Strument musegal

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
El baget, per esempi, tipeg ind la musega tradizionala lombarda, a l'è un strument musegal de la familia dei aerofon.

I struments musegai i inn dei ojets drovads a far de la musega. Tut qell qe 'l pœl far su son al pœl vesser cunsiderad un strument musegal, ma el termen in jeneral al vœl referir-s a ojet specifegament fait per far musega.

I struments musegai i pœden vesser spartids in categurii:

  • Cordofon o struments a cord (spizzegads o sonads cont arc), indov a jenerar el son a l'è la vibrazion de i cord (comè el violin).
  • Aerofon o struments a fiad, indov una balaustra d'aria la passa denter a'l corp del strument e ind el vibrar la fa so son (comè el penfer).
  • Membranofon (comè 'l tambur), indov a jenerar son ge vœl una membrana qe la vibra (cont l'usaj de man o de ojet faits aposta)
  • Idiofon (per esempi la Marimba) indov a l'è l'istess corp del strument qe, ind el vibrar indeperluu, al manda fœra del son.
  • Eletrofon, indov el son al vegn jenerad cont un circuit eletreg o per un'induzion eletromagnetega.

Ind la storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Flauto di Divje Babe[1], ritenud el strument musegal plussee antig cognossud

La storia dei strument musegai la g'ha principi cont el principi de la cultura umana, quand i veniven drovads in riti e cerimonie, e qesto usaj al seguta, naturalment anca incœ, in tants culture minga ocidentai. La data e l'orijen del prim strument a l'è ojet de dibattit intra i studios. In seguit, i divers culture i hann sviluppad la composizion e l'esecuzion de melodie per l'intratteniment, e con l'evoluzion de la lor applicazion i cambien i struments.

Tuts i struments musegai, cont l'ecezion de qei elettrofon, i inn staits citads ind la leteradura antiga, comè i iscrizion Egizie e la Bibbia o probabelment anca in epoca precedent. El corp uman, bon de jenerar sia la vox qe soni percussiv, podariss vesser stait el prim strument musegal, o forsi i preie e i cepp vœds. Flaut de circa 9.000 agn passads, i inn staits ritrovads ind i sits arqeolojeg de la Cina. El flaut de Divje Babe trovad in Slovenia 'l risulta haver circa 41.000 agn.

Classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I struments musegai i pœden vesser classificads segond tants criteri. Intra i plu diffus qell basad in su l'usaj qe ne fa el strumentista, diffus fess e ripres ampiament ind la strutura de un'orqestra, e qell basad in sul metod de produzion del son, ind la version occidentala cognossud comè sistema Hornbostel-Sachs, cont un predecessor storeg ind l'India intra el 200 inanz e despœ Crist ("Nātyaśāstra/Bharata Muni").

La classificazion dei struments musegai a l'è una disciplina qe la sta indeperlee, per la qual i inn staits ideads vari sistemi ind i agn. I criteri plussee comun de classificazion i inn l'estension del strument, la soa grandeza, el material del qual a l'è fait o la manera ind la qual el son a l'è emetud, comè ind el plussee famos metod accademeg, la classificazion Hornbostel-Sachs. La scienza qe la studia i struments musegai a l'è ciamada organolojia. La pœl vegnir anca segond criteri divers, per esempi cont una differenziazion dei carateristege comun, o i tecnege de usaj, o el camp de aplicazion, per orijen jeografege.

Ad us del strumentista[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è la classificazion orientada a la strutura de l'orqestra sinfonega e la se scompartiss donca in:

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Museo nazional de la Slovenia - (femor d'ors cond duu bux, interpretad dei arqeolog comè toc de un rudimental flaut fabbricad de un om de Neanderthal). Ente nazional sloven per el turism. URL consultad in data 13 settembre 2009.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]