Republica Cisalpina

De Wikipedia
(Rimandad de Repüblica Cisalpina)

El 29 de giugn del 1797 Napuleoon l'haa deciduu de unii la Republica Transpadana cont la Republica Cispadana e cont la pruincia de Nuara, e l'haa daa inscii vida a la Republica Cisalpina, che l'aveva Milàn come capidal.

Cont el Trataa de Campoformio del 17 de otober de l'istess ann, l'Austria la riconosseva el nuvell staa in cambi del ricugnossiment de la sùa ocupazion dèl Vènet. La Republica Cisalpina, poeu divegnida Republica Taliana, l'è stada la pusee importanta dij Republich Napuleonich in Italia.

Estensiòn e econumia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia in del 1796

La republica la gh'aveva in principi 42.500 km quadraa de superfizi, cont una populazion de 3.240.000 abitant. L'era dividida en 20 departiment. Milàn, la capital, la gh'aveva 124.000 abitant (datu del 1764).

L'era ùn staat ricch; l'econumia l'era basada in su la pasturizia, l'agricultùra (cereàl) e un poo d'industria, in particolar de la produzion de la seda.

Relazion cont la Svízzera[Modifega | modifica 'l sorgent]

El governo el voreva riunii tùti i gent che parlaven talian, e quest l'haa portaa a una tensiòn cont la Republica Helvetica. La Cisalpina l'haa subit ocupaa Campiòn d'Italia, e el 10 de otober del 1797 l'haa favorii una rivolta in de la Valtelina contra i Grisuni, ciapand inscì i teritori de quèla vall e de la Valchiavèna.

Semper in del 1797 l'haa tentaa de ciapaa de surpresa anca Lugàn, ma l'atach l'è falii.

Furma Istituziunal[Modifega | modifica 'l sorgent]

La bandera de la republica Cisalpina a l'era el tricolor vertical de la republica Transpadana de formaat quadraa come la bandera de la republica Cispadana

La republica l'era formada ciapand a esempi l'organizazion francesa: el teritori l'era dividuu in departiment, e l'era governaa de un direttòri de cinqu omen ch'el rapresentava el poder esecutiv. El prim president l'è staa el Gian Galeazz Serbelloni, poeu l'è vegnuu el Francesc Melzi d'Eril che pusee tardi el sarìa diventaa viis-president de la Republica Taliana, ma el poder suprèm l'era in dij man del comandant dij trupp frances. A gh'eren dù consilij: quel dij 'Seniori' (pusee vecc) compost de 40 à 60 personn, ch'el aprovava i legg e ch'el gh'aveva poder per modificaa la custituzion, e quel dij 'Giuniori' (pusee giuini), formaa de otanta a centvint member, ch'el gh'aveva de sugerii i legg che doveven vess provaa de l'alter consilij. Intra quej che se sont trovaa a scriv i legg ghe sont staa omen cume el Peder Verri, el Giusepp Parini e el Lissander Volta (el inventor de la pila).

El 7 del luj del 1797 la costituziòn l'è stada adutada, e l'è staa anca adutaa el Calendari republican frances.

El trataa de Leanza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Formalment la Cisalpina l'era una republica indipendenta, ma de fatt l'era vinculada a la Francia de un trataa ch'el permeteva aj frances de controlaa i forz de polizia, de tegnì un esercit de 25.000 omen pagaa da la republica, e de mandaa 35.000 omen a combatt per i frances.

El 4 de marz del 1798 el direttori l'haa presentaa el trataa ai 'Giuniori' per ratificall, ma el consilij el discuteva trovand minga un acord finna a che el general frances Berthier l'haa forzaa i sò member a firmall. I'Seniori' el voreven inveci respingell perchè el sarìa costaa tropp danee à la republica. El Berthier el voreva alora formaa un govèrno militar, ma l'è staa sustituii del general Brune che l'haa cambiaa dj member dj seniori e dj giuniori e l'è riessii a faa provaa el trataa l'8 de giugn del 1798.

In del menter, l'11 de magg, la republica la ciapava come bandera el tricolor quadraa.

L'intervall austriach[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 26 de avrìl del 1799, de front a l'avanzada dij trupp austriach e russ, i francees lassen Milàn e subett dopu el Palazz Reàl el vègn saccheggiaa.

El dì dopu, cont la vitòria de Casàn d'Ada, ij austro-russ se preparen la straa per faa el lor ingress in de la capital el 28. Pena arivaa tajen l'arbul de la libertaa e la statua del Bruto in piazza Mercanti. Vottcent citadìn amìs dj francees vègnen incarceraa o depurtaa; dij sti chi un mezz el murirà per i maltratament subij.

El dì 29 el vègn formaa el Govèrno presieduu del Cont Luis Cocastelli e la cità la vègn aministrada de una congragaziòn delegata cont a capu el Francesc Nava. La represiòn, particolarment sevèra, l'è in dj maan de la commisiòn imperial de Pulizia formada del Manzoni (parent del Lissander), del Drago e del Bezzetta.

La popolaziòn, che l'avevaa festegiaa l'usida dij francees la gh'a avuu minga mod de continuaa a festegiaa cont ij austriach, che dopu quatordes mes, in del giugn del 1800, sont staa ancamò metuu in condiziòn de ritirass cont la segunda vegnida de Napuleon.

La segunda Republica[Modifega | modifica 'l sorgent]

30 soldi de la Republica Cisalpina, 1801

Dopu de la sconfida francesa contra de la segunda coalizion, la republica l'è stada ocupada dij austriach, che ijn rimast finna a quand el Napuleon ij a scunfigiuu el 2 de giugn del 1800 in de la bataja de Marengo.

Cont el trataa de Lunéville del 9 de febraar del 1801 la republica l'è stada riorganizada, e el sò territori l'haa comprenduu anca el Vènet austriach e quell che al dì d'incoeu sont i March.

In del genaar del 1802 la Cisalpina, che in del fratemp l'era tornada a usaa el vecc calendari al post de quell republicàn, la s'è trasformada in Republica Taliana per poeu divegnii del 1805 al 1814 el Règn de Italia.