Filipp IV de Spagna

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Litratt de Filipp IV de Diego Velázquez

El Filipp IV d'Asburgh, in Spagnoeu Felipe IV (Valladolid, 8 de april 1605-Madrid, 17 de setember 1665) l'è staa re de Spagna, Sicilia e Napoli (come Filipp III), Paes Bass e Portogall (come "Filipp III", in portoghes Filipe III) del 1621 fina a la soa mort, foeura che in Portogall, indove el sò regn l'è finii intel 1640. L'è staa anca duca de Milan, compagn de tucc i re Spagnoeu del Carlo I in giò.

La famiglia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'era el fioeu pussee grand de Filipp III de Spagna e de la Margherita de Austria-Stiria. De la part del pader el vegniva giò de l'imperador Carlo V, de la part de la mader inveci del Ferdinand I, fradell del Carlo. Sia el pader che 'l pader eren de la famiglia di Asburgh. La sorella Anna l'è vegnuda miee del Luis XIII de Francia, e la mader del Luis XIV, el Re Sô. L'altra sorella, Maria Anna, inveci l'ha sposaa l'imperador (Ferdinand III), e la n'è vegnuda mader de alter duu.

La vita e 'l regn[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sò regn, dopo 'n quai ann de tranquillità, l'è staa segnaa de on fracch de insuccess militar, economigh e politigh. L'è staa vun di responsabil de la crisi del sò paes, anca se in compens l'era on omm pien de coltura e energia. On esempi de quella robba chì l'è la soa traduzion personal in Spagnoeu di over del Francesch Guicciardin, e 'l fatt che l'era proppi bravo a 'ndà a cavall.

Per tutt el sò regn l'ha preferii lassàggh fà i sò incombenz a on grupp de nobil (ciamaa validos), tra i quai el pussee important a l'è staa el Gaspar de Guzmán y Piementel, cont-duca de Olivares e duga de Sanlúcar: quell lì l'era on poo la version spagnoeula del pussee famos cardinal Richelieu in Francia. L'Olivares el gh'ha 'vuu de combatt contra on alter valido, el duga de Lerma (primm minister del vegg Filipp III) e l'ha vinciuu, anca perchè senza dubbi l'era pussee onest. Ma, quand che l'è vegnuu grand, l'è minga riessii a toeu via del governa el potent nobil che inscì, quand l'ha daa i dimission, l'ha lassaa on re minga bon de fà quaicoss de util. Senza cuntà che poeu el noeuv primm minister l'è staa on parent de l'Olivares.

L'economia a quell temp la gh'ha 'vuu ona granda crisi, soratutt in Spagna, che l'importava pradigament tusscoss e che la gh'eva ona politiga foresta movimentada assee. I tentativ de svalzà i tass hinn staa contrastaa di sciori.
L'ha cercaa de fà vegnì la Spagna 'nmò 'na voeulta la nazion pussee potent in Europa, e donca el s'è miss denter a la Guerra di Trent'Ann: ma l'ha perduu, e quell chì l'è staa el princippi de del declin del sò regn. On'altra guerra importanta del sò regn l'è stada quella contra i Olandes che, anca se 'l gh'ha 'vuu ona vittoria, l'ha lassaa in di Paes Bass ona situazion de minga rid. Infina, el Portogall l'è vegnuu indipendent e per dodes ann anca la Catalogna l'ha scasciaa via i Spagnoeu.

L'è mort in del 1665, dopo 'n infart, col lassà el regn al fioeu Carlo (Carlo II de Spagna), l'ultim re di Asburgh del paes iberigh.

Fioeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Filipp IV el gh'ha 'vuu dò miee: l'Elisabetta de Borbon (tosa del re Enrigh IV de Franza) e la Marianna, tosa de la soa sorella Maria Anna.

De la prima (sposada in del 1615) el gh'ha 'vuu:

De la segonda, inveci, el gh'ha 'vuu:

Poeu el gh'ha anca 'vuu on fioeu natural de la Maria Calderón, el Don Gioann d'Austria, governador di Paes Bass.