Worms

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Worms
Comun
Worms - Bandera Worms - Stema
Worms - Sœmeanza
Worms - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Worms
Stat Germania
Land Rheinland-Pfalz
Distret
Circondari
Politega
Sindegh Adolf Kessel
(2019)
Territore
Coordinade 49°37′55″N 8°21′55″E / 49.631944°N 8.365278°E49.631944; 8.365278
OSM 62453
Voltituden 100 m s.l.m
Superfix 108,73 km²
Abitants 84 646 ab.
(31 dicember 2022)
Densitaa 778.5 ab./km²
Confin circondario di Alzey-Worms, circondario di Bad Dürkheim, Rhein-Pfalz-Kreis e circondario della Bergstraße
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 06241, 06242, 06246 e 06247
Codex postal 67547, 67549, 67550 e 67551
Sigla autom. WO
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Worms - Localizazion
Worms - Localizazion
Sit istituzional


Worms (Woms o Woams in dialett; Vormazia in italian storigh, del latin medieval Vormatia/Wormatia; in latin classigh Borbetomagus o Civitas Vangionum; Vermayza in giudee medieval) l'è ona città todesca cont ona popolazion de 79 727 personn (dato del 31. des 2012).

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Worms la se troeuva in del Land de la Renania-Palatinad, in del sud-ovest del Paes. La fa minga part de on circondari. L'è traversada del Reno, e per quest la partegn a la region del Reno-Neckar.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Domm de Worms

La città l'è stada fondada di Celta cont el nomm de Borbetomagus. In del primm secol prima del Signor gh'è rivaa el popol di Vangion, che l'hann occupada (de chì el vegn foeura el nomm roman de Civitas Vangionum). Ai temp di invasion di Barbar l'è staa on centro di Burgond e di Alemann.

Col passà del temp l'è vegnuda on centro important anca per la vita religiosa todesca; prima l'era consideraa vun di sitt indove eren succeduu on fracch de stori del ciclo di Nibelungh; poeu l'è stada ona sede vescovil. A Worms gh'è staa faa on bell poo de accordi politigh: in del 1122 l'imperador Rich V de Sassonia e 'l papa Callist II hann faa la pas in la lotta di investidur di vescov (el papa l'avaria eleggiuu i vescov, l'imperador gh'avaria daa i poder civil); in del 1519 l'è diventada ona città libera; in del 1521 l'imperador Carlo V l'ha ciamaa i princip todesch per ciappà ona quai decision sora i idei del Luter, che l'era staa invidaa a toeu part a la riunion (ona dieta): in la dieta i sò idei hinn staa condannaa, ma lù l'ha refudaa de desmett de cuntài sù in gir. In quell secol chì Worms l'è 'gnuda protestanta anca lee.

In del 1743 (13 de settember) gh'è staa faa on trattaa tra i Savoia, i Austriegh e i Ingles contra i Frances. Duranta la Segonda Guerra Mondial l'è staa traa giò squasi tutt el centro storigh, asca el vegg domm romanigh.

A Worms a gh'è anca el cimiteri giudee pussee vegg d'Europa e ona granda sinagoga romaniga (del 1034).

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]