Rumàn Capitel Sett

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Rumàn[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Sett[Modifega | modifica 'l sorgent]

1O sii ignurant, fradèj, già che parli a quij che cugnussen la lèg, che la lég la gh'ha pudè sura un vèss üman per tant témp quand el viv? 2Già che la dona suta un omm[1][2] l'è ligada per lég a l'omm che 'l viv; ma se l'omm el murìss, l'è deslenguada de la lég de l'omm. 3Dunca, intanta che l'omm el viv, la sarà ciamada adültera se 'l devén miee[3] a un alter omm; ma se l'omm el murìss, l'è libera de la lég, perchè la sia minga adültera se l'è devegnüda miee a un alter omm. 4Dunca, fradèj, anca vialter sii staa mort a la lég per mèzz del corp del Crist, perchè vialter devegnuv a un alter, che l'è staa levaa sü di mort, perchè purtarèmm frütt a Diu. 5Già che quand serum in de la carna, i passiún[4] di pecaa eren al laur in di noster member[5] per mèzz de la lég, per purtà frütt a la mort; 6ma adèss sèmm staa deslenguaa de la lég, essend mort a chèll che sèmm staa tegnüü, perchè nümm sèrvum in de la nuitaa de spirit e no in de vegéza[6] de la lètra.
7Dunca, che cossa dirèmm? La lég l'è pecaa? Che 'l sia no: ma mì avarìa minga cugnussüü el pecaa se no per mèzz de la lég, già che mì avarìa minga cugnussüü la cuncüpissénza se la lég l'ha minga dii: «Te cuncüpiret no». 8Ma perchè l'ha ciapaa l'upurtünitaa, el pecaa l'ha prudott in de mì ogni cuncüpissénza per mèzz del cumandamént: già che sénza la lég, el pecaa l'è mort. 9E mì viveva sénza la lég una völta, ma quand l'è vegnüda la lég, el pecaa l'ha vissüü de növ, e mì sun mort, 10e huu truaa el cumandamént che l'è per la vita, per mì l'è per la mort; 11già che 'l pecaa, ciapand l'upurtünitaa, el m'ha imbrujaa per mèzz del cumandamént, e per mèzz de chèll el m'ha mazaa. 12Dunca, la lég l'è defàtt sant e 'l cumandamént l'è sant, giüst e bun.
13Dunca, el bun l'è devegnüü la mort a mì? Che 'l sia no: ma 'l pecaa, perchè 'l sarìa manifest el pecaa, che 'l prudüss la mort per mèzz del bun, perchè 'l pecaa 'l devegnìss tant püssee pecaminús per mèzz del cumandamént.
14Già che savèmm che la lég l'è spiritüala, ma mì sun carnal, vendüü suta 'l pecaa. 15Già che mì capi[7] minga chèll che fuu: già che fuu chèll che vöri no, ma fuu chèll che udii. 16E se fuu chèll che vöri no, sun d'acord cun la lég, che l'è bona. 17Ma adèss mì 'l fuu pü[8], ma 'l pecaa che 'l sta de cà in de mì.
18Già che a savi che 'l bun el sta no de cà in de mì, l'è de dì, in de la mia carna; già che 'l vurì l'è scià in de mì, ma 'l fà del bun l'è no; 19già che fuu minga el bun che vöri, ma 'l maa che vöri no, chèll fuu! 20E se chèll che vöri no, chèll fuu, mì 'l fuu pü, ma 'l pecaa che 'l sta de cà in de mì. 21Dunca, trövi la lég, in de mì che vöri fà 'l bun, perchè 'l maa l'è scià cun mì; 22già che gh'huu letizia cun la lég de Diu, segund l'omm de dénter, 23ma vedi un'altra lég in di mè member che la cumbatt cuntra la lég de la mia mént e la me ciapa cuma s'ciav in de la lég del pecaa che l'è in di mè member.
24Mì sun un vèss üman aflitt[9]! Chi 'l me liberarà de chèst corp de mort? 25Ma grazia a Diu per mèzz del Gesü Crist, el noster Signúr. Dunca, mì medemm sèrvi in de la mia mént la lég de Diu, ma in de la carna la lég del pecaa.

  1. o marì, trè völt in de chèsta fras
  2. l'è de dì, spusada
  3. el test grech el manca miee, dò völt in de chèsta fras
  4. o patimént
  5. o part, anca in de 23
  6. o el vèss vègg
  7. Mil. capissi
  8. o sun pü al laur, anca in de 20
  9. o miserabil

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]