Fulmin

De Wikipedia
(Rimandad de Saetta)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On rosc de saett.

El fulmin o fulmen (o saètta) a l'è ona scarega elettrega de dimension bei grand in de l'atmosfera.
La nass in tra duu corp cont ona diferenza bella volta de potenzial elettregh.
I fulmin che se veden mèj hinn quei in tra i nigol e 'l soeul: però gh'è anca di fulmin in tra dò nigol (ciamàa saètt [1]), o anca denter l'istèssa nigola. Gh'è staa di cas de saett in tra 'na nigola e on reoplan. I pussee rar de tucc hinn quei che nassen del terren fin su ai nigol.
El nomm saètta el deriva del latin "sagitta", che 'l voeur dì freccia.

Formazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In condizion de bèl temp el camp eléttrich a l’è dirètt de bass, de già che la Tèrra la gh’ha la carega elèttrica negativa rispètt al ciél. In condizion del bèl temp el valor del camp elèttrich a l’è E=180 V/m e in su tutta la Tèrra la se forma ona corrent de bel temp de 180 A. La corrent del bèl temp l’è bilanciada di fulmin che succeden in del cors di temporaj.

In del cors di temporaj i nivol hinn caregà in manera negativa a la base e positiva de sora. Quand che ‘l ven superàa on cèrt valor limit del camp elèttric infra la part de bass de la nivola e ‘l soeul el succed el fulmen. Se la differenza de carega a l’è infra i nivol arent el pò anca succed de ona nivola a al’altra. La scarega nivola-soeul la succed in du temp:

  • prima la ven giò ona scarega guida o pilòta che la part quand che la carega ind la nivol la superà ona cèrta soja. La scarega pilòta la va giò cont ona velocità de 8000km/s e la ionizza adrèe al sò percors.
  • quand che la scarega pilòta la riva visin al soeul (50-100m) la ven su del soeul la scarega de ritorna fada su de on fluss de caregh positiv che vegnen su de la superfice terrèstra.

La scia del fulmen la pò vèss vista quand che i dò scàregh se incontren.[2]

Gh’è trii meccanismi de caregà i nivol:[2]

  • meccanismo induttìv
  • meccanismo minga induttìv
  • meccanismo convettìv


Quand che i cristàj de giazz vànn contra di granèj che vànn giò, i cristàj de giazz diventen caregàa su in menera positiva, inveci i granèj in manera negativa.
La part de sora del temporal la se carega in manera positiva, quèlla de sòta in manera negativa.

Meccanismo induttiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per via del camp elèttric normal in condizion de bèl temp i gott pussée gròss ch’hinn ‘drée a borlà giò gh’hànn la carega positiva vèrs el soeul e negativa de l’altra part (perché s’hinn elettrizzàa per induzion elettrostatega). Quand che borlen giò incontren i gott e cristaj de giazz piscinìtt che inveci hinn tràa su de la corrent ascendenta. Quan che se incontren la gotta pussée gròssa caregada in manera positiva de bass ghe da la sò carega positiva a quèj piscinìtt e cont el borlà giò se portà adrée ind la part bassa de la nivola la carega negativa, inveci i gottin vann su e se porten adrée la carega positiva. La part de bass de la nivola l’è caregada in manera negativa e la fa caregà el soeul in manera positiva per induzion.[2]

Meccanismo minga induttiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond el meccanismo minga induttiv i cristàj de giazz pussée frècc ghe dann la sò carega elèttrega negativa ai granèj pussée gròss ch’hinn ‘drée a borlàa giò, per differenza de temperadura. I granèj pussée gròss poeu van giò e quèj pussée piscinìtt vann su compagn che in del meccanismo induttivo.[2]

Meccanismo convettiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

El pò succed anca cont el benl temp che di boll d'aria caregà in manera positivà menen su dal soeul la carega elèttrica.[2]

Tipi de fulmin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El tipo de fulmin el dipend de com’è che i caregh elèttrich de segn contrari hinn spartìi de denter e intorna del cumulonemb.[3]

  • Fulmin nivola-soeul ch’infra de lor gh’è:

- i fùlmen negatìv (che se foeurmen infra la base negativa e ‘l soeul positiv);

- i fùlmen positiv (che se foeurmen infra la sommitàa de la nivola positiva e ‘l soeul negativ) ;

  • Fulmin nivola-nivola infra la base e la sommità de la nivola;(anca ciamà saètt [4])
  • Fulmin nivola-aria, negativ o positiv anca in quèll caso chì.

Pericoj[Modifega | modifica 'l sorgent]

On còrp ciappàa de on fùlmin e ven scaldàa per effètt Joule, e i grand corrent che passen pòden, second i casi, brusàll o fóndell al moment; quand che on fulmin el se scàrega ind l’acqua, la pò vaporizzàla.

Quand che on fulmin el ciapa ‘na persòna, a se parla de ‘l fulminà: ind ona frazion de second on fulmine el pò danneggià el cervèll e fermà el coeur. Dato che l'impùls elèttrich a l’è caratterizzàa anca de alt freguenz [5], ona part de la corrent la corr via in su la superfice del còrp, de manera de brusà la pèll. Se stima, che in del cors de on ann, pussée de mila persòn vegnen ciapàd de on fulmin.

Anca se on persòna l’è nò caipada direttament, on fulmin el pò tuttamanch provocàgh di dàgn grave. L’onda d’urto la pò ciappà denter i persòn arent, spostàj e stordìj. Se ‘l fulmin el si scarega in su on alber, chèsschì el s’cioppa per via de la vaporizzazion improvvisa de la linfa e ‘l manda foeura di schégg. A vèss ciapà de on fulmin a l’ on avveniment nò tròpp probabil, man nanca rarissìm, s’a se gh’hànn minga i giust precauzion quand che ‘l pò succed. Al fin de diminuìnn i ris’c se duperen i parafulmin.

Quader general di fenòmen elèttrich ind l’atmosfera

i scaregh elèttregh hinn tràd visìn de la presenza di materiàj conduttor oppur de energia ind i sò vari form, e, anca se el materiàl a l’è l’istèss tenden a concentràss in sui pont. Defàtt, la densità de càrega elèttrica (rappòrt tra la càrega del còrpo e la soa superfice) misurabil ind on material conduttor al’è massima ind i sò pont e ind di sò spigoj indoe tenden a concentrass i partìcol elèttrich liber, de già che come che la carega q a l’è costanta, cont el diminuì de la superfice S del còrp l’aumenta la densità di carega: a l’è second quèll princippi chì che ‘l funziona el parafulmin.

La ca’, compagn de tucc i loeugh ciùs hinn on ripàr sicur in caso de temporal. Dedenter se consiglia de:

  • doprà minga i pareggiadur conligàd con la red elèttrica e i telefon fiss foeura che quèj senza fil;[6][7]
  • toccà ming i element de metàll ‘me i tubi e i part de metàll di pòrt e i finester;[8]
  • fa nò la dòccia, lavà i piàtt e ‘vègh nò di contàtt con l’acqua;[9]
  • Tegnì ona distanza d’on quaj meter di pòrt e i finèster.[6][7]

In di loeugh ciùs i cellulàr a doperà i cellular a l’è sicùr che el so camp elettromagnetich a l’è nò assée de tirà visìn i fulmin.[10][11]

L'otomòbil e i reoplàn hinn quasi sicur perché hinn ona gabbia del Faraday e donca tajen foeura l’ambient dedenter di camp elèttrostatich che gh’è de foeura.

Se gh’è nò on loeugh ciùs, la posizion pussée sicura a l’è de stà piagà in sui genoeucc, de stà minga in pe o trà in sul terren, e anca de stà nò in grupp con di alter persòn. La vesinanza de ròbb sporgent, compagn di alber, e pal e ‘l contàtt con di mass d'acqua, ‘me ’l mar e i lagh, a hinn di sorgent de ris’c. El còrpo uman a l’è on conduttor elèttrìch: per quèst la posizion piegada in sui genoeucc, e distant di alter, a l’è quèlla che la spiscinìss la superfice conduttora e del scambi de calor che la podariss trà visin on fulmin. [9].

Rilevazion di fulmin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scultà i fulmin con la radio[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona part de l'energia del fulmin (circa el 10%) a l'è spanduda 'me ond radio. Ona radioAM in su ona freguenza libera de trasmission la pò rilevà i fulmin fina a 160 Km de distanza in del cors del dì e fin anca a 300-400 km de nòtt. I fulmin pròvochen di scrìzz de 0,2-2 second ciascehdun.

Di interferenz longh e uniform (che duren 2-3 second) insegnen di scàreg che vegnen domà de l'incuden del cumulonemb, e hinn tipich di temporaj ch'hinn 'drée a mangiàss foeura.

Di interferenz curt e irregolar (che duren 0,2-2 second) insegn di scaregh svèlt tipich di noeuv cèllul de temporal ch'hinn'drèe a fass su.

Tuttamanch domà cont el scultà i fulmin con la radio l'è difficil prevedè el mòto de on temporal de già che l'è difficil de capì qual'è che l'è el temporal de indoe vegnen, anca se per mèzz de quèll sistèma chì a se pò rilevà on temporal innanz che 'l pòda vèss vedùu.[12]

Fulminometro[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fulminometro a l'è 'na rete de antènn de rilevà i fulmin e capìnn anca la sò posizion.[13]

Per savenn pussee, varda l'articol Fulminometro.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. https://medicinaonline.co/2017/03/09/differenza-tra-tuono-lampo-e-fulmine/
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 75. ISBN 978-88-483-0992-9.  Eror de sintassi: Eticheta <ref> minga valida; el nom "fulmin" l'è stad definid diverse volte con di contegnud diversi
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 77-78. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  4. https://www.innaturale.com/quale-la-differenza-tra-lampo-fulmine-e-saette/
  5. John G. Webster (2003). Electrical Measurement, Signal Processing, and Displays (in ingles). CRC Press, 29-4. ISBN 0-8493-1733-9. 
  6. 6,0 6,1 NWS Lightning Safety. URL consultad in data 9 luglio 2015(arqiviad de l'url orijenal in data 4 agosto 2015)
  7. 7,0 7,1 Flash Facts About Lightning. URL consultad in data 9 luglio 2015.
  8. Dettaglio Cosa Fare Idrogeologico | Dipartimento Protezione Civile. URL consultad in data 9 luglio 2015.
  9. 9,0 9,1 NWS Lightning Safety Home Page. URL consultad in data 9 luglio 2015(arqiviad de l'url orijenal in data 9 luglio 2015)
  10. NASA Chat: Striking Up a Conversation About Lightning. URL consultad in data 9 luglio 2015.
  11. NWS JetStream - Lightning Frequently Asked Questions. URL consultad in data 9 luglio 2015.
  12. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 83-85. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  13. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 92-93. ISBN 978-88-483-0992-9.