Urtijëi

De Wikipedia
Urtijëi
Comun
Urtijëi - Stema
Urtijëi - Sœmeanza
Urtijëi - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Trentin-Sud Tirol
Provinça
Bolzan/Bozen
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 46°34′30.75″N 11°40′19.7″E / 46.575208°N 11.672138°E46.575208; 11.672138
OSM 47265
Voltituden 1230 m s.l.m
Superfix 24,16 km²
Abitants 4 793 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 198.39 ab./km²
Confin Kastelruth, Funes, Santa Cristina Valgardena e Laion
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0471
Codex postal 39046
Sigla autom. BZ
Codex ISTAT 021061
Codex catastal G140
Sant protetor Ulrigo de Asburgo
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Urtijëi - Localizazion
Urtijëi - Localizazion
Sit istituzional

Urtijëi in ladì (tudesch: Sankt Ulrich; italià: Ortisei) l'è ü cümü del Südtirol-Pruinsa de Bulsà e 'l se tróa 'n de la Al Gardéna che l'è öna al dolomìtega de la Ladinia.
Ol paìs l' se tróa a 1.236 méter söl lièl del mar, l'è zó 'n del fónd de la al e l'è metìt tra la rìa a drécia del Gardéna e i pé del Mut Rascesa.
L'è ü paìs türistèch tra i piö 'mportàncc di Dolomiti.

Ol paìs[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol boom del edilìsia a Urtijëi

Ol paìs l'è strècc e lónch in fónt a la al e l'è nasìt sö la Streda Rezia che amò al dé de n'có l'è la stràda principàla 'ndóe gh'è i negòse piö bèi e i türisti i và a spas.
La Streda Rezia la part da la céza parochiàl dedicàda al Sant Ülrìch e pò la pàsa per la piasa Sant Antóne, ol cör del pais, 'ndóe gh'è la ègia céza dedicàda pròpe al Sant Antóne e 'ndóe i ria töte i coriére.
Ach se l' türìsm l'è bazàt sö i albèrgh, i rèsidence e i garnì, ol paìs tra la fì di agn 90 del sécol XX e i prim 10 agn del sécol XXI l'è cresìt pròpe tat e l' s'è slongàt in de la al e l'è salìt sö sö la montàgna sö i còste piö bàse del Rascesa.
Và regordàt però che töte i cà i è fàce a la manéra gardenéza, bàite e cà de montàgna, con tat lègn, bèle decoràde, öna quach pròpe afrescàde e ògne cà 'l gh'à 'l sò nòm, tat che 'l paìs l'à mia perdìt ol sò göst de paìs de montàgna, la fórse perdìt del töt la céra del paìs de montagna d'öna ólta per ciapà chèla de stasiù de sci del dé de 'ncö.

De èt[Modifega | modifica 'l sorgent]

La céza de San Jacob
La céza de Sant Antóne
La céza de Sant Ülrìch


  • La cèza parochiàl dedicàda al Sant Ülrìch,
  • La céza ègia 'n piàsa Sant Antóne,
  • Sant Jacob che l'è öna bèla frasiù a 1.400 méter co la sò céza,
  • La Cësa di Ladins (che l'è la cà di Ladì) col Museum Gherdëina,
  • I straurdinàre belèse natüralìsteghe.

Per scià[Modifega | modifica 'l sorgent]

Urtisèj l'è 'n del comprensòre del Dolomiti Superski che l' gh'à piö de 1000 chilòmeter de piste, la Al Gardéna - Mont Seuc la gh'à 180 km de piste de sci e tra chèste i piö bèle i è la Saslons, 'ndóe la se té la discéza lìbera de Còpa del Mónt, la Dantercèpies e i dò piste del Seceda. Ol Mont Seuc l'è menimà l'ideàl per chèi che i è dré a 'mparà a scià o per chèi che ghe piàs ol sci de fónt.

Montàgne e impiàncc de risalìda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Da Urtijëi s'pöl ciapà, de dré a la céza parochiàl, ün öf e pò öna fünivìa che la pórta a i 2.500 méter del Seceda, sia per indà a scià sia per fà di bèle spasezàde d'éstàt.
Öpör s'pöl ciapà la fünicolàr del Rascesa e 'ndà a proà la pista de slitì o fà di bèle spasezàde d'éstàt.

S'pöl pò ciapà l'öf che l' pórta sö l'Mont Seuc che l'è ün altipià sö i 2.000 méter de 'ndóe se èt pròpe bé ol Saslónch, ol Saspiàt e pò 'l Sciliar.

Zét de Urtijëi[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Urtijëi gh'è nasìcc:

Oter progecc[Modifega | modifica 'l sorgent]