Và al contegnud

Bona Savoja

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Litrat de la Bona ind la Pinacotega del Castell Sforzesch

La Bona Savoja (10 de vost del 144923 de november del 1503) l’è staita duchessa de Milan per via del sò mariozz cont el Galeazz Maria Sforza. Adree al mazzament de l’hom l’è vegnuda ancasì resgenta de Milan (1476–1481), desgià che el fiœul e ered del ducad, el Sgiovann Galeazz Sforza, l’era ancamò un bagaj. El Felip de Commynes el porta che l’era una “dona cont el coo de lusc”.[1]

Nassuda ind el castell de Avejana, l’era la s’ceta del Lodovigh Savoja e de l’Anna Lusignana, e la gh’haveva desdocc fradei. Ind el 1464 la gh’haveva de smorosà el Doard IV de Inghilterra, ma lu chì el s’è maridad de scondon a l’Elizabeth Woodville. La se sposè donca cont el Galeazz Maria de Milan el 9 de masg del 1468, delzadess cà Savoja e cà Sforza sussiven de temp una lianza de una quaj sorta. El 25 de desember del 1476, gh’è stait mazzad el marid, e el fiœul Sgiovann Galeazz Maria el gh’è suzzedud coma duca de Milan. La Bona l’è vegnuda la resgenta de Milan per cunt del fiolin, cont el gadegnàss la desenemesizzia di cugnad che voleven vesser lor a controllà Milan; la gh’haveva, però, el sostegn del Cich Simoneta, che el la vutava a fà tuscoss.

A la fin l’ha fait pas cont el cugnad Lodovigh el Nigher, lavor che l’ha sgenad assossen el Simoneta, che el gh’ha deit a la duchessa: “A perdaroo el coo e vu, cont el temp, perdarii l’istacc.”[2] El Cich Simoneta l’è pœu stait fait copà al Castell de Pavia e la Bona l’è staita forzada a fà sanmartin al Castell de Biegrass, indova la viveva asquas in esili.[3]

Con la rivadura del Carel VIII de Franza in Lombardia, la Bona l’ha reparad in Franza a la cort de Amboise,[4] per pœu menàss indree ind la Savoja, sota la protezzion del nevod.[3] L’è voltada via ind el 17 de november del 1503, a Fossan, per pœu vesser interrada ind la gesa de san Sgiulian a Savejan.[3]

  1. La destruction des mythes dans les mémoires de Ph. de Commynes, Jean Dufournet. Librairie Droz, 1966, p. 388.
  2. Daniela Pizzagalli (1998). La dama con l'ermellino. Vita e passioni di Cecilia Gallerani nella Milano di Ludovico il Moro, Cicco Simonetta in stralcio di documento riportato dall'autrice, Collana Saggi italiani, Milano: Rizzoli. ISBN 978-88-178-6073-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Daniel M. Bueno De Mesquita. Bona di Savoia in Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. 1969. Treccani, 1969. URL consultad in data 27 dicembre 2014.
  4. C.Santoro, Gli Sforza.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]