Bux neger

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Illustrazion de la NASA representanta ol concet de bux negar.

In astronomia, un bux neger l'è un aster o ojet celest, la densitaa del qual l'è insì forta, qe la forza de gravitaa qe 'l da jo, la lassa scapar via gnanca el ciar. De lì, el nom.

G'è almanc tre class de bux neger : una class inn i bux neger primordiai, traits ind pee insema a l'univers : i soe masse poden vesser difarente.

I esist anca dei bux negar supermassiv, cont massa de divers milion de vœlte qella del sol. Se cred qe a'l centr de la plupart dei galassie ( intra de lor la Via de Lait ) a g'inn dei bux negar supermassiv, anca se i sias asquas tuts inativ. I galassie cont el nucli ativ coma i galassie de Seyfert o i radiogalassie, se cred q' a sien dei galassie cont un bux negar a'l so nucli.

Finalment, un'oltra classa a inn qei de massa istessa qe ol sol. Vun de qists qì al se forma quand qe una stella da massa 2.5 vœlte qella del sol la se convert in supernœva e la s'ciopa. Ol so nucli al se concentra int un volum sossenn picin, e la densitaa la deventa insì granda qe la gravitaa la fa su un orizont dei events de qe nagot al pœ scapar via, gnanca ol ciar. Per qest motiv qì, qists corp qì a inn nominads ' negar '.

L'ergosfera a l'è la part de fœr del orizont dei events de qe se pœ ancamò scapar via, ind teoria. L'orizont dei events a l'è la frontera marcanta ol limit de qe se pœ miga scapar via, dent' a'l qual a g'è domà ol camin marcad per la gravitaa. Una singularitaa l'è un pont ' infinidament picin ' de densitaa i gravitaa infinide, de volum null e radix zer. Qists infinids e zer mostren qe la relativitaa jenerala a l'è miga bona per descriver, e qe, probabilment, a l'è necessaria una teoria quantega de la gravitazion. Se ol bux negar a l'è adimensional, se traita d'un bux negar de Schwarzschild e se a l'è unidimensional, d'un bux negar d'Einstein. Una evoluzion de 'ists duu daree a l'è ol bux vermen, qe 'l podaress trar insema duu ponts diferents del spazi-temp.

I esist miga dei prœve dreite de l'esistenza dei bux negar, però i è compatibei cont i teorie atuale de la fisega e, a causa dei soe carateristege fisege, i bux negar se poden descovrir domà a travers la soa influenza a l'intorn. La plupart i fa part d'un sistema binari de stelle, cont una component invisibil ( ol bux negar ) e una visibil ; o anca de nucli de galassie e meda globular. Qists daree se descovren per la plussee granda velocitaa qe i stelle i g'ha ind la soa prossimitaa e per i emission de radi X q' i se orijina per la crodada de materia.

Malgrad l'impossibilitaa fisega de scapar via de un bux negar, qest qì al pœ svaporar, per via de la radiazion de Hawking, descoverta per el fiseg Stephen Hawking. Ligad a la svaporazion a l'è ol concet d'entropia. L'entropia de un bux negar la cress ind la mesura qe la cress la superfix. La peculiaritaa a l'è qe, ind la mesura qe l'entropia e la superfix i diminuiss, la temperadura termodinamega dol bux negar la aumenta. De faits, qest cas qì a l'è l'uneg cognossud int el qual la temperadura la deventa plussee volta quand qe l'entropia la deventa plussee picinina.

Quand qe la temperadura termodinamega dol bux negar la aumenta, insì la aumenta anca l'emission. Un bux negar grand comè 'l sol, però, al g'havaria una temperadura termodinamega de domà 100 nanokelvin, e al svaporaria no ; anzi, al finissaria per sorbir oltra enerjia de la radiazion cosmega, e 'l cressaria in qella manera qì. De tuta manera, se calcula qe quand un bux negar al pœ svaporar ( quand qe 'l pesa come la Lœna, o men, e la so temperadura termodinamega l'è plussee de quella de la radiazion cosmega ), al finiss per descomparir subit. Un bux negar pesant come una maqina ( 10-24 m de diameter ) al svapora ind un nanosegond, donca vun al se domanda se i microbux i podan esister de forma stabil. Anca qesta domanda qì la pœ miga haver-g resposta senza una teoria quantega de la gravitazion, però.