Scerer

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Scerer e Bach

Ind la religion de la Roma antiga, la Scerer (latin: Ceres) l’era la deja de l’agricoltura, di camp, de la fertilitaa e di relazzion materne.[1] In orisgen una deitaa zentral ind l’inscì ciamada ‘Triada aventina’ di plebee, l’è staita pœu missa insema a la fiœula Proserpina in quell che l’è stait descreit coma i ‘rit gregh de Scerer’. El 7 de avril l’era un dì per lee important, desgià che l’era quell di feste romane di Cerealia indova ghe se dava spazzi anca ai ludi ceriales (i sgiœugh de Scerer). L’era anca pœu onorada ind la ‘lustrazzion’ de Masg ind i camp duranta el festival dei Ambarvalia, al temp del regœuj, e adree ai smariozz e ai obet. L’è sovenz depensgiuda coma una fomna maruda.

La Scerer l’è l’unega di tante deitaa agricolturai romane a fà part di ‘dia consent’, l’equivalent roman di dodes dia prenzipai de l’Olimp. I Roman la consideraven equivalenta a la deja grega Demetra,[2] i mitologie de la qual inn staite reinterpretade ind i art romane intravers un prozzess ciamad interpretatio romana.[1]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Room, Adrian, Who's Who in Classical Mythology, p. 89-90. NTC Publishing 1990. ISBN 0-8442-5469-X.
  2. Larousse Desk Reference Encyclopedia, The Book People, Haydock, 1995, p. 215.

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]