Acanthis flammea

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Carduelis flammea
On cardinalin in su la brocca de 'na pianta
On cardinalin in su la brocca de 'na pianta

Stat de conservazion
Classifigazion sientífiga
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Clas: Aves
Ùrden: Passeriformes
Famìa: Fringillidae
Zèner: Carduelis (sin. Acanthis)
Spéce: C. flammea
Nomm binomial
Carduelis flammea
Linèo, 1758
Acanthis flammea

El cardinalin o gegè[1] (ciamaa anca fanell de la regina[2]; nomm scientifegh: Carduelis flammea, Linnaeus, 1758) a l'è on usell passeriform de la fameja di Fringillidae.
A l'è spantegaa in Europa (anca in Lombardia), Asia e America del Nord.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cardinalin el mesura de norma 13 cm de longhezza, e 'l pesa intorna ai vint gramm.
La grandezza la varia segond la sotta-speci: la pussee granda l'è l'Acanthis flammea rostrata, la pussee penina la A. f. cabaret.
I sò piumm hinn maronn e negher: in su la crapa el gh'ha ona smaggia rossa (sia per i mas'c che per i femen). I mas'c, a partì del segond ann de vita, a gh'hann 'na smaggia rossa anca in sul pecc. El becch l'è giald scur.

Biologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cardinalitt a viven in rosc faa de 'na desena de esemplar. Fann el sò nid in tra i conifer, e fann trii o ses oeuv a la voeulta: i poresitt a nassen dopo 13 dì.

Sistematega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quell usell chì el gh'ha tre sotta-speci:

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Erasmo Buzzi, Catalogo ornitologico della provincia di Como e della Valsassina, 1870
  2. Lessico zoologico popolare della provincia di Cremona