Rumàn Capitel Vott

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Rumàn[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Vott[Modifega | modifica 'l sorgent]

1Dunca, la gh'è nissüna cundana per quij che hinn in del Crist Gesü. 2Già che la lég del Spirit de la vita in del Crist Gesü la m'ha liberaa de la lég del pecaa e de la mort.
3Già che l'impussibilitaa de la lég, in de la qual l'era dèbula per mèzz de la carna, Diu, avend mandaa el sò propi fiöö in de la sumejanza[1] de la carna del pecaa e sül pecaa, l'ha cundanaa 'l pecaa in de la carna, 4perchè l'urdinanza de la lég la sia cumpii in de nümm che caminum no segund la carna, ma segund el Spirit. 5Già che quij che hinn segund la carna pensen di robb de la carna, ma quij che hinn segund el Spirit pensen[2] di robb del Spirit. 6Già che 'l pensee de la carna l'è la mort, ma 'l pensee del Spirit l'è la vita e la pas: 7perchè 'l pensee de la carna l'è nemìs cuntra Diu, già che 'l se sutamètt no a la lég de Diu, già che 'l po no; 8e quij che hinn in de la carna poden minga piasè a Diu. 9Ma vialter sii no in de la carna ma in del Spirit, se debún el Spirit de Diu el sta de cà in de vialter, e se quajdün el gh'ha minga 'l Spirit del Crist, chèsta persona l'è no de lü. 10Ma se Crist l'è in de vialter, menter el corp l'è mort per via del pecaa, el Spirit l'è vita per via de la giüstizia. 11E se 'l Spirit de Lü che l'ha levaa sü Gesü di mort el sta de cà in de vialter, Lü che l'ha levaa sü Crist Gesü di mort el darà vita a i voster corp murtaj per mèzz del sò Spirit che 'l sta de cà in de vialter.
12Dunca, fradèj, sèmm debitúr, no a la carna per viv segund la carna, 13già che se vivii segund la carna, muririi; ma se per mèzz del Spirit fii murì i aziún de la carna, vivarii. 14Già che tücc quij che hinn menaa del Spirit de Diu hinn fiöö de Diu. 15Già che avii minga ricevüü un Spirit de servitü de növ per la pagüra, ma avii ricevüü un Spirit d'aduziún, in del qual crium: «Abba, Pader». 16El Spirit medemm el da testimunianza insèma cunt el noster spirit che sèmm bagaj de Diu. 17E se bagaj, anca ered; menter ered de Diu, ered cumpagn del Crist, se debún patum insèma perchè sium daa gloria insèma.
18Già che a cunsideri che i patimént del témp adèss hinn no dègn a la gloria che l'è dree a vegnì che 'l sarà revelaa in de nümm. 19Già che la atesa anziúsa de la creaziún la speta cun paziénza el revelà di fiöö de diu. 20Già che la creaziún l'è stada sutamèssa a l'inütilitaa, no vulentéra[3], ma per via de lü che 'l l'ha sutamèssa, 21in de la speranza che anca la creaziún medema la sarà fada libera de la servitü de la curüziún a la libertaa de la gloria di bagaj de Diu. 22Già che savèmm che tüta la creaziún la s'gema insèma e la sent[4] i dulúr de travaj insèma, fin a adèss; 23No dumà chèst[5], ma anca nümm medemm che gh'èmm la primizia del Spirit, anca nümm medemm s'gemum in de nümm medemm, intanta che spetum cun paziénza l'aduziún, la redenziún del noster corp. 24Già che per speranza sèmm staa salvaa; ma la speranza che l'è vedüda l'è no speranza; già che chi 'l spera chèll che 'l ved? 25E se sperum chèll che vedum no, el spetum per mèzz de la perseveranza.
26E in de l'istèssa manéra anca 'l Spirit el jüta la nostra debuléza; già che savèmm no chèll che per el qual gh'avarium de pregà, segund chèll che l'è necessari, ma 'l Spirit l'interced cun s'mergh che poden minga vèss espress; 27e lü che 'l cerca i cör el sa che cossa l'è 'l pensee del Spirit, perchè l'interced per i sant.
28E savèmm che Diu el laura insèma tüsscoss per el bun per quij che vören bén Diu, per quij che hinn ciamaa segund el sò pruposit, 29perchè quij che l'ha cugnussüü prima, anca l'ha predestinaa de vèss[6] cumpagn de l'imagen del sò fiöö perchè 'l sia 'l primugenit intra tant fradèj; 30e quij che l'ha predestinaa, chèst anca l'ha ciamaa; e quij che l'ha ciamaa, chèst anca l'ha faa giüst; e quij che l'ha faa giüst, chèst anca l'ha daa gloria.
31Dunca, che cossa dirèmm per chèstcoss? Se Diu l'è per nümm, chi l'è cuntra nümm? 32Veramént, lü che l'ha minga sparmii 'l sò propi fiöö, ma 'l gh'ha daa via[7] per nümm tücc, cuma 'l me darà minga tüsscoss anca cun lü? 33Chi 'l purtarà un'acüsa cuntra i scernii[8] de Diu? Diu l'è Lü che 'l fa giüst; 34Chi l'è lü che 'l cundana? Crist Gesü l'è lü che l'ha mort, ma pütost lü che l'è staa levaa sü di mort, che 'l gh'è a la driza de Diu, che anca l'interced per nümm. 35Chi 'l me separarà del bén del Crist? La tribulaziún o l'afliziún o la persegütaziún o la carestia[9] o la biutéza[10] o 'l perìcul o la spada? 36Cuma l'è scritt:
«Per via de tì sèmm faa mort per l'intrégh dì,
sèmm cunsideraa cuma pegúr de la maza».
37Ma in tücc chèstcoss sèmm püssee di cunquistadúr per mèzz de lü che 'l m'ha vursüü bén. 38Già che sun cunvint che né la mort, né la vita, né angiuj, né prenzip, né i robb del presént, né i robb del fütür, né puténz, 39né l'altéza, né la prufunditaa, né quaj altra creaziún la pudarà separàmm del bén de Diu, che l'è in del Crist Gesü, el noster Signúr.

  1. o el semej; It. somiglianza
  2. el test grech el manca pensen scià
  3. o de la sua propia vuluntaa
  4. Mil. sentiss
  5. el test grech el manca chèst
  6. el test grech el manca de vèss
  7. o cunsegnaa
  8. o elètt
  9. o famm
  10. It. nudità

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]