Aerofon

De Wikipedia
(Rimandad de Aerofun)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
I flaut i inn aerofon

I struments aerofon (classificazion Hornbostel-Sachs: cat. 4) i inn struments musegai ind i quai l'aria a l'è el mez primari qe 'l vegn metud in vibrazion e al produx son[1]. Ind la classificazion de Hornbostel-Sachs, i struments aerofon i inn spartids in do class, a segonda qe l'aria qe vibra la sia contegnuda ind una cavitaa del strument (aerofon risonant o struments a fiad ver e propi), o no (aerofon liber).

El nom de orijen greca antiga, al vegn de la radix αερό- (qe la esprim una conession cont aria, vent, boff) e de φωνο (son).

Aerofon liber[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima class la ciapa i "aerofon liber", ind i quai el strument al jenera diretament un'onda sonora ind l'aria circostanta, senza produxer un'onda stazionaria ind un volum d'aria "serrad" del strument[2]. Qella class qì la comprend i struments a ancia libera compagn de l'armonega a boca e l'orgen a boca de orijen oriental e anca oltri struments comè la sirena e l'armonega o i aerofon a vortix comè el insì ciamad Romb, la rotula de la çampa de suin (o el boton) qe i vegnen faits rotear in su sé medem.

Ind i aerofon liber (41), donca, l'aria vibranta a l'è minga contegnuda del strument, ma la se trœva a'l de fœra.

Ind i "aerofon liber a deviazion" (411) (per esempi frusta, lama de la sciabola qe la emet el carateristeg sibilo, ecc.) l'aria la colpiss un corp guz, o un corp guz al vegn mœst a travers l'aria.

Ind i "aerofon liber a interuzion" (412) el passaj de l'aria al vegn interrot in manera periodega, insì a l'è jenerada una frequenza udibila.

I "aerofon a interruzion a ancia" (412.1) i presenten un'ancia in su la qual al vegn indirizad e forzad un fluss d'aria qe la 'l met in vibrazion, insì a l'è orijinad un'interruzion periodega del fluss medem, tegnir cont del fait qe ind i aerofon de qest tip, se i inn presents dei tubi, l'aria la vibra minga in manera primaria, ma segondaria, çoè la impiena el son timbregament (canne a ancia de l'orgen).

Anc'mo, ind i aerofon liber a interruzion a ancia a trœvom:

  • i ance battents dobie (412.11) (es. el stelo d'erba spacad in duu);
  • i ance libere singole (412.131);
  • e i ance libere in serie (412.132) (armonium, armonega a boca, fisarmonega…);[3]
  • i ance a nastro (412.14) (ottegnude, per esempi, ind el bofar contra i bords affilads de una fœia lanceolada o de un fœiettin de carta).

Ind i "aerofon liber a interruzion a spostament" (412.21) (comè per esempi ind la sirena a disc sbuxad) a l'è el dispositiv de interruzion qe 'l se mœv senza l'intervent de un fluss d'aria.

Ind i "aerofon liber a interruzion a vortix" (412.22) (comè, per esempi, el rombo, el frullo, ma anca el ventilador a pale qe 'l emet el caratteristeg son), el dispositiv interruttiv al rœda intorna a'l so medem ass.

Ind i "aerofon a esplosion" ("413"), l'aria la vegn colpida de domà vun impuls de compression (el palloncin qe 'l s'ciopa, el saqet pien d'aria fait s'ciopar, el tubofon, el "s'ciopet" comè jœgatol infantil d'oltri temp).[4]

Struments a fiad propriament diits (o aerofon risonant)[Modifega | modifica 'l sorgent]

La segonda grand class de aerofon a l'è qella dei struments a fiad ver e propi. (H.F.: 42)[5].

A questa (con tute i possibel variants catalogade de la classificazion Hornbostel-Sachs) i appartegnen i tip:

  • dei flaut (421)[6];
  • dei tubi a ancia (422)[7], spartid in oboi (422.1), clarinets (422.2), tubi a ancia libera (422.3);
  • dei trombe (423)[8], spartid in "trombe naturai"(423.1)[9] e "trombe cromatege" (423.2)[10].

El serbatoi d'aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per quant riguarda la riserva d'aria, i aerofon i pœden ricever el fluss d'aria dei polmon del sonador o de oltre font, per esempi un serbatoi d'aria. In pratega l'aria la vegn minga bofada diretament ind el strument a fiad, ma la vegn cumulada in serbatoi (zampogne, cornamuse) o cargada con mantix (orgen a canne, fisarmonege, orgenets diatoneg, ecc.) a l'è anca possibel drovar la boca del sonador comè serbatoi d'aria (launeddas, respirazion continua con trombe, sax, clarinets ind i performance jazz, ecc.).

Denominazion storege ind la cultura ocidentala[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind la cultura ocidentala i struments a fiad (diits anca brevement "fiad") i vegnen despess anc'mo indicats e classificads cont i denominazion storege de loton e legn, basade in sui materiai de costruzion in tempi passads, e minga adeguade. Ind l'usaj comun a trœvom intra i loton: trombe e cornete, tromboni, tuba, bassotuba e flicorn, corn frances. Menter intra i legni i g'inn: flaut e ottavin, clarinet e clarinet bass, sassofoni, oboe e corn ingles, fagot e controfagot.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Ind i struments a fiad l'aria la vegn bofada direttament del sonador, de la boca o, ind un quai cas, de una narix; ind i struments a mantiç l'aria la vegn rozada cont el moviment meccaneg de un mantiç.
  2. In qei struments qì, la vibrazion a l'è provogada de una lamella elastega, de canna (Arundo donax), bambù, plastega o metall, francada a una guza sora un bux rettangolar dei soe medem dimension, ind el qual la vegn ruzada l'aria. La lamella la se met in vibrazion, la interromp periodegament el fluss d'aria e la jenera insì el son. Ogne ancia la pœl dar domà vuna nota qe la dipend dei soe dimension. L'aria la pœl vesser bofada de un mantiç.
  3. I inn struments a ancia libera con nota determinada:
  4. Qe 'l sfruta un ram de sambuc e ballotoline de stoppa, o una classega penna Bic con el bux serrad e i estremitaa libere indovè qe i s'ciet de un quai ann indree inseriven toc de scorza de portogall ruzads vun despœ de l'olter a l'intern, cont la canuça de l'inqioster a mo' de pompa, per otegnir el slanç del prim toqelin e 'l s'ciopet de l'aria qe la se decomprim.
  5. Qesta segonda class la ciapa denter i struments cont una cavitaa (tubi o globi, ind el cas de tubi a g'hem cilindri, coni e coni roversads), cavitaa ind la qual l'aria present la vegn faita vibrar. Ciapa denter squas tuts i struments a fiad ocidentai, comè el flaut, l'oboe o la tromba. In qei struments qì, la frequenza de la vibrazion jenerada, e donca la nota produxida, la dipend principalment dei dimension de la cavitaa (cavitaa plussee picinina la produx nota plussee volta), ma anca de la presenza ds averture in sui estremitaa o long la cavitaa, de la soa forma (cilindrega o conega) e de la soa sezion. Segond la lej del Adolphe Sax, el timbro del son al dipend esclusivament dei proporzion de la colonna d'aria. Influenze minor in sul timbro i se pœden haver anca de la manera cont la qual al vegn jenerad el son (cont un'ancia, singola o dobia, senza ance) e dei carateristege costrutive del strument (materiai, dimension, conecitaa, pes). In squas tuts i struments, senza modifegar la cavitaa, el sonador al pœl otegnir note divers, plusse precisament i armonege superior de la nota fondamentala (la plussee bassa otenibel), cont la pression del bofar, cont la forza dei laver o cont dei ciav. I onde sonore produxide del corp vibrant i vegnen amplifegade de la cassa armonega formada del strument medem e dei cavitaa presents ind el corp del sonador (i vibrazion de fait i se mœven minga domà ind la direzion del bofar).
  6. In qesti struments, costruids cont i materiai plussee vari, la cavitaa a l'è cilindrega e la vibrazion a l'è produxida semplicement cont el bofar in su un canton de la cavitaa.
    • El flaut de Pan a l'è costituid de plussee canne fiancade, averte a un'estremitaa e coverciade in su la banda oposta, qe i produxen çasqeduna una nota diversa.
    • Ind el flaut dolç, i inn presents bux qe i pœden vesser dervid per haver i diverse note. Domà ind i flaut plussee long (e bass) i inn necessarie i ciav, çoè meccanism per dervir i bux là indov i dids de la man i riven no.
    • L'ocarina la funziona segond el principi del flaut dolç. La se definiss flaut globular in quant la g'ha una cavitaa circolara; a l'è de tera cocia.
    • El flaut travers ocidental a l'è in metall ind el qual i ciav e i bux i inn insì numeros de dar un'estrema ampieza a la gamma dei son produxids.
    • L'ottavin a l'è una version de flaut travers ocidental plussee picinina e donca con gamma plussee volta.
    • Ind l'orgen, sia i rejistri a sezion quadrada in legn ciamads "flaut" sia i rejistri "principai", canne metallege a sezion circolara, i funzionen cont el principi fiseg dei flaut.
  7. Qesti struments i g'hann un'ancia, ind el cas dei clarinets (nom tecneg de classificazion: anca el sax a l'è un clarinet) o de do ance qe i baten vuna contra l'oltra çoè oboi (nom tecneg de classificazion: anca el fagot a l'è un oboe); l'ancia a l'è una lamella picinina elastega in una estremitaa de la cavitaa, qe, sota a l'effet de la pression de l'aria, la indux la vibrazion ind la cavitaa, e donca la vibra anca lee in risonanza cont la cavitaa, ind el cas de dobie ance, i baten vuna contra l'oltra, insì i interrompen periodegament el fluss qe 'l vegn bofad denter a la cavitaa. Quand l'ancia a l'è a contat cont i laver, el sonador al pœl modefegar el timbro e 'l volum de la nota e, domà lejerment, la soa alteza. I note i inn otegnude cont l'ativazion dei numeros ciav del strument: dervir o serrar oltre averture de la cavitaa al determina l'alteza de la nota produxida. I inn ance a fiad, clarinets (domà vuna ancia): Aulos, Clarinet, Launeddas, Cromorno, Sassofon, Tubax. I inn ance a fiad, oboi (do ance): Controfagot, Corn ingles (o "oboe contralt"), Oboe, Penfer, Fagot, Sarrusofono, Cervellato. I inn ance a mantix: Zampogna, Cornamusa, Müsa, Piva, Gaida, Musette. Ind l'orgen i rejistri ciamads "ance" i inn otegnuds con ance libere, ma minga accordade, accoppiade a canne conege.
  8. I inn ciamade trombe (spartide in "trombe naturai" e "trombe cromatege", çoè bone de produxer plussee soni minga domà armoneg comè ind i trombe naturai) i struments ind i quai l'ancia a l'è costituida dei laver del sonador, qe i vibren a l'imbocadura de una cana qe normalment la g'ha un boqqin. In Ocident i inn jeneralment costruid in loton (per qest motiv el nom minga organolojeg, ma cultural a l'è "(L)oton"); ma ind i trombe i g'inn tuts i struments a ancia labiala, indipendentement dei materiai cont i quai i inn costruids, in quant el timbro del son otegnud e i modalitaa de usaj i inn compagn.
  9. Ind i "trombe naturai", i note i se pœden otegnir: in manera naturala, semplicement cont una forzadura del bofar e/o i laver per otegnir i armonege de la nota fondamentala del strument. I naturai i pœden vesser "trombe de arzella" (423.11), "trombe tubolar" (423.12), ecc. Per esempi i inn trombe naturali: la Qiarina, la tromba e 'l corn frances fin a la fin del XVII secol; el didgeridoo, el shofar.
  10. Ind i "trombe cromatege" i note i se otegnen sia cont l'emission de armonege, sia cont operazion in su la longeza del tubi: con valvole o piston (423.23) qe i consenten de slongar la cavitaa, per otegnir note plussee basse, comè in qei struments qì: la tromba e la cornetta moderne, el trombon a piston, el corn frances, la tuba, el sousafono, el cimbass. Cont una slita (denominazion H.S. "Trombe a tir" (423.22), o cursore ("cul de cavra") qe 'l scarliga inanz e slonga 'l cannej. Struments de qest tip i inn: el trombon a tir (o a coulisse), el bazooka. Antigament i esisteven anca trombe cromatege con ciav (denominazion H.S. "Trombe con bux dijitai" (423.21)), çoè dei bux compagn de qei dei flaut, comè per esempi: el cornet, el serpentone.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vox conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]