Strada

De Wikipedia
(Rimandad de Strad)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Costruzion di strad tipega di grand città

Ona strada (anca strava, straa) a l'è l'infrastruttura de strapòrt pensada per la circolazion di veicoi terrester, per la pupart su roeuda, e marginalment di bestij e di pedon, de che la circolazion esclusiva a l'è deputada ai cammin e ai sentee.

Ogni strada a l'è fàda su de ona carensgia o pussee, dividuda in corsij, cont la possibilità de 'vègh di corsij reservaa, de emergenza, di marciapee o di banchinn estern.

Squasi tucc i strad gh'han on limit de velocità per garantìnn la sicurezza, e soratutt in di gran strad de scorriment gh'è di limitazion per i veicoi senza motor e per quej pussee lent e ògni strada la gh'ha 'na man de tegnì, che la stabiliss el sens de circolazion di veicoi che ghe viaggen sora.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I strad nassen, in pratega, cont l'invenzion de la roeuda, per permètt ai carr de viaggià in manera pussee segura e svelta.

I imperi pussee important de la storia antiga han faa su di red stradai per conligà i sò center: I pussee famos a hinn i strad roman ma anca l'Imperi Persian l'ha faa su 'n importànta red di strad.

I strad roman eren per la pupart in linia, anca cont la costruzion de pont e gallerij, e selciaa o faa cont la gera.

In del Medioev i strad eren faa men e tipicament eren men curaa: I strad pussee important de l'Imperi Roman hinn restaa in pee, anca se men curaa, grazia anca ai cammin di pellegrin.

Finna al rivà de Napoleon squasi tutt el mond el guidava a mancina, perchè a l'éra pussee fazil fà di sconter in arma: L'imperator franzes l'ha impost in di sò territori la guìda a drizza per di reson ideològich, anca se giamò la Russia de la Lisabetta, per di reson de praticità de strapòrt di gran quantità de mercanzia, l'eva scernuu la guìda a drizza. Cont el temp la pupart del mond l'ha scernuu la guida a drizza e i Stat cont la guìda a manzina a hinn per la pupart ex colonij del Regn Unii.

Cont el rivà di automòbil nassen anca i primm autostrad, di strad a scorriment svelt per permettegh de spostàss pussee a la svèlta: La prima a l'è stada l'Autostrada di Lagh, in Lombardia, in del 1924, cont di alter esperiment in Europa 'me l'AVUS de Berlin.

Dopo de la segonda guerra mondiala e 'l cress economich, soratutt a Occident, el numer di strad el s'è volzaa fiss per el volt numer di veicoi in circolazion e i necessità de viabilità e gh'è stada anca ona reduzion del strapòrt publegh su rodaja, inveci in del Blocch Oriental a l'è staa mantegnuu on bon sistema de strapòrt publegh su rodaja, anca per la disponibilità pussee bassa di vittur.

Classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ogni Stat el gh'ha la soa classificazion di strad, che la pò revardà sia la costruzion, per esempi in del numer di corsij e la separazion di carensg (per esempi l'autostrada e la superstrada), sia per el posizionament e i località servii (per esempi la strada urbana) sia per la competenza e l'importanza logistega (per esempi la strada statala), despess mittuu insemma: Per esempi in Italia i strad urban e extraurban a hinn classifegaa differentement a segonda de la presenza o men de la separazion di carensg.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]