Stepan Bandera
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

El Stepan Bandera (in ucrain Степан Андрійович Бандера; Staryj Uhryniv, 1 de sginer 1909 - Monegh de Baviera, 15 de otover 1959) a l'è stad un politegh ucrain, leader de la fazzion nazzionalista de estrema destra de l'Organizazzion di Nazzionalista Ucrain e fondator de l'Armada insurrezzional ucraina.
Biografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]Prim agn
[Modifega | modifica 'l sorgent]El nass in Galizzia, al temp part de l'Imperi Austro-Ongaregh, l'era fioeul de l'Andrij Bandera, pret de la Gesa greco-catolega ucraina, e de la Myroslava Głodzińska: el gh'haveva set in tra fradei e sorelle. El ven su in Polonia in d'una familia patriotega e religiosa, tant che el pader el se sgionta 'me capellan a l'Armada Ucraina Galizziana dopo che l'Imperi Asborgegh l'era borlad sgiò: el fa minga la scoeula elementar per la prima guerra mondial, ma el fa vari sport, el sona el mandolin e 'l se met denter a un cor.
Atività politega
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ghe va dent in del nazzionalism ucrain sgiamò de sgiovin, in del 1936 l'è condanad a mort in Polonia per el so roeul in del mazzament del minister d'interni Bronisław Pieracki, ma poeu ghe fann la comutazzion in preson a vita. El scapa del camuscion cont el rivà di todesch in del 1939 e 'l fa San Michel a Cracovia. El deventa collaborazzionista coi nazista inscì de havégh un Stat ucrain independent, e 'l vedeva in l'invasion todesca 'na gran oportunità, ma i raport cont i nazzionalsocialista eren gram, perchè l'ideja de 'n Stat ucrain independent, anca se del tut conligad al proget nazista, la ghe piaseva no, e infin el finiss in del camp de concentrament de Sachsenhausen, del che el liberen in del 1944 per fàgh fà di azzion de sabotasg contra l'Armada rossa. Fornida la guerra l'è menad in Germania Ovest sota protezzion liada e l'è copad a Monegh de 'n agent del KGB cont el tossegh.
Regord e memoria
[Modifega | modifica 'l sorgent]A l'è una figura propi controversa, vist che i azzion di nazzionalista hann lassad mort pussee de centmila polach e l'ha collaborad a l'Olocaust in Ucraina, ma l'è vun di esponent pussee important del nazzionalism ucrain: per un quajvun a l'è donca un eroe nazzional, per un quaj alter un traditor fassista vesin a l'Hitler. Con l'invasion russa de l'Ucraina a l'è deventad pussee tollerad, con strade in di zone ciapade indree di ucrain che gh'hann havud el so nom, el fàgh su de monument e 'na certa glorifegazzion, cont una magioranza di ucrain che 'l veden ben. Per di sondagg del 2013, in Galizzia l'è semper stad vist mej, menter in di bande de lengua russa pesg, anca se in del rest de l'Ucraina de lengua ucraina l'era vist mal.
Gh'è anca di monument dedicad a lu in varie cità ucraine, i pussee important a Ternopil, Bučač, Stryj, Bučač, Drohobyč, Leopol, Chmel'nyc'kyj e Kolomyja.
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Stepan Bandera