Sistema internazional d'unitaa

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
I Stats del mond per periodo de adozion del Sistema internazional

Ol Sistema internazional d'unitaa (dal frances: Système international d'unités), sigla SI, l'è ol plœ dovrad sistema de unitaa de misura. Insema al sistema CGS (centimeter-gram-segond) l'è ciamad sistema metrico decimal. Al prencepe l'è stait ciamad Sistema MKS, perqè al g'hera comprendeva adoma i unitaa meter, qilogram e segond.

L'è basad sœ i set unitaa fondamentale, coi quale i è definide qelle derivade. In plœ, ol SI al dovra di prefiss per i multipli e sota-multipli. Ol Sistema Internazional l'è un sistema coerent: i so unitaa derivade i è ol prodot di unitaa fondamentale.

Unitaa fondametale[Modifega | modifica 'l sorgent]

Grandeza fisica Simbol Nom de l'udm SI Simbol
lungeza l meter m
massa m qilogram kg
temp t segond s
intensitaa de corente I,i ampere A
temperadura t kelvin k
quantitaa de sostanza n mole mol
intensitaa luminosa lv candela cd

* udm: unitaa de misura

Unitaa derivade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Grandeza fisica Simbol Nom de l'udm SI Simbol Espression con unitaa fondamentale SI
Nom e simboi speciai
frequenza f, ν hertz Hz s−1
forza F newton N kg · m · s−2
pression p pascal Pa N · m−2 kg · m−1 · s−2
enerjia, lavor, calor, entalpia E, W/L, Q, H joule J N · m kg · m2 · s−2
potenza P watt W J · s−1 kg · m2 · s−3
viscositaa dinamica μ, η poiseuille Pl Pa · s m−1 · kg · s−1
carica eletriga q coulomb C A · s
potenzial eletrig, forza eletromotrice, tension eletriga V, fem volt V J · C−1 m² · kg · s−3 · A−1
resistenza eletriga R ohm Ω V · A−1 m² · kg · s−3 · A−2
condutanza eletriga G siemens S A · V−1 s³ · A²· m−2 · kg−1
capacitaa eletriga C farad F C · V−1 s4 · A2 · m−2 · kg−1
densitaa fluss magnetig B tesla T V · s · m−2 kg · s−2 · A−1
fluss magnetig Φ(B) weber Wb V · s m² · kg · s−2 · A−1
indutanza L henry H V · s · A−1 m² · kg · s−2 · A−2
temperadura T grado Celsius °C K[1]  
angol piano[2] α, φ, θ radiant rad 1 m · m−1
angol solido[2] Ω steradiant sr 1 m² · m−2
fluss luminos Φ(l) lumen lm cd · sr
iluminament El lux lx cd · sr · m−2
poder diotrig Do diotria D m−1
ativitaa de un radionuclide[3] AR becquerel Bq s−1
dose assorbida D gray Gy J · kg−1 m² · s−2
dose equivalent, dose efficace H, EH sievert Sv J · kg−1 m² · s−2
ativitaa catalitiga katal kat mol · s−1
Oltre grandeze fisiche
area A meter quadrad
volœm V meter cubo
velocitaa v meter al segond m/s m · s−1
acelerazion a m/s² m · s−2
velocitaa angolar ω     rad · s−1 s−1
acelerazion angolar α, ϖ rad· s−2 s−2
densitaa ρ, d qilogram al meter qubo kg/m³ kg · m−3
molaritaa SI[4] M     mol · dm−3
volœm molar Vm     m3 · mol−1

* udm: unitaa de misura

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. scala Celsius = scala Kelvin − 273,15, ma la diferenza de temperadura de 1 grado Celsius = 1 kelvin
  2. 2,0 2,1 Al prencepe queste unitaa i era ind una categoria a part ciamada Unitaa suplementare. La categoria l'è staita abrogada ind el 1995 da la 20ª Conferenza general dei pesi e dei misure (CGPM) e ol radiant e ol steradiant i è adess considerade unitaa derivade.
  3. Ciamada anc radioatività (qe l'è ol fenomeno fisico, mentre l'ativitaa l'è la grandeza fisica derivada qe la corispond).
  4. Ind la pratiga la molaritaa l'è anc'mò misurada in mol/L

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]