Stats Unids de la Granda Austria
I Stats Unids de la Granda Austria (tedesc: Vereinigte Staaten von Groß-Österreich) i è staits un projet de reforma radicala de l'Imper Austro-Ungeres proponid da un grœp de studios vexin a l'Arciduca Francesc Ferdinand d'Asburg-Este e a la so moier Sophie Chotek von Chotkowa, de orijen ceca, qe l'è mai stait realizad. Qesta proposta in particolar l'è staita svilupada da Aurel Popovici indel 1906.
L'imper di Asburg l'era multi-etnig, e g'era di tension al so intern per la mancanza de rapresentazion de tœts i popoi. Una prima reforma l'era staita la creazion de la dobia monarqia (Ausgleich) indel 1867 con l'imperador Francesc Jusep, qe la portava al poder tedesc (austrieg) e ungeres, qe i era però adoma ol 44% de la popolazion. I oltre nœv entnie i g'hiva nissun autogovern.
Ol Francesc Ferdinand al g'hiva l'intenzion de cambiar l'organizazion de l'imper, col crear un insema de stats autonomi sœ base etnig-lenguistega, confederads insema col nom de Stats Unids de la Granda Austria. G'era però di oposizion sovertœt indel'area ungeresa, qe la saress staita ridimensionada.
A la fin, l'Arciduca l'è stait copad a Sarajevo indel 1914, e l'è començada insé la Prima Guerra Mondiala. L'Imper, fracad, al sarà desligad, in part prope sœ la base di division etnige.
Oltre cartine[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Bibliografia[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- (DE) Erich Kowalski, Die Pläne zur Reichsreform der Militärkanzlei des Thronfolgers Franz Ferdinand im Spannungsfeld von Trialismus und Föderalismus, Universitätsbibliothek Wien, Vienna, 2005
- (DE) Aurel Popovici, Die Vereinigten Staaten von Groß-Österreich. Politische Studien zur Lösung der nationalen Fragen und staatrechtlichen Krisen in Österreich-Ungarn, Lipsia 1906.
Ligam de fora[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- (EN) Mapa de la partizion, thomasgraz.net.
- (HU) Mapa de la partizion (arqiviad da l'orijinal ol 22/12/2007), terkepek.adatbank.transindex.ro.