la creasiù del mónt.
- 1532 - Anna Bolena la vé iligìda Marchéza de Pembroke del re Enrico VIII de Inghiltèra
- 1715 - Luigi XIV, re de Francia 'l mör dòpo de ìga regnàt per 72 agn; piö tat de ògna óter monàrca d'Euròpa.
- 1804 - l'astrònomo todèsc Karl Ludwig Harding el scòpre 'l Juno, giü dei asteròidi piö gràncc d ela Fàsa Principàl.
- 1847 - A Messina, 'n Sicìlia, tentatìf de ribelàs ai Burbù che però 'l vé blocàt, fórse per vìa de 'na spiàda.
- 1862 - Guèra civìl americàna: Batàia de Chantilly
- 1864 - Guèra civìl americàna: el generàl confederàt John Bell Hood l'evàcuaAtlanta (Georgia), dopo de 'n asédio de quàter més fat de le trüpe de l'Uniù comandàde del generàl William T. Sherman
- 1875 - L'organizasiù de minadùr irlandés ciamàda Molly Maguires, che la protestàs cùtra le cundisiù de laurà tròp düre che i duzìa soportà 'ndèi Stàti Ünicc, la vé sciuglìda.
- 1905 - I stacc de l'Alberta e del Saskatchewan i decìt de aderì e de fa part de la Confederasiù Canadéza
- 1914 - San Pietroburgo, en Rüssia la càmbia 'l sò nòm en Pietrogrado
- 1928 - Ahmet Zogu 'l deciàra che l'Albania la diènta 'na monarchìa e 'l se proclàma re.
- 1939 - La naf de guèra Schleswig-Holstein de la marìna todèsca la bombàrda la penìzola de Westerplatte, en tòc de tèra postàt deànti al pórt de Dànsica, che fàa de depòzit de munisiù del ezercit polàc. Chèsta operasiù l'è cunsideràda per convensiù stòrica l'inìsio de la Campàgna de Polònia e de la Segónda Guèra Mondiàl, L'Italia la proclàma la non beligerànsa e la se manté neutràla.
- 1945 - El Trio Lescano 'l se ezebés per l'öltema ólta a la ràdio italiàna.
- 1951 - I Stati Ünìcc, l'Austràlia e la Nöa Zelànda i fìrma 'n tratàt de protesiù recìproca, ciamàt ANZUS
- 1968 - Vittorio Adorni 'l vèns a Ìmola el tìtol de campiù del mónt de ciclìsmo sö stràda.
- 1969 - 'Na rivulusiù 'n Lìbia la mèt sö 'l colonèl Muammar Gheddafi
- 1970 - I guerigliér palestinés i tènta de copà 'l re Husayn de Giordania.
- 1972 - A Reykjavík, 'n Islanda, Bobby Fischer el bat Boris Spassky e 'l diènta campiù del mónt de scàchi
- 1979 - La sónda spasiàl americàna Pioneer 11 l'è la prìma a vizità 'l pianéta Saturno. La pasarà a 'na distànsa de 21.000 km
- 1980 - Chun Doo-hwan el diènta presidènt de la Corea del Sud dòpo le dimisiù de Choi Kyu-ha
- 1981 - La IBM la mèt söl marcàt el prìm Personal Computer: el 5150, bazàt söl procesùr Intel 8088
- 1983 - Guèra frèda: en jet de la Korean Air el vé sbötàt zó de 'n càcia soviètic quan che l'aèreo coreà 'l va dét endèl spàsio aèreo de l'Uniù Soviètica. I mórcc i è 269.
- 1991 - L'Uzbekistan el deciàra la sò 'ndipendènsa de l'Uniù Soviètica
- 2004 - A Beslan (en Osésia Setentriunàla-Alania, Rüssia) 'n manìpol de terurìsti cecé i ciàpa 'n ostàgio divèrsi sentenér de òm, fómne e suratöt pipì 'ndèla scöla elementàr de la cità.
- 2007 - A Loreto ('n pruvìncia de Ancona) se té 'l prim incóntro de l'Agorà dei Zùegn. El Papa Benedèt XVI 'l se tróa con mès miliù de zùegn che vé de töta Itàlia e de töt el mónt.
Chi che gh'è nasìt[Modifega | modifica 'l sorgent]
- 1922
- Vitòrio Gàsman, atùr e regìsta italià († 2000)
- 1931
- Sandra Mondaini, atrìce e prezentadùra de la televiziù italiàna
- 1937
- Carmelo Bene, atùr e dramatùrgo italià († 2002)
- 1940
- Franco Bitossi, ex curidùr de bìci italià
- 1945
- Egidio Salvi, ex zögadùr de fóbal italià
Chi che gh'è mórt[Modifega | modifica 'l sorgent]
Fèste[Modifega | modifica 'l sorgent]
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.