Stat Unid d'America

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Statt Ünii)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Stat Unid d'America
Stat Unid d'America - Bandera Stat Unid d'America - Stema
In God We Trust
Stat Unid d'America - Localizazion
Stat Unid d'America - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal the United States of America
Lengue ofiçai Lengua inglesa
Capitala Washington
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Joe Biden
Capo de Govern Joe Biden
Superfix
Totala 9 826 675 km²
Popolazion
Totala 331 449 281 ab.(1º april 2020)
Densitaa 33.73 ab./km²
Jeografia
Continent America del Nord
Confin Messich e Canada
Fus orari UTC−12:00, UTC-11, UTC-9, UTC−8, UTC−7, UTC−6, UTC-5, UTC-4, UTC+10, UTC+12, Samoa Standard Time Zone, Atlantic Standard Time, Central Standard Time, Alaska Time Zone, Mountain Standard Time e Chamorro Time Zone
Economia
Valuda Dolar statünidens
PIL (nominal) 23 315 080,56 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 US, USA, 840
TLD .us
Prefiss tel. +1
Sigla autom. USA
Inn nazional The Star-Spangled Banner
Evoluzion storega
Proclamazion 12 magg 1784
 

I Stat Unid d'America (United States of America in ingles) inn una federazzion de l'America del Nord, cont anca di territori in l'Oceania, che la confina a Nord cont el Canada e a Sud cont el Messich

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima colonia inglesa che l'ha tolt poeu part ai Stat Unid a l'è fada su in del 1621. In del 1776 i 13 Colonie deciaren l'independenza contra el tratament dispotich del Re de Gran Bretagna e riessen a vincer e a fass recognosser in del mond, con la Maderpatria hann fad poeu una guerra in del 1812 ma dopo i raport inn stad assee boni.

In tra el 1861 e 'l 1865 i Stat del Sud formen la Confederazzion e la gh'è donca una guerra civil che a la fin la mena a la vitoria del Nord e a la fin de la s'ciavituu in tuta la federazzion. I problema razziai però fornissen no li e ghe resten di formi de segregazzion fina ai agn '60 del secol quell de XX.

I Stat Unid toeuven part a la prima guerra mondial tardivament e a la segonda guerra mondial quand che i giapones bombarden Pearl Harbor e inn vuna di forze guida di Liad. Quand che la s'ciopa la guerra freggia inn in tra i dò superpotenze insema a l'Union sovietega e guida del bloch ocidental.

In tra i do guerre la gh'è l'inscì ciamada Granda Depression che l'ha menad el president Franklin Delano Roosevelt a fà un grand pian de spesa publega ciamad New Deal.

El 11 de setember 2001 i Stat Unid inn tacad di terrorista e donca tachen a fà una guerra contra el teror che la mena a l'invasion de l'Afghanistan e de l'Iraq.

Coltura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inn e bandera[Modifega | modifica 'l sorgent]

La bandera di Stat Unid d'America l'è fada de 13 righe, che representen i 13 colonie originai, e de 'n numer de stelle pari ai Stat de l'Union, incoeu 50. L'inn, The Star-Spangled Banner l'è propi dedicad a la bandera e l'è stad scrivud 'me dedica a la guerra in tra i Stat Unid e 'l Regn Unid del 1812.

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema statunitens l'è fondad in su trii ram del governo: l'esecutiv - guidad del President di Stat Unid -, el legislativ - cioè el Congress di Stat Unid - e 'l giudizziari, cont a capo la Cort Suprema di Stat Unid. El Paes l'è una federazzion e tucc i poder che inn no dad esplicitament al governo federal inn garantid al Stat e al Popol, inscì 'me che l'è scrivud in l'emendament quell de noeuv de la Costituzzion di Stat Unid.

El Congress, fad su de la Cambra di Representant e del Senad l'è elegiud in manere diferent: la Cambra l'è elegiuda cont el sistema uninominal ogni 2 ann menter in del Senad ogni Stat el gh'ha 2 senator che inn elegiud a nivell de Stat e l'è renoeuvad del tut ogni 6 agn, cont un renoeuv de 1/3 ogni 2 agn. El sistema el gh'ha un bipartitism de facto in tra i Republegan e i Democrategh.

El president, incoeu el democrategh Joe Biden, l'è elegiud ogni 4 agn indiretament: ogni Stat - e 'l Distret de Colombia - el gh'ha un tot de grand eletor che voten per el President e che inn assegnad, in 48 di 50 Stat, a quell che l'ha otegnud pussee de vot in del Stat.

I giudes de la Cort Suprema e de tut i Cort Federai inn nomnad del President, cont el consens del Senad, e resten in carega a vita. 'Sti Cort dependen de l'articol III de la Costituzzion, ma gh'è anca di cort ciamad "de l'articol I" che inn istituid con lesg del Congress e indova che, de solit, el mandad l'è no a vita.

Oltra ai Stat gh'è i territori, che poden vesser organizzad o men, cioè havégh o no un so governo autonom fondad in su 'na lesg organega, e incorporad o minga incorporad, definizzion ligada a l'aplicazzion de la Costituzzion, completa in del prim, parziala in del segond, limitada ai dirizz fondamentai e a quell che 'l scerniss el Congress.

Incoeu i territori abitad organizzad e minga incorporad inn el Puerto Rico, Guam, i Samoa Americane, i Isole Marian del Nord e i Isole Verdin American. I Isole Minor Esterne di Stat Unid inn inveci minga abitad, minga organizzad e nanca incorporad, foeura che per l'Atoll de Palmyra, indova che la Costituzzion la var pienament e indova che, paradossalment, vun che 'l nass lilinscì el saria citadin di Stat Unid grazzia a l'emendament quell de quatordes.

Sigurezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Forze de polizzia e de intelligence[Modifega | modifica 'l sorgent]

In general el compit de garantì la sigurezza l'è in man ai Stat, che gh'hann una soa polizzia, e che deleghen part de quell poder chì ai contee - indova che 'l gh'è el sceriff - e ai cità, cont i dipartiment de polizzia.

A nivell federal la gh'è una quaj forza de polizzia che la fa respetà soratut la lesg federala:

Per l'intelligence gh'è do principai agenzie:

Forze armad[Modifega | modifica 'l sorgent]

El President di Stat Unid l'è 'l comandand in capo di forze armad, che inn fad su de:

Gh'è anca varie unità de riserva, i pussee important quei de la Guardia Nazzional di Stat Unid, che inn organizzad a nivell statal e dependen del governator del Stat se inn no ciamad de la Federazzion. I Stat poden havégh anca di forze statai de difesa, che dipenden semper del governator.

Stat de l'Union[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]


 
I statt de l'America del Nord
Antigua e Barbuda | Bahamas | Barbados | Belize | Canada | Costa Rica | Cuba | Dominica | El Salvador | Giamaica | Grenada | Guatemala | Haiti | Honduras | Messich | Nicaragua | Panama | Republega Dominicana | Saint Kitts e Nevis | San Vincenz e Grenadin | Santa Luzia | Statt Unii | Trinidad e Tobago