Fisarmonega

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La fisarmonega cromatega, o plussee comunement, fisarmonega, ( del greg fissò + armonikòs, φυσώ + αρμονικός, bof + armoneg ) in frances accordéon, ( a + còrdion, α + χόρδιον, donca senza corda ) a l'è un strument musegal aerofon cont mantex a ancia livera ; a l'è staita per tants agn un strument folcloristeg ligad a la tradizion de la danza popolar.

Una fisarmonega cromatega.
New York Blues, composud e sonad del Pietro Frosini (1916)

El prim brevet de un accordion, termen incœ drovad in tante lengove (pur cont variant grafege) per indegar la fisarmonega, l'è stait lassad jo el 6 de maj del 1829 a Viena del creador de orgen e piano Cyrill Demian e dei so fiœi Carl e Guido.

Strutura & Tecnega[Modifega | modifica 'l sorgent]

I evoluzion de la tecnega e de la creazion del strument i hann semper plussee perfezionad el so timber e la so intonazion, insì de far in mœd de meter dent' el strument anca in ambits musegai plussee istruids.

La fisarmonega la tœ dent' do botonere, vœna a dreita e l'oltra a mancina, qe i se sonen cont i relative man. La botonera mancina la g'ha de solet ( ma miga semp' ) el rœl de dar-g el compagnament musegal e scandir el ritm, ind el sonar soratut cont un rejister plussee grav rispet a qell de la botonera de dreita, indove inscambi se sonen tipegament i melodie.

Qella botonera qì de mancina l'è tipegament faita sœ de do file de boton relativ a'l rejister bass ( ciamad respetivament dei "Bass" e dei "Contrabass" ) indove a ogne boton ge correspond una nota, e qei note lé i enn metude jo per orden de quinta ; i seguta tre o quater file de boton tipegament relativ a'l rejister subit plussee sguz, qests ultem qì i pœden haver-g un mester diferent in bas a'l strument, ma in jeneral ge prevalen do filosofie : qella dei bass deslenguads e qella dei bass standards.

Ind la manera a bass standards i file de boton apos dei bass e contrabass i sonen miga domà una singola nota per ognedun, ma plutost un acord ( de do o plussee note ), e i enn tœlde insema in bas a grup de tri o de quater qe i permet de formar in sociazion cont el boton de bass subit lineads : la comun posizion de esecuzion l'è cont el quart did (anular) sœl bass ( qe tipegament a l'è la tonega de l'acord ), e del terz e segond did in sœ i boton dei acords aprœv.

Ind la manera a bass deslinguads inscambi anca i file de boton apus a basse contrabassi sonen anca lor domà una nota per ognedun, e in qei file qì ind tut i se ved desposizion tipegament cromateg dei note, anca se cont disposizion variegade respet a la fila dei bass : qella disposizion qì a l'è preferida ind la musega tradizional, ma a bon cunt la plussee spantegada.

Ind ogne cas el didon l'è l'uneg did qe al ven no drovad sœ qella botonera, ma 'l se drova domà per meter in orden la man e per sqiçar 'l boton de costa a'l mantex, qe, ind el dervir i bux de l'aria, al permet una major velocitaa de serament e de overdura del mantex istess. I fisarmonege cromatege i pœden haver-g de 48 a 120 bass : qest qì al misura l'estension total dei file de la botonera, e donca l'estension total de l'intonazion de l'istessa.

La segonda botonera, in sœ la costa dreita, l'è ciamada botonera cantabel, e la pœ vesser ind una manera alternativa faita cont una tastera a model orgenisteg ( ciamada anca modell piano, faita de 41 tasts, indove 17 i è neger e 24 bianc ) o de un sistema de boton metuds jo cromategament. La botonera in formad orgen ( o model piano) la g'ha un metod d'us del tut ingual a qell de un normal orgen, tutavia la disposizion vertegal dei tasts ge n' tira sœ la dificoltaa d'us e d'esecuzion. Qella lé l'è diferenta de qella del piano, sia per i carateristege mecanege de azionament del tast, sia per corsa del tast ( qe l'è minor ), sia per el fait qe la denamega dei son ( donca el so volum a nivell d'individov ) la ven no faita de la diferenta pression dei dids ins' el strument ma l'è l'efet del devers temp de overdura del mantex, e donca un'overdura plussee lenta la farà sœ un son plussee fiac, menter de un'overdura enerjegaal vegnarà fora un son plussee fort.

Una fisarmonega diatonega intratant qe l'è sonada.

La botonera cont sistema a boton, inscambi, al figura 3, 4, 5 o 6 file de boton, l'è ciamada fisarmonega a boton e de quaivœlta in error fisarmonega cromatega anca se pur qe la version cont tastere de modell organisteg l'è ingual cromatega. A g'enn difarente posizion de boton, i plussee spantegade i enn el C-Griff ( sistema talian ) e el B-Griff ( sistema russ ).

A g'enn pœ i fisarmonege diatonege, ciamade anca armonege a mantex ( termen q' al ven – ind un territori governad de l'Imper Austrieg – de l'influenza lenguistega cont el jermaneg harmonika). Lumenanta l'esperienza del don Giuseppe Greggiati, qe 'l g'ha lassad ind el mantovan testimonianz storege incredibele ind el so Metodo per l'armonica a mantice, scrivud a man ind el 1842, incœ al se trœva a Ostilia (MN) ind el Fondo Musicale Giuseppe Greggiati e nunc publegad ind el liber de l'Attilio Amitrano, Il Metodo per l'Armonica a Mantice di Don Giuseppe Greggiati (La Grafica, 2012). I armonege a mantex i eren caraterizade de un minor numer de bass ( jeneralment 2, 4, 8 o 12 ), del poder sonar in mœd facil doma ind una quai tonalitaa.

Qests struments qì i enn tipegament bitoneg, val a dir ind el sqiçar l'istess boton i sonen do note devers ind bas a'l vers del mantex ( q' al pœ vesser in overdura o in sarament ).

I fisarmonege cromatege tradizional ( sia a piano sia a boton ) i enn inscambi struments unitoneg ( un boton al fa domà una nota indipendentement del vers del mantex ), anca se g'enn struments q'i sœmea a la fisarmonega ( 'me un quai Bandoneon ) qe anca se enn cromateg, donca permeten de sonar ind tute i tonalitaa, i enn a l'istess temp bitoneg.

El cœr de la fisarmonega l'è 'l mantex, q' al ven azionad del sonador per far vegnir dent' assee aria a far vibrar i anz. I anz i enn lame picinine de açal, intonade e controllade de valve ligade insema ai tasts, qe ind el vibrar fann sœ el son; i anz i enn pœ faite sœ insœ i soner, q' i enn dei suports de legn e, in bas a'l so timber, i vegnen spartide in rejister. El rejister plussee bass al se ciama 16 e l'è trasposer, val a dir qe 'l sbassa jo la volteza dei son de un'otava, qell de miz al se ciama 8 e qell volt al se ciama 4. El 8 e 'l 4 i enn no rejister trasposer, defat i combinazion dei rejister i enn metude in orden del rejister plussee bass.

I fisarmonege i pœden vesser classifegade ind tre grande categorie : fisarmonege de liss, de concert e de studi. Ogneduna de qeste categorie la g'ha dei carateristege propi.

De solet una media fisarmonega de liss la g'ha 3 vox a la man dreita ( otava bassa, otava central, otava central batenta, donca un zic stonada) e 5 a la mancina, per qest la ven ciamada ind terza e quinta. In jener qeste fisarmonege qì i enn colorade cont color devera sbalenad e imbellad cont scrite in madreperla. Qest per una question d'aspet.

Una fisarmonega japonesa del 1897.

A g'enn anca struments de concert qe i g'hann fin a 5 vox a la dreita e 7 a la mancina. I rejister i enn combinazion de vox, val a dir qei leve in sœ la cassa armonega q' i muden istantaneament plussee vox ind l'istess temp. Un quai nom de combinazion q' i se pœden catar fœra i enn: Master ( tute i vox metude denter ); Bassoon ( domà otava bassa ); Clarinet ( domà otava real ); Flute ( domà otava real ma cont un timber diferent ); Piccolo ( domà otava volta ); Bandoneon ( otava bassa + central ); Violin, Musette, Voce celeste ( otava central plussee vun o duu rejister batents ); Accordion ( otava bassa + real + real batenta ); Organ ( otava bassa + real + volta ). Ind termen plussee precis, qei rejister qì i se ciamen 16-8-4 ( master ); 16 ( bassoon ); 4 (piccolo); 16-8 ( bandoneon ) ecc.. I combinazion de rejister muden in bas a la fisarmonega : i fisarmonege de liss, come qei de studi, i g'hann 7 rejister in media. I fisarmonege de concert inscambi, ge n'hann fin a 11, perqè in qeste fisarmonege al ven jœntad de quai vœlta l'otav cassot q' a l'è un rejister del son ovatad e devera dolç. Ind i fisarmonege de studi e in qei de concert g'è no l'otava batenta per el fait qe tut i otav i enn acordads a la perfezion.

I fisarmonege se spartissen in Bass Standard e Bass Deslenguads in bas a'l fonzionament de la botonera de la man mancina : ind i prim, come jamò diit de sora, la man mancina la sona el compagnament ( bass e acord ), menter ind i bass deslenguads a g'è un convertidor qe 'l fa possibel sonar note singole cont la botonera mancina, in mœd de poder sonar bindei complesse a do man come sœ de un orgen o de un piano. Qella categoria qì de struments l'è drovada soratut de i concertista de musega classega e la ven studiada ind i conservatori indove a l'è stait piazad dent' el post per insegnar de fisarmonega, metud dent' ind i programa ministeriai talian domà ind el 1993.

Regordom el prim post de fisarmonega metud dent' a Pesaro del Maester Sergio Scappini qe 'dess al insegna a'l Conservatori Giuseppe Verdi ( Milan ). A g'enn fisarmonege q' i g'hann sia i Bass deslenguads qe qei standards : in qei fisarmonege lé la botonera mancina la g'ha dei file dedegade ai bass deslenguads e olter dedegade ai bass standards.

El maester Salvatore di Gesualdo, professor a'l Conservatori Cherubini de Fiorenza, l'ha scrivud la vox fisarmonega ind el "Nuovo Dizionario dell'UTET". A la fin dei agn 2000 l'ha idead la fisarmonega de Concert "VI SdG", insema a olter composidor del dé d'incœ, come l'Adamo Volpi, el Lino Liviabella, el Luciano Fancelli, l'Efrem Casagrande, el Luigi Ferrari Trecate, el Vittorio Melocchi, el Gianfelice Fugazza, el Gervasio Marcosignori, el Bio Boccosi, l'Astor Piazzolla e tants olter, cont i soe composizion orijinai e trascrizion dei grands composidor del '700, '800 e '900 g'hann dait 'na man e dervid i œss ai antege e nœve sonoritaa. Cont l'evoluzion de la tecnolojia, i enn staits faits sœ tants sistema eletroneg MIDI de aplegar ai fisarmonege.

Ind i temp anteg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un istrument qe al sœmea tant a la fisarmonega, cont i 'stess sistema mecaneg, a l'è stait fait sœ in sœ la bas de un projet del Leonard de Vinci, contegnud ind el codex Fol.76r del Codex Madrid II[1]. El strument a l'è stait fait sœ del liuter Mario Buonoconto, e sonad ind el Salone degli Stemmidel Municipi de Castelfidardo, del fisarmonexista Denis Biasin. El liuter Buonconto l'ha insì diit : "Un dissegn qe nissœn al cognosseva fin a'l 1970, ma de qe se n' sentiva 'l valor. De fait, l'anticipa de "breg" trixent agn l'invenzion de la fisarmonega. I indegazion qe el Leonard l'ha lassad i enn essenziale ma importante : una tastera vertegal, un mantex a dobia azion qe 'l fonziona ind tuts duu i vers, una serie de cane de legn o de carta, indove la jenialitaa la se trœva ind el jenerar una corrent d'aria qe la fa son." [2]. El son de qella recostruzion a l'è debon diferent, perqè a l'è jenerad de cane de legn. El strument l'è stait lavorad intregament a man; l'è stait metud fœr in esibizion press el Musee Internazional de la Fisarmonega fin a la fin de l'ann 2009.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. La Fisarmonica di Leonardo da Vinci al Festival Internazionale Fisarmonica. 14 gennaio 2009. URL consultad in data 21 ottobre 2009.
  2. La Fisarmonica di Leonardo Da Vinci. 16 ottobre 2009. URL consultad in data 21 ottobre 2009.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Attilio Amitrano, Metodo per l'Armonica a Mantice di Don Giuseppe Greggiati del 1842, ed. La Grafica, Mori (TN) 2012, ISBN 9788897402114
  • Pier Paolo Sancin, Il libro dell'armonica, ed. Pizzicato, Udine 1990, ISBN 8877361832

Vox arente[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]