Se ta cati ta copi

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Se ta cati... ta copi!
El manifest de la versión in lumbard
The Searchers
Diretur John Ford
Prudutur Cornelius Vanderbilt Whitney
Scrivüü da Frank S. Nugent (scenegiadüra)
Alan Le May
(storia)
Prutagunista John Wayne

Jeffrey Hunter
Vera Miles
Natalie Wood
Ward Bond
Dorothy Jordan
Lana Wood
Harry Carey jr.
Olive Carey
Antonio Moreno
John Qualen
Ken Curtis
Hanry Brandon
Hank Worden
Patrick Wayne

Dupiadur lumbard Gianmario Arringa
Yor Milano

Sandra Zanchi
Mileti Udabotti
Cecilia Broggini
Elisabetta Lazzaroni
Gilberto Fusi
Antoinette Werner
Marco Gabutti
Carlo Nobile
Miro Bizzozero
Orio Valsangiacomo
Gian Paolo Caligari
Roberta Reggiani
Marika Della Torre

Müsica Max Steiner
Stan Jones
Futugrafìa Winton C. Hoch
Muntagg {{{muntàg}}}
Studio {{{studio}}}
Distribudur Warner Bros.
Surtida al cìnema 13 Marz dal 1956 (in ingles)

24 Avril dal 2009 (in lumbard)

Düràda 119 minüt
Paes USA
Lengua ingles
Spesa {{{spesa}}}
Guadagn {{{gadàgn}}}
Precedént {{{precedént}}}
Seguént {{{seguént}}}


Se ta cati... ta copi! - titul uriginal in ingles: The searchers (I cercaduu) - l'è un cinema western del 1956 diret da John Ford. Int el 2009 l'è surtii la version in lumbard cürada dal TEPSI (Teater Pupular de la Svizzera Taliana).

Ricunussiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Int el 1989 l'è stat scernii per la preservazion int el National Film Registry de la Libreria del Cungress di Stat Ünii d'America.

Int el 1998 l'American Film Institute el l'ha metüü al post nümer nuvantases de la classifega di 100 cinema püssee bej d'America, ma des agn dop, int la lista növa, l'è rivaa adiritüra al dudicesim post.[1]

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è 'l 1868 e i henn passaa tri agn da la fin de la guera de secession americana. Un üss el se ver ins la prateria de l'ovest american. Ethan Edwards el turna a , e 'l tröva so fradel Aaron, la cügnada Martha, i so du fiöl Lucy e Debbie, el fiö penin Ben e 'l fiö adutiv Martin, d' urigin indiana. Cus'è che l'abia fat Ethan intra la fin de la guera e 'l mument del so riturn l'è mia ciar; de segür el gh'ha un bel poo de danee in gajofa. De surapüü, la divisa che 'l gh'ha sü l'è fata dai calzon de la cavaleria nurdista, e da un surtuu cun i galon da sergent cunfederaa. Ethan el salüda la so famia e suratüt el basa Martha ins el front, che la töva el bas seranda i ögg. La müsega de sutafond in 'stu mument l'è Lorena, una canzon in voga de quij temp là intra i suldaa de tüt dü i esercit, che la parlava de l'amur lassaa a cà per via de la guera. Quest i henn i prim segnal del fat che intra Ethan e Martha gh'è un sentiment prufond, prubabilment una relazion da prima del matrimoni e nonanmò quietada.

Dop la sena, Debbie la ghe dumanda a so barba Ethan de regalàgh un turnacol cume quel de so surela Lucy, e Ethan el tira fö da la baga una medaja de guera. Sta medaja lì l'eva mia una medaja di cunfederaa, l'eva l'Urdin de Santa Guadalüpa che in quij temp là l'eva la segonda medaja messicana püssee impurtanta.

El dì dop el riva 'l reverend Clayton, che'l rapresenta la legg int la zona, e 'l cunvinc Ethan e Martin a andàgh adree a la cacia d'una banda d'indian che i aveven apena fat un'incürsion int un ranch de la zona.

El John Wayne int una scena

Critega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al dì d'incö l'è recugnussüü a nivel mundial cume vön di caplavur del John Ford, o adiritüra vön di caplaur püssee grand gener western, ma quand l'è surtii per la prima völta al cinema l'ha provocaa reazion parecc diferent. De segür, gh'è di carateristegh mia trop bon, cume presempi certi bögg crunulogegh intra una scena e l'altra che i pören sfasà la storia anca de parecc agn. Ma i mutivazion principaj per la critega negativa i henn stat ideulogegh, cume presempi l'ambiguità ideologega de la storia, che l'ha provocaa anca acüsazion de razzism, o la cumplessità psicologega del prutagunista principal, tüt rob che i le renden un cinema pütost dificultus de cumprend.[2]

Version in lumbard[Modifega | modifica 'l sorgent]

La version dupiada in lumbard, cürada dal TEPSI, l'e stada realizada suta la direzion del Yor Milano, che l'ha anca interpretaa di persunagg del film. La variant druvada per el dupiagg l'è la Koiné da la ferovia[3], per via di so trat linguistegh püssee omogeni, e donca püssee facilment cumprensibil in tüt i zonn lumbardofun de la Svizera.

Ligam in sü la red[Modifega | modifica 'l sorgent]

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN)AFI's website listing Top 100 films Arqiviad qé: [1]
  2. (EN) Studlar, Gaylyn. "What Would Martha Want? Captivity, Purity, and Feminine Values in The Searchers," in Eckstein & Lehman, pp. 179-182
  3. (IT) Il Giornale di Monza, Martedì 23/02/2010