Tranvia de Padova

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Mappa de la linia

La red di tram de Padova a l'è on tram su gomma Translohr che 'l quatta Padova dal 2007 cont 26 stazion per 10 km.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal 1990 a l'è in progett on sistema noeuv de tram, e i finanziament riven in del 1995. Cont el cambi de la giunta se voeur pu fà el tram, ma per perd no el finanziament se scerniss de fà on sistema su roeuda a guida vincolada.

In del 2001 a l'è fada la gara de appalt, che la prevedeva di autobus senza binari de guida e cont el volant: Sta caratteristica a l'è poeu stada no respettada e gh'è staa di critich.

I lavor a hinn duraa dal 2003 al 2005, e lungh l'addestrament di manetta gh'è staa 5 derajament.

El sistema a l'è attiv offizialment dal 24 de marz del 2007. El 5 de dicember 2009 l'è staa slongaa finna a Pontevigodarzere.

Critich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segnal de pericol rodaia

El sistema a l'è staa criticaa soratutt per via de la soa rodaia, che la sborda e che l'è assee pericolosa per i ciclista e i motociclista.

La magistratura l'ha recognossuu 31 dagn dovuu a la tranvia, tucc valutaa men de 2'000€.

In di rivier a sed protegiuda a l'è proibida la circolazion di biciclett.

A gh'è anca on Comitaa di Vittim del Translohr, che 'l denuncia pussee de 250 ferii e 1 mort.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema a l'è attiv dai 6.20 e 0.40 de tucc i dì, e gh'è on cadenzament minim de 8 menut. A pien regim la podarà avègh on cadenzament de 4 menut.

Ogni tram el gh'ha on GPS che 'l permett de segnalà el temp di tram ai pensilinn.

Material rotabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

La flotta a l'è de 10 tram su gomma Translohr, a 3 cass.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]