Via Priula

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La via Priula al pass San March
« Hoo fad tajà una strada in de la preja viva... »
Alvise Priuli, 1593

La via Priula a l'è una strada del XVI secol, de circa 70 km, che la ligava la cità de Berghem a quella de Morbegn (SO), in del pont pussee volt la strada la riva a 1992 m s.l.m.

Di gran importanza strategega e comerciala, la via Priula la vegn fada su in tra el 1592 e el 1593 per orden del podestà de Berghem Alvise Priuli.

La via Priula incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Via Mercatorum portegada (a Averara)

La via Priula la fa de strada di comerc in tra i do bande in fina al XVIII secol quando che, a causa di cambiament politegh havud in de la region, in primis cont el disfaciment de la Republega de Venezzia cont el Tratad de Campoformio, la vegn doperada semper manch, in fina a crodà in d'un stad pessim che l'ha portada in fina ai noster dì in condizzion de degrad assolut.

Domà de recent, i varie aministrazzion locai s'inn interessade al recuperà questa antiga via che ia traversava, cont el provà a promoeuver di itinerari.

In tra quei chì se segnalen du longh trat: el prim in vall Brembana, indova che de Mezzold se poeul andà su in fina a la Cà San March, in d'un itinerari cont un dislivell important ma bell fess; el segond che el mena de Albarid, in provincia de Sondri, in de la vall del Bit.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La strada Priula del Giovanni Rinaldi, 1945.
  • La Ca' S. Marco e la strada Priula del Giovanni Rinaldi, 1953.
  • Albaredo e la via di S. Marco: storia di una comunità alpina del Patrizio Del Nero, 1985.
  • La strada Priula del P. Capellini e E. Guglielmi (Cesare Ferrari editore, 1987).
  • Da Bergamo all'Europa. Le vie storiche Mercatorum e Priula del Tarcisio Bottani e de la Wanda Taufer. Corponove Bergamo 2007.
  • Albano Marcarini, La strada Priula e la via Mercatorum, Lyasis Edizioni, 2009. 978-88-86711-90-6