Sass Carlasc

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Sass Carlasc, con sotta el Bivacch Carlo Valli.

El Sass Carlasc a l'è on crapp bell gross che 'l se troeuva in de la Val Codera.
A l'è on monolita quadraa alt almanch 10 meter che 'l se troeuva minga delongg de l'alp de l'Arnasca, a 1.900 meter sora el nivell del mar, in direzzion del pass del Ligoncc.
Ai sò pee a gh'è el Bivacch Carlo Valli.

El Sass Carlasc e 'l Graal[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'è ona legenda curiosa che la liga el Sass Carlasc e 'l Sacher Graal, cioè 'l cales doperaa del Signor in de l'Ultema Cena.
Quell chì l'era staa portaa in Britannia del Giusepp de Arimatea, el giudee che l'aveva regalaa la soa tomba per ospità el corp del Signor. In del 584 el monegh Agripin, che 'l voreva nò che 'l Graal el borlass in di man di barbar, l'era scappaa in Italia, ma l'era rivaa in del bell mezz de la guerra tra Bizantin e Longobard. I Bizantin aveven sconduu el Graal prima al Castell de Ossusc, e poeu a Piona. Dopo la vitoria di Longobard, la regina Teodolinda l'avaria voruu portà el Graal a Monscia, ma vun di monegh de Piona, el Coeuder (Còdero) l'è minga staa d'acordi. Donca l'è scappaa dent a la Val Codera e, on bell moment l'ha sguisii de lontan el Sass Carlasc. L'ha capii che quell lì l'era on sit perfett per scond la reliquia: donca l'ha faa ona busa arent al Sass e l'ha quattada cont on rosc de prej. Quand che l'è tornaa giò in de la vall però l'è staa arestaa de duu soldaa: el papa l'era d'acordi con la Teodolinda, e l'ha ordinaa al monegh de andà a toeu el Graal. El Coeuder l'ha dii de dì, ma quand che hinn tornaa su gh'era staa ona ruvina che l'aveva traa giò el mugg de sass indè che l'era staa sconduu el Graal, inscì che nanca adess nissun el sa indove l'è finii.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Galli Giovanni, L’isola. L’enigmatica storia del Santo Graal sul Lario., Actac, Como, 1996