Scia de condensazion

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On reoplan che 'l buta foeura contrail dai sò motor.
Scia dell'aeroplano

Ona scia de consensazion (in ingles Contrail) l'è ona nivola artifiziala che la vegn dai gas de scaregh di reoplan, o da di olter fenomen aerodinamegh.

Tip de scii de condensazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Scii de gas de scaregh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vegnen da di gas de scaregh dei motor dei reoplan. El motor brusa cherosen, che l'è on idròcarbor, donca buta foeura aqua, che la divegn giazz.

I condizion pussee favorevol a la creazion di quej scii chì hinn:

  • Temperadura del ciel tra -25° e -40° (quasi semper l'è sora i 8000 meter)
  • Ciel umid

L'è dimostraa che se pòden formà anca a umidità 0%, basta che ghe sia la giusta temperadura.

Scii de convezion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Hinn dovuu ai mòti convettiv de la scia del reoplan. Se manifesten quasi semper tra 0° e -25° e ghe metten on quaj temp a formass.

Scii aerodinamegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Hinn dòvuu a la velocità del aria del motor. Se formen quasi semper tra 0° e -10° e persiten pòc temp.

Teoria del complòtt[Modifega | modifica 'l sorgent]

In su i scii de condensazion, gh'è ona teoria del complòtt.

Quej che sostenien la teoria disen che i scii hinn "chimich" e che vegnen drovà dai govern per vari motiv 'me:

  • Diffusion de virus
  • Vaccinazion forzada
  • Fermà el riscaldament global

I teorij del complòtt i gh'han nissuna considerazion in del mond scentifegh.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]