Sciarön

De Wikipedia



Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 24' N 8° 47' E

Sciarön
Comun
Sciarön - Stema
Sciarön - Sœmeanza
Sciarön - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Piemont
Provinça Provincia de Nuvara
Capolœg Cerano
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°24′N 8°47′E / 45.4°N 8.783333°E45.4; 8.783333
OSM 44908
Voltituden 127 m s.l.m
Superfix 32,64 km²
Abitants 6 678 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 204.6 ab./km²
Confin Cassö, Magenta, Robecch, Tracaa, Biaa, Boffalòra e Sussach
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0321
Codex postal 28065
Sigla autom. NO
Codex ISTAT 003049
Codex catastal C483
Sant protetor Pasìfego da Seran
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Sciarön - Localizazion
Sciarön - Localizazion
Sit istituzional


Sciarön (nom ufizial in italian: Cerano) l'è un cumün de la Pruvincia de Nuvara. El gh'ha ona popolaziun de 6 785 abitàncc (dàto del Desember 2013[1]), cunt ona superfis de 32,1 km² e ona densità de popolaziun de 211 ab./km².

El paes el se tröva adree ai spund del Tisin, al cunfin cunt i pruvinc de Milan (cumün de Biegrass, Bufalora, Magenta e Rubech sül Navili) e de Pavia (Cassö).

Esempi del dialet de Sceran[Modifega | modifica 'l sorgent]

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 12

Un om l'eva dü fiù.
Al püssè gióvna 'd cust l'ha dici al pà: “Pà, dìm la mè part dla roba ch'a tócam!” e 'l pà l'ha spartivla.
E dopo poch dì al fiù pü gióvna l'ha ciapà tüta la sò roba e l'ha 'ndacc int un pais lontan, e là l'ha facc förala tüta con i birichinn.
Quand pö l'eva spindü tüt, l'ha gnì 'na gran caristia in cul pais, che lü l'ha cmansà a 'vé dabsogn.
Alora l'ha 'ndacc e l'ha portass in cà d'un scior da cui pais, ch'l'ha pö mandàl a föra in di sui camp a cürà i porscei.
Lü pö a scricheva d'ampinìss la panscia 'd giand ad rovla ch'i mangiavo i porscei, ma insün devovna.
Ma quand l'ha gnìj la testa a cà l'ha dicc: “Quanti servitor dal mè pà j'hän bän dal pän, e mì achì i mura dla fam!
Mì 'dess i petarò chì e i 'ndarò dal mè pà e disaròj: Pà, mì j'ho facc di pcai contra 'l Signor e contra vü;
Mì son pü dägn da vess ciamà vost fiù; fim comè vün di vost servitor”.
Lü donca l'ha petà là e l'ha gnü dal sò pà; e quand l'eva ancora lontan, al sò pà l'ha vüst e l'ha 'vü compassion; l'ha corsi incontra, l'ha ciapàl par al col, a l'ha basal.
Al fiù l'ha dici: “Pà, j'ho facc un pcà contra 'l Signor e contra vü e son pü dägn da vess ciamà vost fiù”.
Ma 'l pà l'ha dici ai sui servitor: “Portì chì i pü bei pagn e vistìl, e matìj l'anel int i div e i scarp in pè;
E minì fura 'l biscin ingrassà, massèl; ch'i mangiómol e ch'i stóma sü legra;
Parcäi cust mè fiù l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”. E j'hänn mässas a fà 'na gran festa.
Alora 'l fiù prüm l'eva fura in campagna; e quand ch'a tornava a cà, arent a cà suva a l'ha sintì a sonà e a balà.
E l'ha ciamà vün di servitor e l'ha dmandaj “Quii cha' vò zì cust?”
E lü l'ha dici: “Al tò fradè l'ha gnü cà, e 'l tò pà l'ha massaj un biscin grass, parcäi l'ha 'vül sän e dispost”.
Ma lü l'ha 'ndà in coldra e voreva gnent andà in cà. Al sò pà l'ha gnü fura e prigheval d'andà dent.
Ma lü l'ha faj sintìss, e l'ha dici al pà: “Eco, hinn già tanti ann che mì 'j servuro i ho mai passà i vost ordin, epür vü ii mai stacc bon da dàm un poch cravin par fà un'aligria coi mei amis.
Ma quand cust vost fiù, ch'la mangià la vosta roba con i fravla, l'ha gnü cà, vü hii massaj un bel biscin ingrassà”.
Ma 'l pà l'ha dici: “Fiù, ti t'è sempra chì con mì, e tüt cul ch'i ho mì l'è tò;
Adess a convgniva a fà festa e stà alegra, parcäi cust tò fradè l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”.

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del nümer de abitant del cumün de Sciarön l'è mustraa in de la tabela chi de sutta



Nümer de abitant


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2013.