Thor

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Thor con scià el sò martell Mjöllnir in d'on quader del Mårten Eskil Winge del 1872.

Thor (nors antigh: Þórr) l'è vun di dei pussee important de la mitologia germanega.
L'era el dio del tron, e l'è cognossuu per i sò longh bataj contra i Gigant.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

"Thor" l'è la version inglesa del nors antigh Þórr, che la va inanz anca incoeu in de l'islandes Þór.
A l'è cognossuu anca tant 'me Donar in todesch antigh e olandes, Þūnor in ingles antigh, Tórur in faroes, Tor in svedes, danes e norveges, Tonger in frison. El nomm el deriva de la radis germanega *Thunraz, che la voeur dì "tron" (cf. ingles modern thunder, todesch donner e via inscì) e l'è de origin indoeuropea (cf. el latin tonus).

I origin mitologich e la fameja[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'era el fioeu de Odin (re di dei) e de Jörð (la dea de la terra), e l'era el pussee fort di Æsir. El viveva a Ásgard, in del regn de Þrúðvangar, in del castell de Bilskirnir.

Intant che Odin l'eva consideraa el re di dei, Thor l'eva pussee che alter el dio di omen, e per quest l'era ben amaa di gent de la Scandinavia. I Vichingh i se faven ciamà anca el Popol de Thor. El dio l'era representaa con la barba longa e rossa e i muscoi possent, e 'l gh'aveva duu aspett de la personalità: el primm l'eva quell del gigant fosch e brutal; el segond inveci le faseva vedè tant 'me on bonascion con di aspett anca comegh.

La soa miee la se ciamava Sif e l'era la dea de la fertilità, cont i cavei dorad compagn del forment, faa su di nan dopo che Loki el gh'aveva tajaa via quei originai. Thor el gh'ha 'vuu anca alter moros asca la miee: per esempi, la gigantessa Járnsaxa la gh'ha daa a lu on fioeu ciamaa Magni. De la Sif el gh'ha 'vuu Þrúðr e Móði; el gh'aveva anca on fiolasc ciamaa Ullr, che però l'era on bagai domà de la Sif.

I ogett de Thor[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa forza, giamò legendaria, la cresseva grazie a trii arnes che lu el bandonava mai, e che le faseven vegnì quasi invicibel: ona cintura che la ghe redobbiava la forza, on para de guant de ferr e 'l martell Mjöllnir, on istrument doperaa per colpì i moster e i nemis. El fonzionava tant 'me on boomerang, e 'l rapresentava ona saetta: donca el nonziava el rivà de la pioeuva.

El sò mezz de trasport a l'eva on carr tiraa de dò caver (Tanngnjóstr e Tanngrisnir). Anca quei besti chì i gh'aveven di poter portentos: duranta i sò viagg, el Thor je mangiava a la sira e 'l coservava la pell e i oss; a la matin, i dò caver eren renassuu.

Influenza coltural[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nomm de Thor l'è restaa conservaa anca incoeu in del nomm del giovedì doperaa in di lengov germanegh: varda per esempi l'ingles Thursday, el todesch Donnerstag, l'olandes Donderdag. Anca in finlandes la s'è fada sentì l'influenza germanega, e defatt el giovedì el se ciama Torstai. El nomm del giovedì l'è staa formulaa per imità quell doperaa in di paes de coltura latina: defatt el Thor l'è on poo el corespondent del Giove, perchè hinn tucc duu signor del tron.

Inoltra el nomm del dio l'è anmò bell doperaa in di paes de la Scandinavia.

Thor a l'è anca on personagg di fumett american de la Marvel.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]