Và al contegnud

Rampœusgen

De Wikipedia

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Covertina de un liber del cunt

Rampœusgen (todesch: Rapunzel, franzes: Raiponce) l’è un cunt de fade todesch[1] che i Fradei Grimm hann regolt e publegad ind el sò liber Cunt de bagaj e del fogolar ind el 1812. La storia l’è però impientada ind el vegg cunt napoletan de Petrosinella del Giambattista Basile del 1634.[2][3]

Inlustrazzion de un moment de la storia de l’Arthur Rackham

A gh’era una vœulta, tant temp indree, una cobia de spos che la vœul propri tanta un bagaj. El sò desideri el deventa realtaa quand che lee – la sposa – un bell dì la se incorsg de vesser in crompa. I duu spos viven de banda a un gross ort de erbe e fior che el ghe perten a una stria. La sposa la gh’ha una vœuja mata de tastà i piante de rampœusgen che la ved tucc i dì ind l’ort de la vesina de cà. La fa insì fadiga a scœudes la vœuja che la se refuda de majà tuscoss, condemanch che la rampœusgen che la cress ind l’ort. El spos el sa pu cossa fà e el taca ancasì a havégh pagura che la dona la ghe crepi de fam, e inlora – cont el spirà del sol e el calà de la nocc – el dezzid de indà de sfros ind l’ortesell de la vesina per robàgh i piante insì susside de la sò fomna. Quand che el torna indree a baita, la sò dona la se fa su un’insaladona con la rampœusgen e se la tracagna sgiò de gust. El dì adree, però, la sposa en vœul pussee e l’hom el va ancamò ind l’ort per catàghen su un poo. Lilinsì, el ghe trœuva la vesina de cà, sgiamò dree a specciàll. Lee la ghe vosa adree che l’è un lader, un baloss, intanta che lu el prœuva a cuntàgh su la situazzion de la sò fomna. La stria le perdona e la ghe conzed de catà su tuta la rampœusgen che el desidera, ma in scambi de quest la vœul propri la sò tosa quand che la sarà nassuda. L’hom, desperad, el ghe dis de sì.

Ghe ven el dì che la sposa la parturiss una bella popœula, e la stria la riva e se la porta subet a baita per tiràssela su indeperlee. La ghe met el nom de “Rampœusgen” per via de la pianta che sò mader la sussiva un gran tant. La Rampœusgen la ven su ind una bella tosa cont i cavei dor e longh longhent. Quand che la compiss dodes agn, la stria la sarra su ind una torr in mez al bosch, senza de scale o una porta, ma nomà cont una fenestra e una stanza in zima a la strucciura. Per visità la fiœula, la stria la riva ai pee de la torr e la ghe vosa: «Rampœusgen! Rampœusgen! Lasses sgiò i cavii che ghe rampeghi sora.» Ogna vœulta che la Rampœusgen la sent quella fras chì, la liga una longa trezza a un rampin arent a la fenestra e la se lassa indà sgiò i cavei infina a che tochen terra, insì che la stria la pœuda brancàj e indà su.

Un quaj ann adree, un prenzep l’è dree a indà a cavall per el bosch, e el vodiss de bot la Rampœusgen a cantà de la sò torr. In estes per l’armonia de la sò vos d’angiola, el prenzep el se met a zircà la font de questa melodia, infina a che el trœuva la torr de la tosa, ancaben che el riessa minga a indàgh denter. De quella vœulta lì, el prenzep el se mena indree a la torr de sovenz, e un dì el ved la stria – vegnuda a trovà la s’ceta – che la se fa mandà sgiò una trezza de cavei per rampegàgh su. Quand che la stria la va via, el prenzep el ghe rœuga a la Rampœusgen de mandàgh sgiò la trezza. Desgià che la pensa che la stria la saga dree a ciamàlla ancamò, la Rampœusgen la se lassa sgiò i cavei. Lee la ghe manda sgiò la trezza e lu el ghe rampega su, e inscì i se cognossen. I se namoren subet e se mariden de scondon. Un dì, però, quand che la stria la ven a trovàlla, la cobia l’è dree a pensà a una manera per menà i tolle senza fàss descovrì: deciden che el prenzep el ghe portarà tucc i dì a la mojer un fil de seda, infina a che lee la ghe n’havarà assee per fà su una scala e menàss sgiò de la torr insì de vesser bona de slissà via a cavall insema a lu.

Inanz che i riessen a scapà debon, impunemanca – intanta che la stria l’è vegnuda a trovàlla – la Rampœusgen la ghe domanda senza pensà a che fœusgia i sò vestiment sajen tucc strecc intoren al vidin. La stria la capiss donca che la tosa l’è gravia, e la se inrabiss coma un tor. Ind un moment de fota, la stria la ghe taja i cavei e la cazza via ind el bosch a tiràss fœura di strazz indeperlee.

Quella nocc lì, quand che el prenzep la ciama, la stria la taca via al rampin i cavei de la Rampœusgen e insì lu el ghe rampega su. Una vœulta rivad ind la stanza, però, el se trœuva denanz la stria inscambi de la sò dona, che la ghe dis che de mò inanz el vedarà pu la Rampœusgen. Scoss per la revelazzion, el prenzep el se sbat sgiò de la torr; el soraviv, ma – desgià che el feniss sora un zosch de spine – el resta inorbid perchè i spine ghe vann ind i œugg. Un mes adree, la Rampœusgen, solla sollenta ind el bosch, la met al mond duu sgemei: un mas’c e una fomna.

Per dei agn de lì adree, el prenzep el se mena in sgir per el pajes e, a la fenitiva, el riva ind el bosch indova la Rampœusgen l’è dree a viver cont i sò s’cet. La dona la se met a cantà e el prenzep la recognoss subet. El ghe va adree a la vos soa de lee; la trœuva e se brazzen su per la passion. I lagrimon de la Rampœusgen ghe fenissen ind i œugg al prenzep, che se sanen coma per miragol e inscì lu el torna a vedégh. El prenzep el se tira donca adree la Rampœusgen e i sò fiœui a viver insema a lu ind el sò regn, indova i viven feliz e content.

A gh’è un’oltra version del fenal del cunt che el dis che i trezze tajade via de la Rampœusgen inn borlade in terra inanz che la stria la podess menàss sgiò, e insì l’è restaita trapolada ind la torr.[4]

  1. Rapunzel - Grimm.
  2. Zipes, Jack (1991). Spells of Enchantment: The Wondrous Fairy Tales of Western Culture. Viking, 794. ISBN 0670830534. 
  3. Warner, Marina (2010). "After Rapunzel". Marvels & Tales 24 (2): 329–335. DOI:10.1353/mat.2010.a402479. 
  4. Jacob and Wilhelm Grimm (1884) Household Tales (English translation by Margaretmm Hunt), "Rapunzel Arqiviad qé: "